Actualitzat 27/11/2016 12:34

Urquizu no veu asimetria amb el PSC i aposta per no "espatllar" una relació que funciona

Entrevista con el diputado aragonés del PSOE Ignacio Urquizu
EUROPA PRESS

Aposta per reformar la Constitució per reconèixer el "sentiment identitari de Catalunya i el País Basc" a la seva llengua i la seva cultura

MADRID, 27 nov. (EUROPA PRESS) -

El diputat del PSOE per Terol Ignacio Urquizu rebutja que existeixi asimetria en la relació del seu partit amb el PSC i, de fet, creu que és "tan asimètrica" com la que es té amb les federacions socialistes.

Segons la seva opinió, el protocol que regula el vincle entre els dos partits germans ha funcionat raonablement bé i, per això, ha avisat que no s'hauria d'"espatllar".

"Si no pots millorar les coses, no les espatllis", ha recomanat Urquizu, en una entrevista amb Europa Press, quan se li ha preguntat per la revisió que s'ha plantejat de les relacions entre el PSOE i el PSC com a conseqüència de la ruptura de la disciplina de vot que van protagonitzar els set diputats socialistes catalans --al costat de dos independents i sis del PSOE-- en la investidura de Mariano Rajoy.

El diputat aragonès no ha descartat que es pugui trobar una fórmula millor en la seva relació, però ha insistit que el que no es pot fer és espatllar el que es té perquè "en gairebé 40 anys de democràcia els socialistes catalans només han votat tres vegades de manera diferent".

"Tampoc se'ns ha donat tan malament situació", ha insistit el socialista.

"ÉS UN PROBLEMA DE RECONÈIXER EL RESULTAT D'UNA VOTACIÓ"

Segons la seva opinió, és evident que el vincle entre aquests dos partits passa per un moment dolent però, segons la seva opinió, "no és un problema d'asimetria, és un problema de no reconèixer el resultat d'una votació".

"El problema neix que participen d'una votació i no acaten el resultat, és diferent", ha reincidit.

Així, ha posat l'accent en el fet que el PSC decidís desoir el mandat del Comitè Federal del PSOE, que va passar del 'no' a l'abstenció, malgrat haver participat en la votació, i atendre al seu Consell Nacional, que es va reafirmar en el rebuig a Rajoy.

I això, ha asseverat, és el que el PSC ha d'explicar i el que cal resoldre, perquè "si volen seguir participant en el PSOE, han d'acceptar els resultats de les votacions del PSOE".

A partir d'aquí, ha discrepat d'aquells que defensen que cal resoldre l'"asimetria" que veuen entre les dues formacions, un plantejament que ha defensat la Gestora que està al davant del PSOE i altres dirigents del partit, com la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz.

Urquizu ha defensat que el PSC té "el mateix estatus que les altres federacions" del PSOE i no existeix "una situació excepcional i diferent".

És més, ha assegurat que desconeix a què es refereixen els dirigents que parlen de "asimetria".

"Els socialistes voten a les primàries del PSOE, però, hi ha algun gallec que voti a les primàries d'Extremadura? Els asturians voten en les d'Andalusia? Cada federació té les seves primàries, Catalunya té les seves primàries i no sé per què hem d'anar els altres a votar unes primàries perquè no anem a altres federacions", ha defensat.

També ha subratllat que, a més, "quan hi ha alguna cosa en comú", voten tots.

Després, ha afirmat, existeix "asimetria amb la resta de federacions, on totes participen en els òrgans comuns federals i després en les seves federacions cadascun presa les seves pròpies decisions, admetent el resultat federal", que, ha dit, és la clau del problema, perquè en el cas de la investidura "no s'ha admès".

Així, segons la seva opinió, la relació del PSOE i el PSC és de "gairebé federació": sí ha admès que existeix una diferència amb la resta de federacions en l'elaboració de les llistes, ja que les del PSC no passen per la Comissió Federal, però ha apuntat que és una cosa que "potser caldrà canviar" perquè les candidatures dels socialistes catalans passin també per l'òrgan federal.

