VALÈNCIA, 29 Jul. (EUROPA PRESS) -
La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha enviat una diligència a les Corts regionals perquè, en el termini de cinc dies expedeixi certificació respecte a si Rita Barberá continua sent aforada com a diputada o és senadora, amb motiu d'una denúncia del PSPV contra ella per mantenir mencions i símbols franquistes a edificis de la ciutat, en contra de l'establert a la llei de memòria històrica.
Segons l'escrit judicial, contra la resolució hi ha la possibilitat d'interposar un recurs de reposició davant del Secretari Judicial de la Sala en el termini de tres dies.
El mes d'abril passat, el secretari del PSPV de la província de València, José Luis Ábalos, el coordinador del Grup per a la Memòria Històrica, Matías Alonso, al costat de l'advocat Eduardo Ranz, van presentar sengles denúncies contra l'arquebisbe de València, Antonio Cañizares, i l'alcaldessa Rita Barberá per mantenir mencions i símbols franquistes a edificis de la ciutat malgrat el que estableix la llei de memòria històrica.
Segons ha explicat Ábalos a Europa Press, el TSJCV va resoldre que era incompetent perquè el parlament estava dissolt des del 30 de març, amb motiu de la convocatòria electoral del 24 de maig. Després d'això, el cas va passar a un tribunal ordinari, però amb el nou període de sessions parlamentari, el TSJCV remet a la Cambra la petició que es va quedar sense cursar en el seu moment.
MANTÉ L'ACTA
En el cas de Barberá, va ser elegida diputada autonòmica als passats comicis i fa una setmana se la va nomenar senadora territorial per les Corts a proposta del PP. Tot i això, fonts populars han indicat a Europa Press que l'exalcaldessa de València a data d'avui no ha renunciat a l'acta. De fet, el TSJCV reclama al seu escrit la data i els efectes d'aquest nomenament.
En la denúncia a Barberá, presentada davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, se cita com a símbols franquistes mantinguts el Monument als Caiguts a la plaça de la Porta de la Mar, un escuts anticonstitucionals a la façana d'un centre Juvenil, del Carrer Pablo Meléndez, al CEIP Padre Mansón, al CEIP Teodoro Llorente, a la façana de la Comandància de la Guàrdia Civil de Patraix i a la de Benimaclet.
A l'escrit al cardenal Cañizares, davant dels Jutjats d'Instrucció de València, posen com a exemple que al retaule de l'Altar Major de l'Església de la Santa Cruz de València existeix una pintura idèntica al General Francisco Franco; a la parròquia de San Valero s'observa una placa amb una llegenda que finalitza amb l'expressió "any de la Victòria 1939" o que a l'Església de la Punta existeix una fornícula a la façana dedicada a 'José Antonio', fundador de la Falange Espanyola, i a altres "caiguts", entre d'altres símbols.
L'advocat especialitzat en Drets Humans Eduardo Ranz va presentar els escrits de denúncia davant dels tribunals, coincidint amb l'aniversari de la proclamació de la Segona República, per un possible delicte contra la independència de l'Estat de l'article 589 del Codi Penal, perquè entenen que els bisbes depenen de les instruccions de la ciutat del Vaticà, la qual està constituïda com un Estat Independent i no compleixen la legislació espanyola.
