El jutge Castro inicia el còmput, que s'acabarà el pròxim 1 d'abril
PALMA DE MALLORCA, 2 març (EUROPA PRESS) -
El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, ha fixat entre aquest dimecres, 4 de març, i el pròxim 1 d'abril el termini perquè la Infanta Cristina, el seu marit, Iñaki Urdangarin, i els altres 15 acusats de la causa presentin els escrits de defensa amb vista a un judici que, davant de la seva complexitat, es preveu que s'allargui diversos mesos a l'Audiència Provincial de les Balears.
Així ho ha acordat mitjançant una providència que ha dictat aquest dilluns, una vegada complimentats els tràmits que restaven per donar començament al còmput i que passaven perquè a tots els processats els fossin notificats les peticions de pena de la Fiscalia Anticorrupció i de les altres acusacions, la sentència d'obertura de judici oral de la causa i les fiances civils exigides a tots ells, que s'eleven a 61,3 milions d'euros.
En concret, el termini finalitza el 31 de març, si bé Castro atorga un dia més --fins a l'1 d'abril-- perquè els acusats puguin lliurar els seus escrits.
Una vegada presentats, el jutge remetrà a l'Audiència tota la causa, que acumula més de 70 toms, i el seu futur enjudiciament entrarà en el torn de repartiment per a causes d'especial complexitat --establert per a casos de corrupció i assumptes amb un ampli nombre d'acusats--, del qual dependrà que el cas sigui jutjat pel tribunal de la Secció Primera o de la Segona.
La Fiscalia reclama més de 100 anys de presó per a 14 dels inculpats --no acusa la Duquessa de Palma i dos processats més--, mentre que el sindicat Manos Limpias, personat com a acusació popular, reclama vuit anys de presó per a la germana del Rei Felip VI com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals.
En concret, les penes més elevades que sol·licita el Ministeri Públic són els 19 anys i mig de presó que reclama per a Urdangarin, i els 16 i mig per al seu exsoci, Diego Torres, per ordir i liderar una trama empresarial amb la qual van aconseguir accedir de manera "directa i immediata" als fons manejats per les Administracions, eludir els requisits exigits per les normatives de contractació pública i desviar així fins a 6,2 milions d'euros de les arques de les Balears, Comunitat Valenciana i Madrid.
Al llarg de 673 pàgines, el fiscal Pedro Horrach desgrana els mecanismes amb els quals Urdangarin i Torres van posar en marxa una estructura "buida de contingut real" i van ordir "un embolic de facturació fictícia" per apoderar-se dels diners públics.
I per a això van utilitzar l'Institut Nóos, el qual van manejar "a rampells" juntament amb altres mercantils de la seva propietat perquè "operessin al servei dels seus interessos comercials".
En el seu escrit, que ara hauran de rebatre les defenses, Anticorrupció considera que no existeixen sobre Cristina de Borbó indicis d'haver comès cap delicte, si bé sosté que aquesta hauria obtingut benefici o aprofitament il·lícit dels fons suposadament defraudats per Urdangarin en el si de l'entramat societari, i més en concret a través d'una de les mercantils 'pantalla' que integraven el conglomerat empresarial: Aizoon.
La Fiscalia assenyala que a través d'Aizoon, de la qual el matrimoni és copropietari al 50% i que de manera presumptament irregular es va nodrir de més d'un milió d'euros de la trama Nóos, Urdangarin va defraudar fins a un total de 337.138 euros en les quotes de l'IRPF del 2007 i 2008.
PETICIONS PER A MATAS I LA RESTA DE PROCESSATS
D'altra banda, entre les més elevades peticions de condemna es troba també la de l'expresident del Govern balear Jaume Matas, qui s'enfronta a una sol·licitud d'11 anys de presó per un delicte de malversació en concurs amb prevaricació i falsedat (vuit anys de presó) i un altre de frau (tres anys). Sobre la dona de Torres, Ana María Tejeiro, recau, per part seva, un delicte de blanqueig pel qual l'acusació pública demana per a ella dos anys de presó.
Mentrestant, la Fiscalia reclama dos anys més de presó per al germà de Tejeiro i excomptable de l'Institut Nóos, Marc Antonio Tejeiro; dos més per a l'exdirector general d'Esports del Govern balear, José Luis 'Pepote' Ballester; vuit per a l'exgerent de la fundació pública Illesport Gonzalo Bernal; quatre per a l'exgerent de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Juan Carlos Alía, i cinc anys i mig per a l'exassessor jurídic d'aquesta empresa Miquel Àngel Bonet.
Pel que fa als exalts càrrecs de la Comunitat Valenciana també acusats, el Ministeri Públic sol·licita vuit anys per a l'exsecretari autonòmic d'Esdeveniments de la Generalitat Luis Lobón; vuit més per a l'exdirector general de la Ciutat de les Arts i les Ciències Jorge Vela, vuit més per a l'exdirectora de Gestió d'aquesta entitat Elisa Maldonado, i sis anys per al també exdirector general José Manuel Aguilar. Finalment, reclama sis anys i mig per a l'exconsellera delegada de la Fundació Madrid 16 Mercedes Coghen.
D'altra banda, les penes més altes que reclama Manos Limpias les demana per a Urdangarin (26 anys i mig de presó), per al seu exsoci Diego Torres (22 i mig) i la dona d'aquest, Ana María Tejeiro (19 i mig).
ALFONSO GRAU, PENDENT DE SI HA D'ANAR A JUDICI
De manera paral·lela, l'Audiència ha de deliberar pròximament -ha fixat el 7 de maig com data límit- sobre si definitivament envia a judici el vicealcalde de València, Alfonso Grau, després que els regidors socialistes de l'Ajuntament recorreguessin la sentència amb la qual el jutge José Castro va excloure l'alt càrrec del PP d'entre els acusats que s'asseuran al banc pel cas Nóos.
I és que el grup municipal de l'oposició considera que la decisió que la Fundació Turismo Valencia Convention Bureau (FTVCB), presidida per Grau, financés els Valencia Summit "va ser exclusivament" del vicealcalde, una conducta de la qual segons la seva opinió es desprenen indicis de la comissió d'un delicte de malversació de cabals públics.
MÉS DE 300 TESTIMONIS PREVISTOS PER AL JUDICI
D'altra banda, està previst que més de 300 testimonis declarin al llarg del judici del cas Nóos, entre els quals hi ha l'exvicepresident del Govern espanyol Rodrigo Rato, l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps, l'alcaldessa de València, Rita Barberà, el vicesecretari d'Estudis i Programes del PP, Esteban González Pons, i l'assessor extern de la Casa Real i Comte de Fontao, José Manuel Romero.
Alhora, exalts càrrecs de l'últim Govern de Matas (2003-2007) com l'exvicepresidenta i actual eurodiputada Rosa Estaràs, l'exconseller de Turisme Joan Flaquer, l'exconsellera de presidència Rosa Puig i l'excap de gabinet de Matas Dulce Linares, també hauran de testificar en una vista oral que es preveu allargar alguns mesos davant de la complexitat de les indagacions, el nombre d'acusats, les proves a practicar i l'elevada quantitat de testimonis.
