BARCELONA, 25 oct. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit la querella de la Fiscalia contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per desobediència i prevaricació després d'haver permès votar les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent malgrat l'avís del Tribunal Constitucional (TC), com ha comunicat aquest dimarts a Forcadell un funcionari en la cambra.
Segons han informat fonts judicials, el tribunal admet la querella de la Fiscalia, que demanava citar a declarar Forcadell com a investigada per haver adoptat acords contraris a l'ordenament jurídic "amb total menyspreu a la Constitució" i als pronunciaments del TC, tot i que encara no hi ha data per a la seva declaració.
La sala d'admissió civil i penal, formada pel president del TSJC, Jesús María Barrientos, i els magistrats Carlos Ramos i Maria Eugènia Alegret, es va reunir aquest dilluns durant més de tres hores per deliberar sobre la querella, que considera que Forcadell va permetre aprovar una resolució que intenta desvincular les institucions catalanes del sistema constitucional, "dinamitant el sistema de distribució de competències" estatals.
La magistrada instructora Maria Eugènia Alegret serà l'encarregada ara de seguir amb la instrucció de la querella, després de considerar el TSJC en una sentència que en aquest estadi "la valoració ha de limitar-se a un judici de versemblança sobre la qualificació delictiva dels fets denunciats i la seva presumpta atribució al querellat o denunciat".
Tot i això, matisen que en aquest moment processal no poden ni han d'"oferir-se majors explicacions ni probances, en tant la resolució d'admissió és precisament la que obre la investigació judicial".
Un funcionari judicial s'ha personat a les 11.02 hores al Parlament, tal com estava previst, i ha notificat a Forcadell la decisió quan estava reunida a la Junta de Portaveus, i ara té tres dies per presentar un recurs de súplica.
La Fiscalia Superior de Catalunya va presentar la setmana passada la querella al TSJC --per la condició d'aforada de Forcadell--, en què el fiscal superior, Jose María Romero de Tejada, l'acusa d'haver adoptat acords "clarament contraris a l'ordenament jurídic".
Segons ell, Forcadell va actuar amb "una voluntat inequívoca i irreversible de tirar endavant el seu projecte polític per la força dels fets consumats, amb total menyspreu a la Constitució" i dels pronunciaments del Constitucional.
Forcadell va impulsar un tràmit constitucionalment il·legítim, viciat d'arrel per falta absoluta de competència i "extravagant de les genuïnes funcions parlamentàries de les quals eren investits", sosté la querella.
ELS ANTECEDENTS
El ple del Parlament ha aprovat el 27 de juliol --amb el suport de JxSí i la CUP-- les conclusions que apostaven per impulsar un procés constituent a Catalunya, malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) havia avisat que aquesta iniciativa vulneraria la Constitució, de manera que havia demanat a diputats i membres de la Mesa impedir la votació.
Les conclusions preveien que Catalunya impulsi un procés cap a la independència i dissenyar un mecanisme unilateral d'exercici democràtic perquè els catalans ratifiquin l'Estat català, i recull que "les lleis de desconnexió no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal".
A proposta de Jordi Turull (JxSí) i Anna Gabriel (CUP), Forcadell va permetre modificar les previsions del ple i incloure a l'ordre d'aquest dia la votació sobre les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent.
"PLA PRECÍS PER A LA SEDICIÓ"
Tot deriva de l'aprovació el 9 de novembre del 2015 d'una resolució sobre el començament d'un "procés de creació de l'Estat català independent en forma de república", que el Govern espanyol va impugnar i finalment el TC l'ha declarat inconstitucional i nul·la en la seva totalitat.
La resolució preveia crear, entre d'altres, la comissió d'Estudi del Procés Constituent, les conclusions del qual va acceptar Forcadell que es votessin "tot i les advertències del Tribunal Constitucional".
Per a la Fiscalia, la votació implica avançar en el desenvolupament de la resolució suspesa i en l'aplicació de la mateixa, amb la finalitat d'obrir un procés constituent "concretant un pla precís per a la secessió".
La querella l'ha presentat el fiscal superior de Catalunya després que la fiscal general de l'Estat, Consol Madrigal, ordenés interposar-la.
