Els recorda que incomplir la sentència del TC pot comportar la via penal
BARCELONA, 20 des. (EUROPA PRESS) -
Dues secretàries judicials del TSJC s'han desplaçat aquest dimarts al Parlament per notificar a la Mesa l'incident d'execució acceptat a tràmit pel Tribunal Constitucional (TC), pel qual s'investiga l'acceptació a tràmit de la proposta de resolució que JxSí i la CUP van presentar en el Debat de Política General per fer un referèndum unilateral.
Fins avui, només la presidenta, Carme Forcadell, estava sota investigació per permetre el debat i la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent, el qual el TC havia instat a impedir perquè el considera un desenvolupament de la resolució independentista del 9 de novembre del 2015 suspesa pel tribunal.
Després del Debat de Política General, l'advocat de l'Estat va veure en la resolució independentista aspectes d'il·legalitat, en considerar que també desenvolupava aquesta resolució, i el TC va obrir un nou expedient d'execució que implica els membres de la Mesa que van permetre que es portés al ple.
Al marge de Forcadell, els membres que van permetre aquesta tramitació van ser el vicepresident primer de la Mesa, Lluís Corominas (JxSí); les secretàries primera i quarta, Anna Simó i Ramona Barrufet (JxSí) --que hi va votar a favor-- i el secretari tercer, Joan Josep Nuet (SíQueEsPot), que es va abstenir.
El document, lliurat a tots els components de la Mesa i consultat per Europa Press, explicita que es tracta de l'expedient d'execució sobre la resolució 306/XI de 6 d'octubre del 2016.
"Els adverteixo del deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada, i els adverteixo de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal que puguin incórrer en cas d'incompliment" d'allò que ordena el TC.
La notificació de "preparació i requeriment" també els demana que emetin un informe en 20 dies hàbils sobre les actuacions que van donar lloc a l'acceptació a tràmit de la resolució.
"INGERÈNCIA" DEL GOVERN ESPANYOL
En roda de premsa, el vicepresident primer, Lluís Corominas, ha explicat que l'Advocacia de l'Estat va sol·licitar la investigació dels punts de la proposta de resolució del Debat de Política General que van de les 1 a la 9 --que fan referència a "la convocatòria del referèndum i la llei de règim jurídic"-- i de la 13 a la 16 --que parlen del procés constituent--.
El document recull les advertències que durant el ple van fer el llavors portaveu del PP al Parlament, Enric Millo, i el de C's, Carlos Carrizosa, advertint que la resolució contravenia el dictamen del TC, i es van negar a votar-la, malgrat la qual cosa "la presidenta va sotmetre a votació les resolucions".
Corominas ha explicat que l'Advocacia de l'Estat sol·licita al tribunal que anul·li les esmentades resolucions, tot i que ha aclarit que ho ha ara fa el TC és suspendre-les en espera de la instrucció del cas; una actuació que ha titllat d'"ingerència del Govern de l'Estat que se salta el procediment parlamentari".
ADVERTÈNCIA AL GOVERN
L'Advocacia de l'Estat veu un incompliment a l'aprovar-se aquestes propostes de resolució que "generen una situació de pertorbació extremadament greu de l'ordre constitucional, doncs el Parlament català pretén formalitzar una vegada més la convocatòria d'un referèndum, l'obertura d'un procés constituent i la desconnexió amb l'Estat de manera unilateral".
"Les resolucions aprovades tornen a constituir un manifest menyspreu al règim jurídic establert per la Constitució", conclou el text, que demana contundència en advertir de les conseqüències de continuar el procés independentista, no només als membres de la Mesa, sinó també al president de la Generalitat i als membres del seu Govern.
En concret, insta prohibir al Govern que tramiti una proposta legislativa ni dicti norma de rang reglamentari ni qualsevol iniciativa de suport jurídic o material que compleixi la resolució impugnada.
La notificació adjunta documents del Butlletí oficial del Parlament (BOP) i fins i tot una nota de premsa de la roda de premsa que ha ofert Carme Forcadell, en què afirma que "al Parlament es continuarà parlant de tot", una posició que ha mantingut també aquest dimarts.
