BILBAO, 12 set. (EUROPA PRESS) -
El lehendakari i candidat del PNB a la reelecció, Iñigo Urkullu, considera "important" que el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, "més enllà de l'estampa de les grans manifestacions atengui "la voluntat d'entesa i la necessitat d'alguna cosa pactada".
En declaracions a Radio Vitòria, recollides per Europa Press, el candidat jeltzale a la reelecció ha manifestat a més que és "important" que en la legislatura espanyola hi hagi una conformació de forces en les Corts Generals diferent de la del 2004, quan "un nou Estatut aprovat al Parlament basc ha rebut un cop de porta", referint-se al Pla Ibarretxe.
Preguntat per la seva valoració d'allò viscut aquest diumenge durant la celebració de la Diada a Catalunya, Urkullu ha afirmat que es tracta l'expressió d'un desig que "amaga una queixa d'una falta de sentit d'estat dels governs espanyols".
A més, s'ha referit a l'anunci del president de la Generalitat, de plantejar aquest mateix mes a l'Estat una proposta de referèndum pactat sobre la sobirania de Catalunya. Segons el parer d'Urkuñlu, el plantejament de Carles Puigdemont, d'una consulta "legal i pactada" és "molt important".
"Darrere d'això és on els partits amb responsabilitat de govern a Espanya han de saber llegir. Catalunya i també el País Basc parlem d'una consulta legal i pactada, això vol dir des d'una entesa amb l'Estat. Em sembla important que el president de la Generalitat, més enllà del que sigui l'estampa de les grans manifestacions, atengui la voluntat d'entesa i la necessitat d'alguna cosa pactat", ha valorat.
"PLANTEJAMENT PROPI"
Tot i això, ha reconegut que en aquesta qüestió el PNB té el seu "propi plantejament", tal com ho va exposar en gener en la ponència d'autogovern del Parlament basc.
Segons ha destacat, País Basc té la seva pròpia realitat històrica, cultural, lingüística i d'autogovern. "Defensem un nacionalisme cooperatiu, incloent, on sabem que hem de donar passos graduals i guanyant l'adhesió d'una majoria de la societat basca d'acord amb una voluntat d'acord amb l'Estat en un sistema bilateral", ha descrit.
El candidat jeltzale ha situat tot això "dins del marc de legalitat, però conjugant alhora el principi democràtic", ja que la legalitat no pot ser "trava per a l'expressió de la societat".
"Des de l'ordenament jurídic vigent diem que hi ha una disposició addicional primera en la Constitució que respecta els drets històrics del poble basc i aquesta té la seva correspondència en la disposició de l'Estatut de Gernika que planteja l'actualització d'aquests drets en funció de la voluntat de la ciutadania", ha afirmat.
Pel que fa a la proposta d'EH Bildu amb vista a treballar en comú a favor del dret a decidir, Urkullu ha remarcat que "el PNB no advoca per cap front, de la mateixa manera que no acceptem vetos ni línies vermelles".
"Plantegem que al Parlament basc dialoguem i arribem a un acord que després sigui ratificat per la societat abans de portar-lo a les Corts Generals", ha defensat.
D'aquesta manera, ha reconegut que és "important" que en la legislatura espanyola es doni una conformació en les Corts Generals diferent de la del 2004-2005, quan "un nou Estatut aprovat al Parlament basc ha rebut un cop de porta", referint-se al Pla Ibarretxe.
