VITÒRIA, 23 nov. (EUROPA PRESS) -
El lehendakari, Iñigo Urkullu, s'ha dirigit a l'Estat per afirmar que el "País Basc és una nació que ha de ser reconeguda i necessita mecanismes de bilateralitat efectiva". A més, ha insistit que s'acordi "un nou marc d'actualització del pacte estatutari", des del principi de legalitat per al 2020, i per a això, ha subratllat la necessitat que hi hagi "col·laboració" amb l'Estat, entre els partits polítics i entre les institucions.
Durant la seva intervenció en el ple d'investidura que se celebra al parlament basc, Urkullu ha destacat que no ha "caigut" ni "caurà en plantejaments irrealitzables". En aquest sentit, considera que el País Basc "té l'oportunitat de créixer institucionalment", i ha recordat que "l'autogovern és un element fonamental".
Segons la seva opinió, el Govern i el Parlament "han de treballar units per defensar l'autogovern basc, aconseguir el ple compliment de l'Estatut de Gernika i millorar també l'arquitectura institucional que vertebra el país".
"Ens trobem davant l'oportunitat d'arribar a un nou pacte estatutari de futur. Amb aquests objectius, proposarem reactivar la ponència d'autogovern. En aquest Parlament ha de sustanciar-se un diàleg obert entre tots els grups i, des de la llibertat de cada formació política, procurar arribar a un acord plural i amb el consens més gran possible", ha subratllat.
NOU PACTE AMB L'ESTAT
En aquest sentit, ha reafirmat el seu "convenciment personal i polític" que "és el moment d'avançar en un nou marc polític de convivència al País Basc, que partint del consens institucional assolit en aquest Parlament, articuli un nou pacte amb l'Estat i sigui ratificat per la societat basca".
"Reafirmo el meu convenciment personal i polític: el País Basc és una nació que ha de ser reconeguda. El País Basc necessita mecanismes de bilateralitat efectiva que garanteixin el compliment del pacte amb l'Estat", ha dit, per advocar per "la cultura del pacte, el principi democràtic i el principi de legalitat". "La nostra mà està estesa perquè cal estendre al màxim la cultura de la col·laboració", ha subratllat, per advocar per la cooperació "amb l'Estat, entre partits polítics i institucions".
Segons la seva opinió, aquest "esperit de col·laboració és imprescindible per arribar als objectius de país que compartim amb vista al 2020", com són "acordar un nou marc d'actualització del pacte estatutari, consolidar definitivament la pau i la convivència, situar el País Basc entre els tres primers llocs del món a l'Índex de desenvolupament humà, reduir en un 20% la taxa de pobresa i reduir la taxa de desocupació per sota del 10%".
Pel que fa a la situació estatal, ha manifestat que "la realitat ve marcada per la inestabilitat i la necessària redefinició del seu propi projecte". "La conformació del nou Govern espanyol no ha aclarit els dubtes i les incerteses. La fragmentació política és una realitat a tot Europa, també al País Basc, però la manca de diàleg i d'entesa marca el futur polític d'Espanya", ha asseverat.
En aquest sentit, considera "necessari afrontar amb determinació l'actualització del model d'Estat, assumint el seu caràcter plurinacional". Segons la seva opinió, "cal apostar per un model social i econòmic diferent".
Després d'assenyalar que "aquesta situació afecta el País Basc", ha plantejat que "l'Estat avanci per un camí en el qual les nacions" trobin el seu "reconeixement i s'assenteixi un nou model econòmic i social de futur".
ACORD PNB-PSE
El candidat del PNB ha recordat que aquestes darreres setmanes el PNB i el PSE-EE han treballat per ampliar els suports a la seva candidatura i plantejar un programa de futur, que s'ha concretat en un pacte de Govern, "una acord de país".
En aquest sentit, ha assegurat que el país "crea un nucli que dota d'estabilitat l'acció del Govern", tot i que ha reconegut que, "sens dubte, serà necessari una feina permanent de recerca d'acords i suports per avançar en la governabilitat del País Basc".
Iñigo Urkullu ha apuntat que presenten un programa "per donar resposta als reptes fonamentals d'un país en creixement" i ha destacat els quatre pilars en els quals es basa: desenvolupament humà, integració social, igualtat i serveis públics de qualitat; ocupació, reactivació i sostenibilitat; convivència i drets humans; i més autogovern.
El lehendakari en funcions ha destacat que "l'autogovern és el motor de la institucionalització del País Basc i explica els nivells de benestar" que existeixen al País Basc. Per aquesta raó, creu que el Govern i el Parlament bascs han de "treballar, braç a braç, per completar, actualitzar i seguir avançant" per aconseguir aquest objectiu.
Urkullu ha agraït al PNB i al PSE-EE "l'esforç fet per consensuar una visió del País Basc i de l'acció que ha d'emprendre el nou Govern", i ha apuntat que el pacte de Govern "entronca amb una història de col·laboració posada en marxa amb el primer Govern basc, ara fa 80 anys".
Segons ha apuntat, ara es "reedita l'esperit de col·laboració" amb un projecte "que es presenta amb la mà estesa a tots els grups". "Mantindrem el diàleg polític i buscarem acords que ens permetin avançar i desenvolupar el País Basc", ha asseverat.
L'aspirant a la reelecció com a lehendakari ha manifestat que, "en l'anàlisi comparat dels programes electorals dels cinc partits polítics amb representació parlamentària", han trobat "grans coincidències". "Oferim la mà estesa per avançar, des del consens, en la resposta als grans reptes del nostre país", ha afegit.
Després d'assenyalar que aquests quatre anys "han suposat la confirmació de la pau al País Basc, ha emplaçat a "seguir teixint la trobada social", per passar "de la coexistència a l'autèntica convivència".
"IL·LUSIÓ RENOVADA"
Urkullu ha afirmat que ha acudit en el debat d'investidura "amb il·lusió renovada, conscient de la responsabilitat" que assumeix com a Lehendakari.
Segons ha apuntat, és un honor per a ell "seguir representant els valors de la societat basca, seguir aplicant la fórmula de realisme, veritat i treball" que ha permès avançar als bascos. "Demano la confiança d'aquest Parlament per ser investit Lehendakari del País Basc. Ni he caigut ni cauré en plantejaments irrealitzables o insostenibles, tampoc en oferiments inconsistents o discursos mancades d'una base ferma", ha explicat.
El candidat a lehendakari ha assenyalat que "afrontarà una legislatura transcendental per al futur del País Basc", i es tracta d'"un repte col·lectiu del qual ningú no pot quedar al marge".
FINAL DE LA VIOLÈNCIA
Iñigo Urkullu creu que "la societat, els partits i institucions basques tenen el deure, la responsabilitat i la capacitat d'afrontar una via per concloure definitivament, de manera ordenada i justa, amb la violència i el terrorisme".
En aquest sentit, ha instat que, en matèria de pau, memòria, convivència i drets humans, es "renunciï a guanyar per majoria" per "guanyar per l'acord". "No conec cap causa amb una justificació ètica i política més gran per consolidar la pau i assentar una convivència integradora i amb memòria".
Segons la seva opinió, s'està avançant "de manera accelerada i irreversible cap a la convivència després del final del terrorisme i la violència". "Sens dubte, hi ha passos pendents, i el més important és la dissolució d'ETA", ha indicat.
Urkullu ha reafirmat el compromís del seu Govern amb un final ordenat de la violència, amb les víctimes, amb la memòria, amb la reorientació de la política penitenciària i amb la cultura de la convivència.