Això sí, ha recalcat que fins ara, amb l'actual protocol, "sempre hi ha hagut cert àmbits de negociació i pacte".

De fet, ha recordat que la diputada que ha estat cap de llista per Barcelona el passat 26 de juny, Meritxell Batet, havia estat la número dos per Madrid a les eleccions del 20 de desembre.

"Però si els problemes són d'aquest tipus, són de fàcil solució: unes llistes del PSC que passin per la comissió federal de llistes, tan senzill com això, sempre que ells acceptin el resultat de la comissió federal de llistes", ha assegurat Urquizu, que ha insistit que té dubtes sobre la conveniència de "donar-li la volta a un escenari" quan "la cosa funciona raonablement bé".

EL PSOE I EL PSC PODEN "ARRIBAR A UN ACORD RAONABLE"

A més, i al marge dels problemes orgànics, també creu que el PSOE i el PSC poden "arribar a un acord raonable" sobre el discurs i el projecte polític, perquè, ha subratllat, és més el que els uneix que el que els separa.

Urquizu ha reconegut que el PSOE ha de treballar en un projecte "comú" per a Espanya en tot el país, però s'ha mostrat convençut que pot aconseguir-ho perquè tots els socialistes coincideixen en dos punts importants: tots reconeixen "la diversitat" del país i que hi ha territoris amb una visió identitària pròpia i tots coincideixen que "tenir una identitat pròpia no et porta a tenir drets diferents dels altres".

Ni en el PSOE ni en el PSC, ha dit, es defensa l'autodeterminació.

"EL DEBAT LINGÜÍSTIC NO M'INTERESSA"

Dit això, ha rebutjat la discussió al voltant al reconeixement de Catalunya com a nació, perquè és "un debat conceptual".

"La Constitució diu que hi ha nacionalitats. És diferent nació de nacionalitats? Aquí podem entrar en un debat etimològic, lingüístic, que a mi no m'atreu, ni em sembla interessant", ha dit.

Urquizu ha defensat que no es pot fer "un gran debat públic" sobre un concepte, sinó que cal "donar contingut a la política", i, per això, ha explicat, el que l'interessa de la cohesió territorial són altres coses, que passen per la reforma de la Constitució.

Segons la seva opinió, les comunitats autònomes han de figurar "amb noms i cognoms" en la Carta Magna, que també ha de "reconèixer segurament el sentiment identitari de Catalunya i el País Basc", com "un reconeixement a la seva llengua i a la seva cultura".

"Quan estem parlant de nació, té una vessant cultural, identitària, en què jo em sento molt còmode", ha dit.

"NO ELS HI DIEM SUFICIENTMENT EL MOLT QUE ELS ESTIMEM"

El diputat per Terol ha subratllat que això, a més de reconèixer la diversitat de la "riquesa" cultural d'Espanya, és important perquè "té a veure també amb les emocions i els afectes", que també cal cuidar.

"Jo crec que no els hi diem prou als catalans el molt que els estimem i segurament cal dir-ho més vegades", ha defensat.

I, a més, creu que l'Estat de les autonomies és "susceptible de millora": es poden solucionar problemes de "cooperació" entre les comunitats i donar "més poder" al Senat perquè sigui l'escenari des d'on es cooperi.

Sense oblidar el sistema de finançament, ha recalcat, perquè d'ell depèn l'Estat del benestar.

"Que hi ha gent que se sent còmoda o li agraden els debats conceptuals? Em sembla molt bé, jo estic més còmode en aquests debats", ha abundat, per llançar un missatge als primers: "Si hi ha gent que s'obstina en debats sobre conceptes en comptes d'anar als continguts, crec que no ho resoldrem mai, perquè els debats conceptuals mai tenen solució", ha dit.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés