Els Jocs Olímpics van canviar el model de ciutat i van obrir la capital catalana al món
BARCELONA, 23 jul. (EUROPA PRESS) -
La ciutat de Barcelona, una de les destinacions turístiques més preuades en l'actualitat, es va obrir a la modernitat gràcies en part al llegat arquitectònic que van deixar els Jocs Olímpics de 1992, considerats dels millors de la història no només per l'èxit esportiu sinó pel canvi de model urbanístic a la capital catalana amb l'Anella Olímpic, la Vila Olímpica, les rondes o l'obertura de la ciutat al mar.
No només van deixar èxits esportius i d'organització els Jocs de Barcelona, sinó que van canviar la manera d'actuar dels barcelonins i van reestructurar la capital catalana.
Més enllà de les obres per a les infraestructures esportives, la ciutat es va renovar amb les rondes que van permetre circular amb major fluïdesa de punta a punta o situant la Vila Olímpica enfront del mar aprofitant com mai abans la presència del Mediterrani.
La seu principal dels Jocs va ser l'Estadi Olímpic Lluís Companys, on es van dur a terme les espectaculars i recordades cerimònies d'obertura i clausura així com les proves d'atletisme, la joia de la corona d'una Anella Olímpica completada amb les piscines Bernat Picornell i el nou Palau Sant Jordi, al qual se li va treure poc suc però que ara mateix és un dels pavellons més polivalents i grans d'Europa.
Situada a la 'Muntanya Màgica' de Montjuïc, l'Anella Olímpica va donar accés a una zona despoblada i verge on els Jocs van trobar-hi la llar perfecta.
L'Estadi Olímpic, amb capacitat per a gairebé 60.000 espectadors, va obrir i va tancar els Jocs i va acollir grans gestes esportives com els ors de Carl Lewis --salt de longitud i 4x100 metres-- o els primers ors de l'atletisme espanyol: Daniel Plaza en 20 quilòmetres marxa i Fermín Cacho en els 1.500 metres.
Un escenari mític que no ha deixat d'acollir esdeveniments esportius importants per a la ciutat de Barcelona en les últimes dues dècades, i és que un altre llegat dels Jocs és aquest: situar la ciutat com a capital de l'esport.
Uns Jocs, diversos Mundials i Europeus de diferents disciplines esportives deixen constància que Barcelona és favorita quan es postula com a seu.
Tres anys abans dels Jocs es van disputar a l'Estadi Olímpic els Mundials d'Atletisme i el 2010 hi van tenir lloc els Europeus.
No obstant això, la seva polivalència l'ha portat a albergar des d'una final de la 'World League' de Futbol Americà fins a una competició de 'surf de neu', així com la final de Copa del Rei de futbol entre Real Madrid i Real Saragossa, els Jocs Mundials de Policies i Bombers o alguns partits de futbol internacional amb la selecció d'Andorra com a 'local'.
A més, el RCD Espanyol va obtenir la concessió per part de l'Ajuntament de Barcelona per utilitzar-lo en tots els seus partits des del 1997, després de la venda de l'estadi de Sarrià, i fins el 2009, quan es va inaugurar Cornellà-El Prat.
També ha estat seu de nombrosos concerts: The Rolling Stones, Madonna, Metallica, Bruce Springsteen, Bon Jovi, Coldplay o Marilyn Manson han actuat alguna vegada al llarg de les seves carreres a l'Estadi Olímpic.
L'estadi barceloní va ser projectat per l'arquitecte Pere Domènech i Roura i inaugurat en 1929 en el marc de l'Exposició Internacional de Barcelona.
El pas del temps i la concessió a la ciutat comtal del Mundial d'Atletisme de 1989 i sobretot dels Jocs de 1992 va propiciar que a mitjan dècada dels 80 sofrís una gran remodelació, a càrrec de l'equip d'arquitectes Correa-Milà-Margarit-Buxadé, amb la participació de l'italià Vittorio Gregotti.
EL SANT JORDI, UNA ICONA INCOMPARABLE
Construït per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, el Palau Sant Jordi segueix sent una de les joies de la cita i en el seu interior s'hi van realitzar les proves de gimnàstica artística, així com les finals d'handbol i voleibol.
Dissenyat pel japonès Arata Isozaki, va ser inaugurat el 21 de setembre de 1990 i està considerat una obra mestra de l'arquitectura i l'enginyeria moderna.
Recinte cobert i multifuncional, en el seu interior hi tenen cabuda tot tipus d'esports, espectacles o concerts.
En els seus 27 anys d'història, aquest pavelló ha acollit Campionats del Món de natació --amb piscina olímpica en el seu interior--, dues finals de Copa Davis, diversos partits d'exhibició de la NBA i tres 'Final Four' de l'Eurolliga, així com Mundials d'Handbol o Bàsquet.
Bee Gees, O2, Dire Straits, Tina Turner, Bruce Springsteen, Eric Clapton, Elton John, Sting, Phil Collins, Lady Gaga o Coldplay no s'han pogut resistir a cantar en un escenari amb cabuda per a prop de 25.000 persones.
Altres peces de l'Anella Olímpica són les Piscines Bernat Picornell, que van acollir la natació i la final de waterpolo, la seu de l'Inefc o les piscines de Montjuïc, que van albergar les proves de salt i fase preliminar del waterpolo.
Nous pavellons i un circuit a la Zona Franca van completar l'àrea olímpica a la muntanya màgica.
LA VILA OLÍMPICA, OBERTA Al MAR
Un dels majors canvis que va sofrir Barcelona va ser de cara al mar: abans d'esquena, sense aprofitar-ne el seu atractiu, amb els Jocs tot va canviar gràcies a la Vila Olímpica i al seu passeig marítim, amb les emblemàtiques 'Torres Mapfre', el Port Olímpic que va albergar la vela i ara és epicentre de l'oci nocturn, o el Pavelló de la Mar Bella.
I sense oblidar la construcció de les dues rondes, la Litoral i la de Dalt, per mobilitzar els esportistes i que ara són claus per a la ciutat.
Si la Vila Olímpica va donar vida al Poblenou, ara una de les zones més preuades, els Jocs van propiciar la millora de l'Aeroport del Prat, amb l'adequació de la terminal B i construcció de les terminals A i C.
També es va dotar a la ciutat de més i millors places hoteleres i la restauració, però sobretot es va donar llum verda a créixer mirant al futur i pensant en la ciutadania.
Els Jocs van servir a la ciutat, als seus veïns, per aquest motiu el llegat urbanístic i arquitectònic dels Jocs segueixi en ús i sent clau per a l'esdevenir de la ciutat.
