Actualitzat 11/07/2016 16:03

El TS cita Homs com a investigat el 19 de setembre per la consulta del 9N

Francesc Homs (CDC) tras declarar ante el TSJC por la consulta del 9N
EUROPA PRESS

Se l'acusa de desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics

MADRID, 11 jul. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Suprem ha citat a declarar en qualitat d'investigat el diputat electe i exconseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs, per al pròxim 19 de setembre, en el marc de la investigació oberta per l'alt tribunal a l'esmentat parlamentari per la seva actuació en relació amb la consulta independentista del 9N del 2014.

El Suprem ha enviat la citació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè se li traslladi a l'exconseller, ja que aquest no està personat en la causa oberta el passat 19 de maig i per la qual se l'acusa de presumptes delictes de desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics.

El magistrat de la Sala II, Andrés Palomo del Arco, concreta en la providència que està citat a declarar a partir de les 11.00 del matí, en qualitat d'investigat i, per tant, podrà acudir assistit del seu advocat. L'alt tribunal, també a través del TSJC, li va notificar la resolució en el qual s'obria investigació contra ell i li va oferir personar-se en la causa, fet que no ha dut a terme fins ara.

En conformitat amb el criteri de la Fiscalia, el Suprem va assenyalar que la causa se cenyia a l'actuació d'aquest per la seva condició d'aforat mentre que la part que afecta l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern català, Joana Ortega, i la que fos consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, se segueix instruint a Catalunya.

La resolució de la Sala d'admissions va en la línia de l'assenyalat en el seu moment pel fiscal del cas davant del TSJC i pel mateix instructor en l'esmentat òrgan, que aprecien indicis que Homs "ha tingut un comportament conscient i intencionat d'indubtable transcendència" per garantir la celebració de la consulta sobre la independència malgrat suspendre-la el Tribunal Constitucional (TC).

Per la seva part, Homs va reaccionar a l'obertura de la causa afirmant que aniria al Suprem a declarar "amb l'estelada penjada" i va dir que era "evident" que es tractava d'un judici polític "per primera vegada en la història de la democràcia espanyola".

CARTA D'HOMS

El Ministeri Públic considera que Homs va tenir un paper d'indubtable rellevància en la preparació de la convocatòria. Aquesta acusació es basa en l'existència d'una carta en la qual l'exconseller de la Presidència respon a l'empresa contractada per dissenyar els programes informàtics per a les votacions i que havia sol·licitat a la Generalitat la confirmació que els seus serveis no vulneraven la suspensió del TC.

En aquesta missiva, Homs no només legitima la continuació dels serveis sinó que "conté la implícita advertència de les conseqüències d'un eventual incompliment per la contractista" ja que posa a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) els serveis jurídics del Govern català per exercir accions contra l'esmentada empresa.

En la seva resposta a l'empresa, Homs assegura que no es vulnerava la suspensió del Constitucional i que s'havien fet consultes als Serveis Jurídics de la Generalitat i a altres "experts en dret penal, processal, administratiu i constitucional".

El 7 de març, Homs va declarar de manera voluntària davant del TSJC, on va sostenir que la causa per la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014 era una causa política: "Com més alta sigui la pena que ens demanin, més gran serà la victòria", va dir llavors.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés