El jutge al·lega que no és aplicable a aquest cas l'anomenada doctrina Botín
PALMA DE MALLORCA, 22 des. (EUROPA PRESS) -
El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, proclama en la seva sentència d'obertura de judici oral, en què ha acordat seure al banc dels acusats la Infanta Cristina per dos presumptes delictes fiscals, que "el que tu defraudes, ho paguem tots", i ha asseverat que la pròpia Agència Tributària ha impulsat els últims anys "eslògans" i campanyes com "Hisenda som tots" amb l'objectiu d'evitar conductes il·lícites contra el fisc.
En la seva resolució, Castro recalca com "es van decidir portar a terme unes àmplies campanyes institucionals de pretesa conscienciació tributària" entre les quals destaca, "per ser un clàssic del que s'ha fet un prolífic ús, bona part de les vegades carregant d'ironia, la d''Hisenda som tots' i les d''El que tu defraudes, ho paguem tots'".
"Això no és obstacle perquè sigui l'Agència Tributària qui, com a gestora dels fons públics que els contribuents han posat a la seva disposició", incideix Castro, "es personi a través de l'Advocacia de l'Estat perquè no ho poden fer directament els ciutadans, als qui els resultaria d'impossible quantificació el perjudici que per a cadascun d'ells ha representat la picaresca fiscal".
Tot i això, en aquest cas Hisenda sempre ha sostingut, al costat de la Fiscalia Anticorrupció, que la germana del Rei Felip VI no ha incorregut en cap responsabilitat penal, per la qual cosa només és Manos Limpias qui reclama pena de presó per a la duquessa, més en concret vuit anys de presó.
És per aquesta raó, sobre el fet que si s'havia o no d'enviar a judici la duquessa ja que únicament és acusada per qui exerceix l'acció popular, assenyala que Manos Limpias està "absolutament legitimada per acusar i postular l'obertura del judici oral" amb independència que d'això "s'hagin abstingut" el Ministeri Fiscal i l'Advocacia de l'Estat.
LA DOCTRINA BOTÍN NO ES APLICABLE A AQUEST CAS
El jutge al·lega així que no és aplicable a aquest cas l'anomenada doctrina Botín, que impedeix jutjar algú si únicament l'acusa l'acusació popular i no la Fiscalia o el perjudicat pels fets, i assenyala que no només Cristina de Borbó s'enfronta als dos delictes fiscals sinó també el seu marit, Iñaki Urdangarin, i a ell sí que l'acusen dels mateixos.
En concret, Castro considera la Infanta cooperadora necessària de dos delictes fiscals, perquè considera que el seu paper ha estat imprescindible perquè el seu marit defraudés fins a 337.138 euros a Hisenda a través d'Aizoon, empresa presumptament 'pantalla' de la qual tots dos són propietaris.
En aquest sentit, el jutge apunta que la Infanta va contribuir, com a sòcia d'Aizoon, que Urdangarin facturés a través d'aquesta societat, com si de rendiments d'activitats econòmiques es tractessin, i no personals, les retribucions que va cobrar de nombroses entitats privades de les quals era conseller assessor, i d'aquesta manera tributar menys en la seva declaració de la renda del 2007 i el 2008.
