Actualitzat 22/10/2015 16:38

El TS anul·la un article sobre les causes econòmiques que justifiquen acomiadaments col·lectius al sector públic

Manifestación En Murcia Contra La Reforma Laboral
EUROPA PRESS

MADRID, 26 maig (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Suprem ha estimat parcialment un recurs de CCOO i UGT contra el reglament dels procediments d'acomiadament col·lectiu del 2012 i ha procedit a anul·lar part de l'article 35.3, en què es determinen els criteris per definir la "insuficiència pressupostària" que poden argumentar les administracions i entitats públiques a l'hora de justificar acomiadaments col·lectius per causes econòmiques.

L'Alt Tribunal considera contrària a l'Estatut dels Treballadors la definició que es fa d'aquest concepte d'"insuficiència pressupostària".

En concret, l'esmentat article introdueix dos criteris per determinar si existeix tal insuficiència: d'una banda, el dèficit pressupostari de l'Administració Pública de referència a l'exercici anterior, i per un altre, la minoració de crèdits en un 5% a l'exercici corrent o en un 7% en els dos exercicis anteriors.

Per al Suprem, segurament els dos criteris poden reflectir situacions d'insuficiència pressupostària, és a dir, situacions que l'empresa no disposa d'una previsió d'ingressos suficient per fer front als serveis públics que té encomanats.

Ara bé, l'Alt Tribunal recorda en aquesta decisió que l'actual disposició final 20a de l'Estatut dels Treballadors, norma de referència, estableix que la mera insuficiència pressupostària no és causa justificativa de l'acomiadament col·lectiu, sinó la insuficiència pressupostària "sobrevinguda i persistent".

Per al Suprem, "aquesta important adjectivació està literalment absent a l'article 35.3 del reglament i, sobretot, aquest precepte reglamentari no respon a l'exigència legal que la insuficiència pressupostària sigui persistent: el simple dèficit pressupostari de l'Administració Pública de referència a l'exercici anterior no implica forçosament tal persistència; i pel que fa a la minoració de crèdits, encara que pugui a vegades ser indici de l'esmentada situació, no condueix ineluctablement a ella", sosté.

L'Alt Tribunal afegeix a més que aquest criteri reglamentari suposa "una desviació del criteri legal, consistent en una dada material o substantiva, com és la impossibilitat de finançar els serveis públics encomanats, substituint-lo per una dada purament formal".

En aquesta mateixa resolució, l'Alt Tribunal anul·la també l'apartat primer de la disposició final segona del Reial decret 1483/2012, que comenda la comunicació de les mesures d'acomiadament col·lectiu a l'entitat gestora dels subsidis d'atur a l'empresa, quan l'Estatut dels Treballadors i la Llei de la Seguretat Social estableixen que ha de fer-ho l'autoritat laboral.

El Suprem no considera per si mateix il·legal atribuir aquest deure de comunicació a l'empresa, però sense suprimir el deure de comunicació que les lleis atribueixen a l'autoritat laboral.

D'altra banda, el Suprem ha dictat dues sentències més en les quals rebutja els recursos d'UGT, CCOO i la Confederació Intersindical Gallega (CIG) contra el Reial decret 1362/2012, de 27 de setembre, pel que es regula la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius.

El Suprem declara que part dels recursos han perdut el seu objecte per sentència del Tribunal Constitucional de 22 de gener del 2015, i respecte als retrets de legalitat ordinària contra el citat Reial decret, rebutja els arguments de les centrals que l'Administració no els va donar tràmit d'audiència abans d'aprovar-lo.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés