Actualitzat 23/07/2017 18:57

JJ.OO/Barcelona.- Barcelona'92, el 25 aniversari de la millor cita olímpica de l'esport espanyol

Resum de medalles de Barcelona 92
EUROPA PRESS

   BARCELONA, 23 jul. (EUROPA PRESS) -

   Barcelona complirà aquest dimarts 25 de juliol el 25 aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics, els únics que ha albergat fins ara Espanya i que per a molts segueixen sent considerats els millors de la història, amb l'afegit que van marcar un abans i un després a l'esport olímpic espanyol, que va aconseguir el seu millor resultat fins avui amb 22 medalles.

   Des que el 17 d'octubre de 1986, Juan Antonio Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional (COI), anunciés que la capital catalana acolliria els primers Jocs en territori espanyol, la ciutat i el comitè organitzador, encapçalat per Josep Miquel Abad, van maldar per preparar una cita que no quedés en l'oblit tant a nivell organitzatiu com a esportiu amb unes infraestructures de primer nivell i de gran llegat i una Vila Olímpica oberta al mar.

   Fins a la mascota, el 'Cobi' de Javier Mariscal, era innovadora.

   En poc més de cinc anys, Barcelona va estar llesta per donar la benvinguda als més de 9.300 esportistes, 430 espanyols, i els 169 països que van competir, alguns nous com l'Equip Unificat que va acollir els atletes de les repúbliques de l'extinta URSS excepte Lituània, Estònia i Letònia, una Sud-àfrica lliure després de la fi de l'apartheid i amb Nelson Mandela en la llotja d'autoritats, la jove i nova Croàcia, també separada de Iugoslàvia, o la recentment Alemanya unificada.

   Tots ells van desfilar el 25 de juliol de 1992 a l'Estadi Olímpic en una Cerimònia d'Inauguració inoblidable i un espectacle de bellíssima factura que va mostrar la cultura catalana i mediterrània. L'enorme 'Hola' inicial, La Fura dels Baus, el 'Barcelona' de Montserrat Caballé i Freddie Mercury, la desfilada d'Espanya liderat pel banderer Don Felipe de Borbó, i, sobretot, l'encès de la flama per mitjà de la fletxa de l'arquer paralímpic Antonio Rebollo van ser alguns dels moments més recordats de l'esdeveniment que va donar pas als dies de competició.

   El nou Pla d'Ajuda a l'Esport Olímpic (ADO) va donar els seus fruits i Espanya va presentar el seu millor resultat olímpic, sembrant a més la llavor per al futur. 22 medalles, xifra encara no superada, amb 13 ors, set plates i dos bronzes van adornar el medaller de l'amfitriona, lluny això sí del centenar de l'Equip Unificat i dels Estats Units.

   També va haver-hi sonores decepcions, com la de la selecció espanyola de bàsquet, marcada per l'infaust 'Angolazo', però Barcelona'92 va consagrar als herois que es van proclamar campions olímpics, collita que va iniciar l'andalús José Manuel Moreno en la prova del quilòmetre contrarellotge en ciclisme en pista.

   La vela, un esport que no solia fallar en Jocs, va demostrar tot el seu potencial aconseguint un total de cinc metalls, quatre d'ells ors. José María Van Der Ploeg en Finn, Luis Doreste i Domingo Manrique en Flying Dutchmann, Teresa Zabell i Patricia Guerra en 470 femení i Jordi Calafat i Francisco Sánchez en 470 masculí van assaborir la glòria olímpica, mentre que Natalia Via Dufresne es va fer la plata a la classe Europa.

   Montjuïc va vibrar de valent amb l'atletisme, amb els ors del marxador Daniel Plaza i del migfondista Fermín Cacho. Mai abans Espanya havia guanyat ors en l'atletisme i el primer, el pioner, va ser pel barceloní Plaza qui, en la prova dels 20 quilòmetres en marxa, va aconseguir aquest primer metall daurat amb un temps d'1:21.45 superant al canadenc Guillaume LeBlanc i a l'italià Giovanni De Benedictis.

