Publicat 19/04/2016 20:21

El tribunal interroga aquest dimecres l'exsecretari de les infantes Carlos García Revenga

Carlos García Revenga
EUROPA PRESS

PALMA DE MALLORCA, 19 abr. (EUROPA PRESS) -

El tribunal encarregat de jutjar el cas Nóos interrogarà aquest dimecres, en qualitat de testimoni, el que durant més de vint anys va ser secretari personal de les infantes, Carlos García Revenga, que serà interpel·lat de manera presencial sobre fins a quin punt la Casa Reial era coneixedora de les activitats presumptament irregulars desplegades per l'Institut Nóos.

García Revenga va estar imputat durant diversos mesos en la causa i, tal com defensa, la seva inclusió a l'Institut, de la junta directiva de la qual era tresorer, va obeir a la presència de la infanta Cristina com a vocal a l'entitat i a la confiança que Iñaki Urdangarin hi tenia dipositada en relació amb les qüestions protocol·làries.

És més, en l'escrit que va presentar en el seu moment per demanar l'arxivament del seu encausament al·legava que no va tenir cap participació en els acords i convenis rubricats per Nóos i asseverava que el fet que el seu nom figurés en un fullet publicitari de l'entitat com a membre de la mateixa no constituïa cap delicte.

El nom de Revenga figura en diversos dels correus electrònics que l'exsoci d'Urdangarin Diego Torres va entregar al jutge durant la instrucció de la causa, als quals ha tingut accés Europa Press, entre els quals hi ha un correu en què l'exduc li indicava on havia d'ingressar la seva dona, la senyora Cristina, els ingressos corresponents als seus honoraris de La Zarzuela.

En un breu correu electrònic es limitava a assenyalar a García Revenga que "les transferències que li ingressen a la senyora Cristina corresponents als seus honoraris de La Zarzuela haurien d'ingressar-se a partir de gener en aquest compte", indicant a continuació el número del compte bancari.

És més, en una altra de les correspondències, datada el 7 de juliol del 2003, el marit de la infanta Cristina desplegava la confiança que tenia en García Revenga amb frases com "Què tal Carlos, com t'ha anat el 'finde'... Nosaltres bé, a Palma et pots imaginar com de gust que hem estat. Platja, piscina, geladet a Portals, parc... Vaja, que complet".

"EL DUC EM...PALMA...DO"

Tot seguit el Duc passava a explicar-li de manera detallada els seus plans sobre la forma d'anunciar Nóos com a empresa, després de la qual cosa s'acomiadava de l'assessor de la Casa Reial amb un "Agur. El Duc em...Palma...do".

Revenga considera, tot i això, que cap dels correus incorporats a la causa evidencien que "tingués intervenció, control o domini sobre la gestió i les activitats de l'Institut Nóos". En concret, García Revenga va començar a ser treballador de la Casa del Rei el setembre del 1993. Va compatibilitzar durant 19 mesos aquesta funció amb la de tresorer de l'Institut Nóos, que va presidir Urdangarin.

Una altra de les compareixences destacades d'aquesta setmana serà la d'aquest dijous, la de l'exassessor jurídic de la Casa Reial i Comte de Fontao José Manuel Romero, qui a començament del 2006 va mediar perquè es complissin les regles de comportament de la Casa Reial, instant Urdangarin a abandonar tota vinculació en la gestió de les entitats del grup Nóos i a abstenir-se de dirigir cap entitat de classe.

De fet, durant la declaració davant del jutge José Castro va recordar com el setembre del 2005 va proposar a la Casa Reial diverses consideracions encaminades a què l'exduc s'abstingués de participar en la gestió comercial o mercantil de qualsevol mena d'entitat, després que a mitjans d'aquest any sorgissin "rumors" que el marit de la infanta Cristina duia a terme activitats econòmiques la licitud de les quals no va posar en dubte però que podien ser contràries a les pautes institucionals fixades a la Casa Reial.

Unes pautes que, va especificar, estableixen que els membres de la Família Reial "no han d'aprofitar-se" de la seva situació de privilegi institucional per fer activitats, que li estarien permeses a qualsevol altra persona però que eren incompatibles en aquest supòsit.

ROMERO: LA FÓRMULA JURÍDICA DE NÓOS "NO ERA ACCEPTABLE"

Segons el Comte de Fontao, la fórmula jurídica de Nóos, tal com va traslladar a la Casa ReIal, no era acceptable ja que es tractava d'una entitat de caràcter associatiu formada simplement per Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres, i alhora Va consideraR rebutjable la prestació de serveis de consultoria mitjançant la provisió d'anàlisis i reflexions a entitats públiques o privades, amb la fixació d'un preu pel mig.

L'exassessor jurídic va assegurar, tot i això, que "mai" va intervenir en la creació de les entitats vinculades al conglomerat Nóos com tampoc va conèixer cap dels contractes celebrats per aquestes, les xifres manejades ni el detall sobre com l'Institut Nóos estava internament organitzat.

Sobre la formalització de la Fundació anomenada Areté després de la desvinculació d'Urdangarin de Nóos, Romero va manifestar que aquesta entitat es va formalitzar sense el seu previ coneixement com tampoc de la Casa Reial, cosa que va portar Romero a neutralitzar aquesta iniciativa després d'adonar-se que Areté reproduïa les notes característiques que havien inspirat el funcionament de l'Institut Nóos, amb un marcat caràcter mercantil i lucratiu.

ROMERO ES VA LIMITAR A GESTIONAR L'EXTINCIÓ DE LA FUNDACIÓ ARETÉ

Així doncs, ha recordat que un altre cop va indicar a l'exduc que per la seva condició de membre de la Família Reial no havia de formar part d'òrgans de govern o disposar de facultats de gestió. De fet, Romero va negar haver intervingut en la creació d'Areté i que únicament es va encarregar de les gestions per a la seva extinció.

En aquesta mateixa línia, el Comte de Fontao va assegurar que tampoc va intervenir en la creació de la qual està considerada pels investigadors com a successora de Nóos, la Fundació Esport, Cultura i Integració Social (FDCIS), sinó que es va limitar a cooperar, atenent a la petició del lletrat d'Urdangarin i Torres, Raimon Bergós, en les gestions a fer a Madrid i que van acabar el juliol del 2007.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés