Un total de 21 magistrats van rebutjar el recurs i 11 van votar a favor d'aixecar la sanció disciplinària al jutge català
MADRID, 20 des. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem confirma la sanció de 3 anys de suspensió a l'exmagistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona i actual senador d'ERC Santiago Vidal --qui va participar en l'elaboració d'una Constitució per a Catalunya-- per "desconèixer l'elemental" en el seu ofici, que és que "el primer i principal deure (...) del jutge és guardar la Constitució i no realitzar conductes que poden generar desconfiança en la ciutadania sobre l'efectiva vigència del model de convivència que és l'Estat de Dret".
Així s'assenyala a la sentència donada a conèixer aquest dimarts per l'alt tribunal, que va deliberar i va avançar la sentència sobre aquest assumpte el passat 21 de novembre. El Suprem retreu a Vidal que en els més de cent actes públics promoguts per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural en els quals va participar no optés per defensar, "per definir el futur polític de Catalunya", una reforma de la Constitució feta segons preveu la pròpia Carta Magna al títol X.
El ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem va rebutjar el recurs de Vidal per 21 vots contra 11 en estimar que va incórrer en ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials prevista a l'article 417.14 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOP).
VA ASSUMIR LLIUREMENT ELS SEUS DEURES
Al llarg de 82 pàgines de sentència, que inclou els vots particulars dels magistrats que discrepen amb la sanció, el Suprem recorda que l'observança de la Constitució "és el primer i principal deure judicial de l'estatut jurídic aplicable a jutges i magistrats", un deure estatutari que a més s'assumeix lliurement quan s'accedeix a la Carrera Judicial.
La sentència assevera que no s'han castigat les idees o opinions del magistrat sobre quin ha de ser el futur de Catalunya i altres qüestions que, a més, estan emparades per la seva llibertat ideològica i d'expressió.
Se sanciona, segons explica el Suprem, "la col·laboració en l'acció que van desenvolupar per portar a terme, per la via dels fets, un procés constituent que ignora el postulat constitucional que el subjecte constituent és el poble espanyol en la seva totalitat i omet els requisits i tràmits que per a tota reforma constitucional s'estableixen a la Carta Magna del 1978".
En el seu comportament, destaca la sentència, hi ha un incompliment constitucional que és inequívoc com també concorre un element d'ignorància inexcusable, un no saber o no conèixer el que en el sector d'activitat en el qual es mou (...) és elemental i que es resumeix a "no saber el que, per ser qui s'és, no es pot deixar de saber".
Amb la seva actuació, detalla el Suprem, Santiago Vidal va demostrar en el seu comportament que no sap tot el següent: que l'Estat de Dret és un ordre de convivència obligatori i vinculant; que la Constitució és la primera i principal norma de l'ordenament jurídic, que en ella hi ha uns preceptes de manera clara que diuen qui és el subjecte constituent i el camí que ha de seguir-se per a la reforma constitucional, i que el primer i principal deure judicial de l'Estatut jurídic del jutge és guardar la Constitució i no realitzar conductes que puguin generar desconfiança en la ciutadania sobre l'efectiva vigència del model de convivència que és l'Estat de Dret.
FETS PROVATS, PARTICIPACIÓ EN MÉS DE CENT ACTES
Els fets provats recullen que el magistrat va intervenir en companyia d'altres en la redacció d'una anomenada "Constitució catalana" amb la finalitat --política, no científica-- de posar-la a disposició, o exposar-la com a model, dels qui, des de diverses institucions públiques o privades, havien promogut tant la celebració d'una consulta popular (el dret a decidir), com la independència de Catalunya.
Amb reiteració i per presentar-la, segons el mateix relat, i sense ocultar la seva condició de magistrat en actiu, va intervenir en més de cent actes públics, organitzats o promoguts per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, amb "una actitud reivindicativa del citat procés i consulta, justificant-los i donant-los suport, transmetent als assistents confiança sobre la legalitat del procés, i animant a la seva participació".
La sentència raona que la conducta sancionada encaixa en el tipus previst a l'article 417.14 de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Afirma que hi ha un inequívoc deure judicial de guardar fidelment i en tot temps la Constitució, el primer i principal deure de l'estatut jurídic aplicable als jutges i magistrats, tant en les seves actuacions jurisdiccionals com en les públiques amb incidència en la confiança social, que "porta inherent no realitzar conductes que siguin obertament contràries a la Constitució".
La sentència inclou cinc vots particulars, entre discrepants per la falta de tipicitat dels fets o l'ambigüitat dels mateixos i concurrents per entendre que els jutges per la seva condició tenen l'obligació de neutralitat política que no quedaria emparada en aquest cas com a llibertat d'expressió, motiu pel qual alguns magistrats donen suport a la imposició de costes al recurrent.
