BRUSSEL·LES, 22 set. (EUROPA PRESS) -
El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha avisat aquest dilluns que la recuperació a l'eurozona "està perdent impuls" i que l'elevat atur i la falta de crèdit actuen com fre al creixement.
Draghi s'ha mostrat disposat a activar noves mesures no convencionals per combatre el risc d'un període prolongat de baixa inflació, però ha reclamat als estats membre reformes estructurals perquè la seva actuació tingui efecte.
"La recuperació econòmica en l'eurozona està perdent impuls", ha ressaltat Draghi en una compareixença davant de la comissió d'Assumptes Econòmics de l'Eurocambra. El creixement es va estancar durant el segon trimestre i els indicadors rebuts durant l'estiu són "més febles d'allò esperat", ha indicat el banquer italià.
La demanda domèstica en l'eurozona segueix estant suportada, segons Draghi, per una política monetària acomodatícia, condicions de finançament favorables i les reformes estructurals. "Al mateix temps, el inacceptablement alt nivell d'atur i el feble creixement del crèdit frenaran probablement la força de la recuperació", ha alertat el president del BCE, que ha esmentat a més els riscos d'un augment de les tensions geopolítiques i d'"insuficients reformes estructurals".
Després de situar-se al 0,4% l'agost, la inflació "seguirà en nivells baixos en els pròxims mesos, abans d'augmentar gradualment el 2015 i 2016".
Draghi ha defensat davant de l'Eurocambra la bateria de mesures adoptades pel BCE el juny i setembre per combatre el risc de baixa inflació: la reducció dels tipus d'interès fins al mínim del 0,05%, el programa de subhasta condicionada de liquiditat TLTRO i la compra de deute privat. En particular, el president del BCE ha dit que els 82.600 milions d'euros adjudicats en la primera subhasta del 18 de setembre estan "dins del rang que esperàvem", malgrat que els analistes preveien un mínim de 100.000 milions.
"Tot i que és encara massa aviat per analitzar l'impacte dels TLTROs en l'economia, el seu anunci ja ha tingut un impacte positiu notable en el sentiment dels mercats financers", ha ressaltat el banquer italià. Segons la seva opinió, aquestes injeccions de liquiditat "actuaran com una eina poderosa per reforçar la transmissió de política monetària i facilitar nous fluixos de crèdit a l'economia real".
En tot cas, Draghi ha reiterat que està disposat a "utilitzar instruments no convencionals addicionals dins del nostre mandat i alterar la talla i/o la composició de les nostres intervencions no convencionals si cal per fer front als riscos d'un període massa prolongat de baixa inflació".
Però ha deixat clar que "l'èxit de les nostres mesures depèn d'una sèrie de factors que estan fora de l'àmbit de la política monetària", en particular les reformes estructurals. "Cap estímul monetari, ni tampoc fiscal, pot tenir un efecte significatiu sense aquestes reformes estructurals", ha insistit.
POLÍTICA PRESSUPOSTÀRIA
Pel que fa a la política pressupostària en l'eurozona, Draghi ha avisat que soscavar el Pacte d'Estabilitat i Creixement perjudicaria la confiança. Tot i això, ha ressaltat que "hi ha marge, dins de les regles del Pacte, per a certa quantitat de flexibilitat depenent de les condicions en les quals està cada país".
Els països que no tenen marge pressupostari han de "donar més prioritat a la inversió productiva i a reduir els impostos i menys a la despesa corrent no productiu". Per a aquells que sí tenen marge -com Alemanya- Draghi ha recomanat que segueixin les recomanacions de la Comissió, que aposten per augmentar la demanda interna i la inversió en infraestructures, educació i R+D.
