PARÍS, 2 Jul. (EUROPA PRESS) -
El president del Consell Superior d'Esports (CSD), Miguel Cardenal, ha convidat el president de la Generalitat, Artur Mas, i el FC Barcelona a fer "autocrítica" després de l'obertura d'un expedient al club blaugrana per la UEFA per la exhibició massiva de banderes estelades en la final de la Lliga de Campions.
"Convido a una reflexió. Quan des de l'àmbit internacional recorden allò que és obvi, elemental i bàsic, el respecte a l'esport, la condemna de la seva instrumentalització, la Generalitat i els responsables del club haurien de ser capaços de demostrar una mínima capacitat d'autocrítica", ha dit a París, on aquest dijous ha dinat amb el seu homòleg francès, Thierry Braillard.
Per a Miguel Cardenal és important ser "honest, sincer i no desfigurar la realitat". "Tots hem d'ajudar que l'esport no s'instrumentalitzi. Aquí només s'està parlant d'això, que l'esport no és l'espai per a reivindicacions polítiques. Utilitzar l'esport políticament no és precisament una característica dels sistemes polítics de llibertat", ha comentat.
Segons la seva opinió, cada defensa dels missatges polítics que es van llançar en la final de la Lliga de Campions a Berlín pels dirigents del FC Barcelona, o els que aspiren a ser-ho, "degrada internacionalment la imatge d'aquest club".
"De la mateixa forma que perjudica l'opinió sobre la qualitat democràtica de les institucions públiques que ho justifiquen, com la Generalitat. Subratllant el compromís inequívoc del nostre país amb els valors de la Carta Olímpica no ataco a ningú, compleixo el meu deure", ha manifestat.
Per al president del CSD, "perdre" la referència per plantejar-se l'existència dels "errors propis" per a un responsable públic és "molt preocupant". "Acudir al tòpic 'és culpa del Govern d'Espanya' davant d'una sanció d'una Federació Internacional, més enllà de ser una cosa còmica, hauria de servir per a la reflexió sobre la tragèdia que tanquen tants plantejaments actuals del Govern de Catalunya", ha denunciat.
Aquests estan assentats, segons ell, sobre aquest "prejudici que s'ha convertit en una màxima a la qual ja no només no se supedita a la veritat, sinó, com s'exemplifica paradigmàticament en aquest cas, tampoc se supedita a la perplexitat de la comunitat internacional ni el més elemental sentit del ridícul".
