MADRID, 2 Oct. (EUROPA PRESS)
L'espeleòleg espanyol Cecilio López-Tercero, rescatat dimarts després de passar 12 dies en una cavitat al Perú, ha confessat que "no" va témer per la seva vida i que es troba "molt bé" malgrat la fractura en una vèrtebra lumbar, però que "durant alguns minuts" no va sentir les cames i va pensar "el pitjor".
"La veritat és que fins que no he sortit no m'he adonat del que ha passat. Jo estava a 400 metres de profunditat, anaven baixant companys i m'informaven a poc a poc, però no m'imaginava el que hi havia a dalt", ha assenyalat López-Tercero des de Lima a 'El Partido de las 12' de la Cadena Cope.
El madrileny ha reconegut que està "molt bé i gairebé com el cel". "M'han detectat una fractura en una vèrtebra lumbar. No és res greu, perquè és una fractura molt neta. Si tot va bé, aquest cap de setmana tornaré a Espanya, perquè haig d'operar-me, però no és una lesió massa greu", ha afirmat.
Sobre el seu incident, l'espeleòleg ha indicat que estaven explorant "la segona cova més profunda del Perú" i que quan marxaven, el bloc al qual tenia "ancorada la corda va caure". "Vaig caure a terra i per sort el bloc no em va caure a sobre; si no, no estaria aquí", ha confessat.
"Després de caure sabia que no podria sortir pels meus propis mitjans. Durant alguns minuts no sentia les cames i em vaig témer el pitjor, vaig pensar que tenia afectades les cames. Després vaig recuperar la mobilitat a les cames i un company em va poder arrossegar fins a una zona seca. Més tard, ell va poder pujar a la superfície i baixar ràpid amb roba per abrigar-me. Si no, hagués mort per hipotèrmia en poc temps", ha prosseguit López-Tercero.
En aquest sentit, ha remarcat que era "impossible" que s'hagués accidentat sol. "L'espeleologia és un esport d'equip. Haguéssim hagut d'anar tres, però un company va tenir un problema i va haver de pujar. L'altre, em va salvar la vida", ha apuntat referint-se a Gustavo Vela, "un dels millors espeleòlegs de Mèxic". "Vaig tenir sort d'estar amb ell, perquè un altre no podria haver pujat fins a la superfície i tornar tan ràpid", ha afegit.
Tot i això, "el problema" ha estat que al Perú "no hi ha metges que puguin baixar fins a aquesta profunditat". "Vaig estar quatre o cinc dies en els quals els companys s'alternaven per baixar, portar-me menjar i acompanyar-me. Així vam estar fins que va poder venir el Grup de Socorro de la Federación de Madrid, que va arribar una setmana més tard", va detallar.
"Jo quan vaig caure, sabent el lloc i la profunditat, em vaig témer que anava a ser un rescat molt llarg. Si això m'ocorre a Espanya, m'haguessin tret en un homòleg de dies, però des de Lima és molt complicat accedir fins a la zona de l'accident", ha destacat el madrileny.
De totes maneres, no va témer per la seva vida "perquè sabia que tard o d'hora" el rescatarien. "Quan em van baixar roba i menjar sabia que era qüestió de temps, però no era una situació molt còmoda. Amb una lesió a l'esquena dormia sobre el fang, amb poc espai per estirar-me i amb un cent per cent d'humitat i molt poca temperatura", ha comentat l'espanyol.
El madrileny ha declarat que amb el primer grup de rescat va tenir "la il·lusió" que el traguéssin "ràpid", però no era "fàcil" i van haver d'arribar "més grups". "Fins que no vaig veure molta gent, no em van poder treure. De fet, em van treure en trams de cent metres", ha puntualitzat, fent broma sobre els missatges rebuts. "'L'has feta grossa, paio' és el que més he rebut", ha dit.
En canvi, tot i que no ha estat "a l'aguait", ha lamentat que, pel que li ha "explicat", no hi hagut "molt suport" institucional. "Però molta gent ha viatjat pagant els seus bitllets, demanant permís a la feina", ha aclarit, subratllant que per a ell explorar "és com una droga". "De fet tornaré a entrar després que em recuperi", ha sentenciat.
