Demana al Ministeri que aclareixi els criteris per repartir l'objectiu de dèficit entre Estat i comunitats
MADRID, 3 set. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Comptes qüestiona la decisió del Ministeri d'Hisenda de fixar un objectiu de dèficit únic per a totes les comunitats autònomes que, segons la seva opinió, limita l'eficiència del procediment de consolidació fiscal i converteix en un "mer formalisme" el procediment de fixació d'objectius individuals.
Així consta a l''Informe de fiscalització de les actuacions desenvolupades per les comunitats autònomes i ciutats autònomes en relació amb els plans economicofinancers (PEF), plans de reequilibri i plans d'ajust previstos a la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, i amb la gestió del Pla de Pagament a Proveïdors'.
En l'esmentat document, que recull Europa Press, l'organisme que presideix Ramón Álvarez de Miranda recorda que la normativa d'Estabilitat Pressupostària "preveu com a situació normal l'existència d'objectius de dèficit diferenciats per a cada comunitat autònoma".
"Tot i això, la pràctica ha estat la fixació del mateix objectiu d'estabilitat per a totes les comunitats i igual al fixat per al conjunt autonòmic", precisa l'organisme fiscalitzador, que recorda l'excepció del 2013, quan sí que hi va haver objectius asimètrics, sense que el Consell de Ministres hagi justificat ni en un cas ni en els altres la motivació del criteri adoptat.
INCOMPLIMENTS SISTEMÀTICS
Aquest objectiu comú per a totes les regions, juntament amb el fet que els pressupostos autonòmics i els plans economicofinancers s'han elaborat amb paràmetres "diferents dels que a posteriori han resultat aplicables", ha fet que les mesures d'ajustament del dèficit "perdessin eficàcia".
Com a conseqüència d'això, i malgrat el "considerable esforç fet per la pràctica totalitat" de comunitats autònomes per ajustar el seu dèficit (un 67,42% de mitjana entre el 2011 i 2014), el subsector autonòmic ha incomplert de manera sistemàtica els seus objectius anuals.
En aquest sentit, el Tribunal destaca la "bona gestió" feta per Castella-la Manxa i Andalusia, que han reduït el seu desequilibri pressupostari més d'un 80% en l'esmentat període, així com els resultats obtinguts per les Canàries, Galícia, Madrid, la Rioja, País Basc, Castella i Lleó, Astúries i Extremadura que, tot i això, "va experimentar el 2014 un significatiu deteriorament".
"En general, l'exercici del 2014 va suposar una interrupció de la contínua reducció del dèficit des del 2012", lamenta el Tribunal, que critica que durant els últims anys cap comunitat autònoma amb desviacions en la seva execució pressupostària ha plantejat mesures d'autocontrol addicionals excepte Andalusia (que finalment no va arribar tot i això a l'objectiu), Canàries i Extremadura (que sí que van aconseguir complir l'objectiu).
A més, el Tribunal critica que malgrat que els successius informes de seguiment dels plans d'ajustament del 2012 i 2013 van posar de manifest que diverses comunitats s'estaven allunyant del compliment dels seus objectius de dèficit, "no consta que el Ministeri d'Hisenda adoptés cap de les mesures" coercitives que li permet la normativa vigent.
En aquest sentit, l'organisme fiscalitzador lamenta que la part més gran dels plans economicofinancers no detallin prou les mesures de control de la despesa ni les vinculin amb partides pressupostàries concretes, cosa que impedeix quantificar l'estalvi de manera concreta i en dificulta el seguiment.
Per tot això, recomana al Ministeri que "extremi el control" i que expliqui "tant els criteris de distribució (del dèficit) entre subsectors com la distribució horitzontal entre comunitats", i a les comunitats que adoptin "mesures d'ajustament extraordinàries" per aconseguir els seus objectius, que evitin desviacions, que aportin informació més "precisa i mesurable" sobre els seus ajustaments i que facin "més esforços" per consolidar-se.
DÈFICIT, DEUTE I DESPESA
L'informe de fiscalització inclou, d'altra banda, un resum de les dades de dèficit, deute i despesa de les comunitats autònomes en els exercicis del 2012 i 2013.
Així, el 2012 el subsector autonòmic va tenir un dèficit conjunt de l'1,84%, per sobre de l'1,5% fixat com a objectiu, fonamentalment pels desviaments d'Andalusia, Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, València, Múrcia i Navarra.
Aquesta situació es va repetir l'any següent, quan el desequilibri va arribar a l'1,52% davant de l'1,2% límit que tenien marcat, tot i que aquesta vegada va ser per culpa d'Aragó, Cantàbria, Castella-la Manxa, Catalunya, Múrcia, Navarra i Comunitat Valenciana.
Segons l'avanç de dades d'Hisenda que figuren a l'informe, fins a l'abril del 2015 el dèficit autonòmic s'eleva a l'1,65% del PIB, tot i que a final d'any ha de situar-se en menys de la meitat (0,7%).
Pel que fa al deute públic, a final del 2014 se situava a 209.773 milions d'euros, equivalents al 20% del PIB, cosa que excedia l'objectiu del 19,1%.
Tot i això, si s'apliquen les normes sobre còmput d'operacions extraordinàries de finançament, les comunitats en el seu conjunt sí que estarien per sota del límit, tot i que Aragó, Castella-la Manxa i Navarra sí que van incomplir els seus objectius individuals del 2013.
De fet, el Tribunal adverteix que entre el 2011 i 2014 el deute s'ha incrementat un 63,17%, fet que podria "comprometre" la consecució de l'objectiu del 13% el 2020 llevat que "s'apliqui amb rigor" la normativa i que la reducció sigui d'un mínim de dos punts a l'any mentre l'economia creixi un mínim d'un 2% anual o generi un 2% d'ocupació cada any.
Fins i tot amb aquestes condicions favorables, les comunitats haurien d'"adoptar mesures per controlar el compliment dels objectius d'estabilitat" o el Govern espanyol hauria de "revisar la sendera de reducció" de l'endeutament, adverteix l'informe.
Finalment, totes les comunitats van complir la regla de despesa --la taxa de variació de la despesa va estar per sota de la taxa de referència de creixement del PIB nacional a mitjà termini--, tot i que el Tribunal adverteix que els pressupostos autonòmics "no disposen de la informació necessària per verificar el compliment" d'aquesta regla de despesa ni d'"una metodologia i criteris uniformes per aplicar-la".
Per això, l'organisme recomana que totes les regions incloguin aquest tipus d'informació en els seus comptes públics i suggereixen que la Comissió de Política Fiscal i Financera (CPFF) demani a la Intervenció General de l'Estat un manual de criteris homogenis que serveixi d'ajuda en aquest sentit.
