MADRID, 26 Ago. (EUROPA PRESS)
La millor generació en la història del bàsquet espanyol buscarà el seu primer títol a casa a partir del dissabte que ve, quan comença una Copa del Món que conclourà el 14 de setembre i en què els Estats Units, malgrat l'absència d'importants estrelles de l'NBA, reclama el paper de principal favorit a revalidar l'or conquistat fa quatre anys a Turquia.
Madrid, Barcelona, Bilbao, Gran Canària, Sevilla i Granada acolliran la dissetena edició del Mundial de bàsquet, torneig que es farà a Espanya per segona vegada gairebé tres dècades després de la primera, quan els Estats Units es va coronar campió en l'edició del 1986 després de superar la final a la Unió Soviètica.
Al contrari que en aquella cita, Espanya afronta el torneig com a candidat a la glòria i a un segon títol mundial que estendria el periple d'èxits iniciat al Japó 2006. El principal adversari a l'horitzó són els Estats Units, vigent campió i botxí espanyol en les dues últimes finals olímpiques, encapçalant un grup de candidats que també volen engrandir seleccions com Argentina, Grècia, França, Lituània o Brasil.
Després d'un Eurobàsquet d'Eslovènia marcat per les absències, la selecció espanyola, guanyadora del bronze en aquell torneig, vol tornar a assaborir una final, privilegi al qual s'ha acostumat els últims anys, comandada per una gran generació de jugadors que torna a reunir-se al complet per a una cita important, potser l'última a expenses dels Jocs Olímpics del 2016.
La generació dels 'júniors d'or', nascuda el 1980 i encapçalada per Pau Gasol i Juan Carlos Navarro, té al seu davant la segona i l'última gran oportunitat d'arribar a la glòria a casa. Rússia es va encarregar d'arruïnar la primera, l'Eurobàsquet del 2007, guanyant la final en un desenllaç agònic.
Al capdavant de Juan Antonio Orenga, en el seu segon gran torneig com a entrenador principal després de ser ajudant de Sergio Scariolo, Espanya ha aconseguit reunir totes les seves estrelles començant per Pau Gasol, que arriba més descansat que mai després d'una temporada poc exigent amb Los Angeles Lakers abans de fitxar per Chicago Bulls.
Al seu costat, els altres cinc espanyols enrolats a l'NBA, que són Marc Gasol i Serge Ibaka --que completen el millor joc interior de la Copa del Món i indiscutible arma ofensiva de l'amfitrió--, juntament amb José Manuel Calderón, Ricky Rubio i Víctor Claver. A l'exterior, la tasca anotadora de Juan Carlos Navarro i Rudy Fernández completen un grup que també té l'explosivitat de Sergio Rodríguez i Sergio Llull, la veterania de Felipe Reyes i la frescor del principiant Álex Abrines.
ESTATS UNITS: CAMPIÓ, FAVORIT I AMENAÇAT
Tot i això, el gran aspirant a l'or en cada torneig internacional de bàsquet és Estats Units, rol que no s'ha ressentit malgrat la plaga de baixes amb vista a aquesta Copa del Món, ja que el planter de l'NBA segueix oferint infinitat d'opcions fiables malgrat les absències de LeBron James, Kevin Durant, Carmelo Anthony, Kobe Bryant o Chris Paul.
L'equip nord-americà porta gairebé vuit anys invicte, des que Grècia va donar la gran sorpresa en les semifinals del Mundial del Japó, un període en el qual va conquistar el Mundial de Turquia i els Jocs de Pequín i Londres, tot i que en els dos ors olímpics va haver d'esprémer-se per superar una combativa Espanya a la final.
Així, l'equip entrenat per Mike Krzyzewski, que s'enfrontaria amb Espanya en una hipotètica final si es compleixen els pronòstics, és conscient que el domini dels Estats Units ja no és incontestable com passava dues dècades enrere i que un grapat d'equips, començant per l'amfitrió, somien amb desbancar-lo del tron mundial.
Grans anotadors exteriors com James Harden, Stephen Curry o un Derrick Rose que vol tornar a enlluernar el món després de dues lesions greus de genoll estan cridats a prendre el protagonisme d'una selecció el punt dèbil de la qual està prop de la cistella, on Anthony Davis és l'única peça de garanties. En una còmoda primera fase, que disputarà a Bilbao, Estats Units es mesurarà amb Turquia, Ucraïna, Finlàndia, Nova Zelanda i República Dominicana.
ARGENTINA, LITUÀNIA, GRÈCIA, BRASIL O SÈRBIA VOLEN SUMAR-SE A LA BARALLA
Espanya, per la seva condició d'amfitrió i amb totes les seves figures reunides, i els Estats Units es troben a priori un esglaó per sobre de la resta d'aspirants a la glòria, tots ells amb baixes importants.
És el cas d'Argentina, que de la mateixa manera que la selecció espanyola està esgotant l'última etapa de la generació de més èxit de la seva història. La gran absència passa per Manu Ginobili, a qui els San Antonio Spurs no li han donat permís per participar a causa d'una fractura de peroné.
La selecció argentina, semifinalista als Jocs Olímpics de Londres, tampoc podrà tenir un altre NBA com Carlos Delfino, però sí que disposarà del seu habitual caràcter competitiu i del talent experimentat que segueixen aportant Luis Scola, Pablo Prigioni o Andrés Nocioni.
Argentina jugarà en el grup B de Sevilla amb rivals assequibles com Senegal, Puerto Rico o Filipines, però també amb dos rivals d'entitat com Grècia i Croàcia. Els grecs esperen plantar batalla malgrat les baixes de Vassilis Spanoulis i Dimitris Diamantidis, mentre que els balcànics fien les seves opcions a la parella formada per Bojan Bogdanovic i Tomic.
En el grup A d'Espanya, potser el de més nivell dels quatre que componen aquesta primera fase, Egipte i Iran semblen condemnades a l'eliminació llevat de gran sorpresa davant la puixança dels amfitrions i de França, Brasil i Sèrbia.
L'equip francès arriba com a vigent campió continental, després d'imposar-se l'estiu passat en l'Eurobàsquet d'Eslovènia, però ho fa amb l'absència dels seus millors jugadors, Tony Parker i Joakim Noah, pel que tindrà complicat tornar a repetir aquella magnífica actuació.
En canvi, Brasil sí que ha aconseguit reunir totes les seves estrelles a la NBA i vol treure's l'espina de Londres 2012, quan va caure en quarts de final, i reverdir vells èxits, ja que no guanya una medalla des del 1978. El rendiment de Tiago Splitter, Anderson Varejao o Marcelinho Huertas serà clau en la trajectòria 'canarinha'.
A més, Sèrbia té ganes de tornar a brillar en una gran competició internacional emparada en el lideratge a la banqueta de Sasha Djordjevic, que ve de protagonitzar una sonora bronca sobre la pista amb Vladimir Micov que s'ha saldat amb l'expulsió de l'aler, mostra de l'etern caràcter balcànic que, en la seva versió positiva, desitgen encarnar Milos Teodosic o Nenad Krstic.
Finalment, Lituània, vigent subcampió continental, apunta com a principal favorita en un grup D condemnat a creuar-se amb el dels Estats Units i que compartirà amb Austràlia, Eslovènia, Mèxic, Angola i Corea. El flamant Gran Canària, construït per a l'ocasió, serà l'escenari d'aquests enfrontaments.
