El moviment proposa una "conferència europea" del 19 a 21 de febrer a Madrid
BARCELONA, 15 gen. (EUROPA PRESS) -
L'exministre de Finances grec Iannis Varufakis; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra, han signat una crida en contra de les polítiques de l'austeritat de la UE que pretén "democratitzar radicalment" les institucions europees.
Es traca d'un document que ha estat subscrit inicialment per un centenar de personalitats polítiques, culturals, socials, intel·lectuals i activistes internacionals.
La crida, que exposa el moviment Pla B Europa al seu web i que pretén "generar un espai de confluència" per consensuar objectius i accions, també ha estat signat per l'alcalde de Cadis, José María González 'Kichi', i de Saragossa, Pedro Santisteve; el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, i els regidors d'Ara Madrid, Mauricio Valiente, Pablo Carmona i Rommy Arce.
També el subscriuen la diputada de la CUP al Parlament Anna Gabriel i els exdiputats anticapitalistes David Fernández, Quim Arrufat i Josep Manel Busqueta; l'eurodiputat d'ICV Ernest Urtasun, i el secretari general de Podem a Aragó, Pablo Echenique, a més d'altres representants públics de Podem, Compromís, Equo, Marea i Esquerra Plural.
Entre els primers signants de la crida --que suma ara gairebé 3.300 signatures-- també hi ha activistes d'Ecologistes en Acció, el cineasta britànic Ken Loach, el lingüista estatunidenc Noam Chomsky, el relator de drets humans de l'ONU Alfred de Zayas i l'economista Juan Torres, entre d'altres.
La crida proposa convocar una conferència europea entre el 19 i el 21 de febrer a Madrid, a la qual inviten "públicament a participar als debats, grups de treball i exposicions que s'hi organitzaran".
ESPAI DE CONFLUÈNCIA
"Volem generar un espai de confluència de totes les persones, moviments i organitzacions que ens oposem al model actual d'Unió Europea, i consensuar una agenda comuna d'objectius, projectes i accions, amb el fi últim de trencar amb el règim d'austeritat de la UE i democratitzar radicalment les Institucions Europees", destaca la crida.
Defensa que "el cop d'Estat financer executat a Grècia des de la UE" ha intensificat el debat sobre les institucions europees, la seva compatibilitat amb la democràcia i el seu paper com a garant dels drets bàsics exigits pels europeus.
"L'actual UE està governada de facto per una tecnocràcia al servei dels interessos d'una petita, però poderosa minoria de poders econòmics i financers", adverteix la crida, cosa que assegura que ha provocat el ressorgiment de moviments d'extrema dreta, davant dels quals considera que cal reaccionar per impedir que els feixismes capitalitzin el dolor i el descontentament de la ciutadania, en les seves paraules.
Critica també la "resposta insolidària --en ocasions fins xenòfoba-- de les Institucions Europees i dels estats membre davant de l'arribada de refugiats", i adverteix d'un discurs hipòcrita de la UE respecte als Drets Humans.
Avisa que les polítiques de la UE estan "basades en l'austeritat, privatitzen els béns comuns i destrueixen els drets socials i laborals en lloc de fer front a les causes inicials de la crisi", i destaca que la societat ja s'ha posat a treballar per canviar el model des de la mobilització, davant de la qual cosa assenyala que cal millorar la coordinació i la cooperació a àmbit europeu.
Exigeix una política fiscal justa i "el tancament de paradisos fiscals", sistemes d'intercanvi complementaris, la remunicipalització dels serveis públics, el repartiment igualitari dels treballs inclosos les atencions en condicions de dignitat, l'aposta per un model de producció basat en energies renovables, i reformar o abolir el Tractat d'Estabilitat, Coordinació i Governança a la Unió Econòmica i Monetària.
