Ha estat suspès per tres anys i va perdre la seva plaça a l'Audiència de Barcelona
MADRID, 20 nov. (EUROPA PRESS) -
El ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, que conformen 37 magistrats més el seu president, Luis María Díez-Picazo], revisarà aquest dilluns la sanció de tres anys de suspensió que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va imposar en febrer de 2015 al qual fora magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona Santiago Vidal per participar en l'elaboració d'una Constitució per a Catalunya.
La sanció ha estat imposada per un òrgan de govern de jutges molt fracturat --12 vots davant 9-- després de més de vuit hores de discussió a l'entendre la majoria que Vidal, actual senador d'ERC, va incórrer en una falta disciplinària molt greu, concretament per incomplir el deure bàsic de fidelitat a la Constitució i a l'ordenament jurídic al col·laborar per al document independentista. La sanció va suposar la pèrdua de destí del magistrat a l'Audiència de Barcelona.
A favor de la sanció van votar en el Suprem els vocals de la majoria conservadora i el president Carlos Lesmes davant de l'oposició dels vocals de l'anomenat "bloc progressista", als quals es va sumar el vocal designat a proposta del PNB Enrique Lucas.
La decisió final ha estat, tot i això, més moderada que la proposta d'expulsió de la carrera que defensava tant la Fiscalia com el promotor de l'Acció Disciplinària, Antonio Jesús Fonseca-Herrero.
PRESCRIPCIÓ DE L'EXPEDIENT
En la seva resolució, que ara ha de ser analitzada pel Suprem, els vocals del CGPJ van resoldre sobre la possible prescripció de l'expedient disciplinari obert a Vidal, i el resultat de la votació sobre aquest assumpte ha estat de 13 davant 8. Pel que fa a la indefensió al·legada pel magistrat català, també ha estat rebutjada per 14 vots davant 7.
La proposta del promotor justificava l'expulsió de Vidal perquè considera provat que havia "participat activament, i al marge de qualsevol cobertura, en un grup de treball de composició heterogènia tenia per objecte elaborar i redactar una 'Constitució catalana" i que a més ha admès de manera pública que la seva intenció era posar-la a disposició o que servís de model per als que promoguessin la celebració d'una consulta sobre la independència de Catalunya.
A això s'afegia, segons el promotor, que el magistrat havia efectuat "de manera reiterada declaracions públiques en defensa de la independència de Catalunya i, alhora, ha recolzat i participat activa i públicament en iniciatives polítiques que adoptaven institucions públiques catalanes i entitats privades sobre un procés per i per a la independència de Catalunya".