   El sorià Cacho, per la seva banda, és recordat per molts com el protagonista del millor èxit esportiu nacional de Barcelona '92. Per la prova, per l'escenari, per com va entrar celebrant la gesta impensable fins a aquest moment, l'atleta castellà-lleonès va entrar en els anals de la història amb la seva 3:40.12 que va superar, malgrat aquesta relaxació final, al marroquí Rachid El Basir i del de Qatar Mohamed Ahmed Sulaiman. Una prova lenta en la qual l'estratègia i l'sprint final de l'espanyol van ser decisius.

   Aquesta mateix nit que Fermín Cacho guanyava el recordat or, la selecció espanyola de futbol es coronava en un ple Camp Nou. Un equip plagat de joves figures com Pep Guardiola, Kiko, Luis Enrique, Abelardo o Alfonso va anar superant rivals fins a plantar-se en una final davant Polònia, que no es va decidir fins al minut 90 amb un gol del davanter gadità.

   També van guanyar l'or, gairebé contra tot pronòstic, les 'noies d'or' de l'hoquei sobre herba, que es van imposar en la final amb Alemanya, mentre que el judo va aportar dos amb Miriam Blasco i Almudena Muñoz, el nedador Martín López-Zubero es va coronar en els 200 esquena i l'equip de tir amb arc compost per Juan Carlos Folgat, Alfonso Menéndez i Antonio Vázquez.

   D'altra banda, les set medalles de plata van estar més repartides per esports amb dos per al tennis, amb el sorprenent Jordi Arrese, que va veure premiada la seva sacrificada preparació malgrat caure amb el suís Marc Rosset en cinc sets, i per a la parella formada per Arantxa Sánchez Vicario i Conchita Martínez, que no van poder amb les nord-americanes Gigi Fernandez i Mary Joe Fernandez.

   Antonio Peñalver en decatló, Faustino Reyes en boxa, Carolina Pascual en gimnàstica rítmica, l'esmentada Natalia Via Dufresne en vela i l'equip de waterpolo masculí, que va deixar un dels moments més amargs amb la seva dolorosa derrota davant Itàlia, van completar les plates.

   Finalment, només va haver-hi dos bronzes, per a l'atleta Javier García Chico en un sorprenent concurs de salt amb perxa en el qual el gran Sergey Bubka va ser eliminat per tres nuls, i per la tennista Arantxa Sánchez Vicario.

   El 9 d'agost, una altra imaginativa Cerimònia es va encarregar d'acomiadar els únics i reeixits Jocs Olímpics que ha acollit Espanya al són de la rumba dels Manolos, de Peret i Els Amaya, el millor i més festiu tancament per a una cita inoblidable per a l'esport espanyol i Barcelona.

ELS PARALÍMPICS, UN ALTRE ÈXIT

   Amb prou feines un mes després, la ciutat va tornar a vestir les seves millors gales per acollir, del 3 al 14 de setembre, els Jocs Paralímpics, un altre èxit organitzatiu i esportiu, amb Espanya realitzant una gran actuació que li va permetre superar el centenar de medalles malgrat no compta en aquells dies encara amb cap pla d'ajuda com els olímpics.

   Barcelona va acollir un total de 83 països i 3.000 esportistes, 289 d'una nombrosa delegació espanyola que es va penjar un total de 117 medalles, superada únicament pels Estats Units (175), Alemanya (171), el Regne Unit (128) i França (106).

   Els esportistes espanyols van aconseguir 34 medalles d'or, 22 d'elles gràcies a l'atletisme, que va conquistar un total de 48 i va anar al costat de la natació (43) el major viver d'èxits, 31 de plata i 42 de bronze.

   L'atleta biscaí Javier Conde, discapacitat físic, va aconseguir quatre ors a la classe TS4 (800 m, 1.500 m, 5.000 m i 10.000 m) i l'atleta burgalesa Purificación Santamarta, discapacitada visual, li va emular amb les seves quatre victòries en els 100, 200, 400 i 800 metres de la classe T11.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés