MADRID, 13 Abr. (EUROPA PRESS)
La sala penal del Tribunal Suprem ha no admès a tràmit, per "no ser els fets constitutius d'il·lícit penal" la querella presentada per Manos Limpias contra el líder de Podem Pablo Iglesias, el seu número dos Iñigo Errejón i altres membres del partit en relació amb subvencions de caràcter presumptament il·lícit lliurades pels governs de l'Iran i Veneçuela.
Concretament, els cinc magistrats que signen aquesta resolució assenyalen que els fets no tenen rellevància penal i la querella ha de ser inadmesa "en alguns dels supòsits relatats a la mateixa i per estar mancat d'elements acreditatius inicials mínims en els restants, procedint, en conseqüència, a l'arxiu de les presents actuacions".
Es tracta de la segona querella presentada per Manos Limpias contra Iglesias, Errejón, cinc persones més i diverses entitats mercantils per delictes contra els drets dels treballadors, desobediència, organització criminal, associació il·lícita, apropiació indeguda, administració deslleial, tràfic d'influències, suborn, corrupció entre particulars i contra la Hisenda Pública.
Sobre l'informe anomenat P.I.S.A. (Pablo Iglesias Sociedad Anónima) sobre les subvencions de l'Iran i Veneçuela, atribuït per Manos Limpias en la seva querella a la Direcció Adjunta Operativa de la Direcció General de la policia, el Suprem diu que està "recollit en informacions periodístiques", i recorda que aquestes no poden justificar sense més l'obertura d 'una procediment penal.
Afegeix que tampoc poden complir aquesta funció les afirmacions de Mans Netes sobre el citat informe policial que "no estiguin mínimament avalades per algun element objectiu que recolzi la seva versemblança".
En el seu informe desestimatori, la Fiscalia del Tribunal Suprem ja ha titllat l'anomenat informe P.I.S.A., de mer conjunt d'informacions "no autenticades" que no poden suposar una base per a un procediment penal".
En relació amb els fets relatius a Pablo Iglesias, la sentència del qual ha estat ponent el magistrat José Manuel Maza recorda que són coincidents amb els inclosos en una primera querella interposada pel sindicat contra el líder de Podem el febrer del 2015, i que ha estat igualment inadmesa per no ser els fets constitutius de delicte.
La Sala, en coincidència amb allò dit en el seu moment per la Fiscalia, acorda l'arxiu de la querella perquè es basa en els mateixos fets i els mateixos delictes que la presentada l'any passat també per Mans Netes, sense aportar dades nous que poguessin justificar un pronunciament diferent.
SOBRE ERREJÓN
Sobre el cas del diputat Iñigo Errejón, igualment aforat donada la seva condició de Parlamentari, el Suprem subratlla que els fets denunciats s'han investigat a l'expedient disciplinari incoat per la Universitat de Màlaga, on l'instructor ha considerat que podien ser considerats com dues faltes disciplinàries per no haver desenvolupat el treball d'acord amb els termes i clàusules establertes en el contracte.
Els citats fets, subratlla la sentència, més enllà del retret ètic i la il·licitud disciplinària, no poden ser constitutius d'un delicte d'estafa, per la qual cosa tampoc procedeix obrir causa contra el número dos de Podem.
Els magistrats afirmen que la imputació d'un delicte contra la Seguretat Social també contra Errejón per la seva relació laboral amb Podem es basa en suposicions de part sense cap suport i, a més, les xifres indicades no podrien ser mai constitutives de tal delicte.
Els magistrats Manuel Marchena -president de la sala penal-, Julián Sánchez Melgar, José Ramón Soriano, Francisco Monterde i José Manuel Plaza han resolt sobre aquesta querella sense esmentar l'última ampliació que Mans Netes, que va incloure aquest mateix dimarts al diputat de Podem Rafael Mayoral en les seves acusacions com perceptor a través de la societat corporativa KINEMA, de més de 750.000 euros del govern "bolivarià" de Rafael Correa.
La querella inicial indicava que Iglesias va utilitzar l'Asociación Cultural Producciones con Mano Izquierda, com a "pantalla" per a "diverses i notòries irregularitats" com ara la feina de treballadors sense figurar donats d'alta en el règim de la Seguretat Social; el pagament de comissions en diners B per prestacions de servei; la supressió de drets dels treballadors; l'abús de les condicions fiscals que caracteritzen una associació sense ànim de lucre; i l'obtenció de subvencions d'entitats i personalitats internacionals, de sospitós origen il·lícit, com són la República de Veneçuela i el règim iranià.
