Diu que la situació estatal "és gravíssima" perquè els grans partits "no mantenen una responsabilitat d'Estat"
SANT SEBASTIÀ, 30 ago. (EUROPA PRESS) -
El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha manifestat la seva preocupació pel "veto" als nacionalismes i a l'"autogovern basc" que suposa el pacte arribat entre el PP i C's, tot i que no figuri expressament en el document, i ha advertit que "no està escrit, però sí està dit". A més, ha afirmat que la situació a Espanya "és gravíssima" perquè els partits polítics "amb més responsabilitat" no mantenen "una responsabilitat d'Estat".
Després del Consell de Govern amb el qual l'Executiu autònom ha inaugurat el curs polític aquest dimarts, i que, com és tradicional, s'ha celebrat al donostiarra Palau de Miramar, Urkullu ha assegurat que ha llegit els enunciats de les 150 mesures que inclou el pacte subscrit entre el PP i C's, i ha explicat que han suscitat la preocupació del PNB.
Segons la seva opinió, aquesta preocupació hauria de ser compartida per "els bascos en general" perquè reflecteix "la invasió de competències" en matèria de polítiques socials, inclou "plantejaments de projectes uniformitzadors" i, tot i això, no reflecteix "cap plantejament de derogació de lleis anteriors" que han envaït competències de la Comunitat Autònoma.
Urkullu ha insistit en la seva preocupació, "tant pel que s'ha escrit com pel que no està escrit, però sí està dit". "I està dit per Ciutadans, una advertència al PP de no negociar amb els partits nacionalistes. Veto als partits nacionalistes. Està dit per part de C's, la primacia de l'Estat central davant de les autonomies i el veto al caràcter singular de l'autogovern basc", ha apuntat.
També ha recordat l'"aspiració" de la formació taronja a "la supressió del Concert econòmic". "No està escrit en el pacte, però em preocupa el que no està escrit i sí està dit", ha reiterat.
ALTERNATIVA SOCIALISTA
D'altra banda, Urkullu ha assegurat que no té constància que el PSOE intenti una alternativa a l'Executiu popular a partir d'aquest divendres que ve. "De moment, no tinc constància d'això", ha afirmat.
Tot i això, ha dit que sí té "constància" de la "greu crisi del model d'Estat" i de la "crisi econòmica i social". Segons la seva opinió, "res ha canviat" des del passat 20 de desembre, "llevat que hi ha hagut unes altres eleccions el 26 de juny".
"Hem passat del pacte PSOE-C's en què Ciutadans diu ara que dos terços del que havia pactat" amb els socialistes "ho conté" el pacte amb els populars, "d'un Ciutadans que ha passat del no a Rajoy, a l'abstenció i al sí i a demanar al PSOE que voti amb el nas tapat", ha destacat.
A més, ha considerat que "estem en un exercici en el qual Rajoy ha dit públicament que més important que la sessió d'investidura és un Govern espanyol estable" i s'ha preguntat "quina identificació de Govern espanyol estable és la que podrà tenir" l'aspirant del PP o qualsevol altre candidat "donades les circumstàncies que s'estan donant en la política espanyola".
SITUACIÓ "GRAVÍSSIMA"
El lehendakari ha considerat que la situació de l'Estat central "és gravíssima" perquè els partits polítics amb més responsabilitat no han treballat "en la identificació de pactes d'estat" sobre qüestions essencials a les quals s'enfronta Espanya.
"I això és el que, ara per ara, encara no estan abordant. Estem davant d'un exercici necessari d'abordar una sessió d'investidura, però que no sembla que compti amb els suports suficients el Pacte PP-Ciutadans", ha indicat.
A més, ha advertit que aquest pacte PP-C's "s'està plantejant 29.000 milions de despesa, quan la capacitat pressupostària, si es té en compte que les exigències de les institucions europees suposen que els dos pròxims anys inclòs aquest, hi ha d'haver 25.000 milions menys".
Per aquesta raó, s'ha mostrat preocupat perquè "va passant el temps i la situació d'Estat no s'aborda com una situació d'Estat". "Els partits nacionalistes han fet paper de responsabilitat d'Estat des del mateix període de la transició al dia d'avui", ha assenyalat, per posar en dubte que "altres partits amb representació en el conjunt estatal hagin fet un paper d'Estat". "Avui dia veiem la liquidació de l'esperit de la transició", ha indicat.
"Els partits nacionalistes han fet un exercici de responsabilitat d'Estat i el PNB també. És la mateixa responsabilitat d'Estat la que correspon a un partit nacionalista que ha fet exercici d'aquesta responsabilitat i, tot i això, veu incomplert l'autogovern basc 37 anys després?", s'ha preguntat.
Urkullu ha subratllat que, davant dels partits d'implantació estatal, --"entre ells hi ha uns que han ostentat el Govern de l'Estat i han pactat amb partits nacionalistes i, avui dia, veten tot avanç de l'autogovern"--, l'esmentada responsabilitat d'Estat "correspon a altres" i no als nacionalistes "que han complert i, tot i això, s'han vist menyspreats".
GOVERNABILITAT DEL PAÍS BASC
El lehendakari no creu que "les circumstàncies que es donin en la política espanyola i les que es derivin d'una sessió d'investidura fallida o no, aquest dimecres o el pròxim 2 de setembre", condicioni "la governabilitat al País Basc, per a res, en absolut".
Després de defensar que la seva intenció per avançar comicis bascos era "allunyar-les el màxim possible d'hipotètics escenaris futurs possibles", ha insistit que "la política espanyola no condicionarà els comicis del 25 de setembre en el que el PNB defensi". "El que altres partits polítics intentin o plantegin, cadascun sabrà", ha assegurat.
En aquest sentit, ha dit que el que pot preocupar-lo "és que la ciutadania basca, que ha d'anar a unes urnes el 25S, estigui fastiguejada i farta de tants processos electorals continuats".
En tot cas, ha indicat que "la ciutadania i l'electorat basc és conscient que el 25 de setembre són eleccions autonòmiques basques i que, per al PNB, no estaran condicionades per la circumstància de la governabilitat a Espanya".
Segons la seva opinió, després dels resultats del 25S "caldrà fer sumes i restes", i veure "quins són els partits que tenen disposició per parlar". "Per a mi el primer és la disposició a parlar, el diàleg. A partir del diàleg, vindrà, en el seu cas, la negociació després de l'anàlisi de sumes i restes, i dels projectes i programes", ha manifestat.
En tot cas, ha precisat que la voluntat del seu partit serà "dialogar amb tots, després de saber els resultats de les eleccions" a les que, segons ha remarcat, el PNB "anirà amb el seu projecte, amb el seu programa, no el pactat prèviament amb altres formacions polítiques hipotètiques de conformar un Govern de coalició, o un pacte de legislatura, o pactes estructurals". "No posem el carro abans dels bous", ha conclòs.
