Té obertes diligències per les desviacions pressupostàries de quatre projectes i per la falta d'exigència de responsabilitats
MADRID, 28 juny (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Comptes ja va advertir el 2013 d'un sobrecost del 31% a les obres de construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat (AVE) entre Madrid i Barcelona, equivalent a 1.732 milions d'euros, i va obrir expedients per irregularitats a les obres i per no imposar penalitzacions als constructors que van incomplir les seves obligacions contractuals.
Aquest dimarts, la Guàrdia Civil ha detingut catorze persones en el marc d'una operació pel presumpte sobrecost de més de 82 milions d'euros en tres projectes de l'estació de la Sagrera, en els quals s'haurien emès reiteradament i intencionadament successives certificacions d'obra per imports molt superiors a les tasques realment realitzades.
L'actuació policial, desenvolupada a instàncies del Jutjat d'Instrucció número 26 de Barcelona, es deriva d'una denúncia presentada per Adif el novembre del 2014 davant de la Fiscalia Anticorrupció.
Ja el maig d'aquest mateix any, l'Institut Armat va detenir nou persones, entre funcionaris d'Adif i directius d'empreses concessionàries, per malversar presumptament 6 milions d'euros de cabals públics en diverses obres del projecte de l'AVE a Barcelona.
CADA QUILÒMETRE DE L'AVE VA COSTAR 14 MILIONS
Un any abans que sortissin a la llum aquestes operacions policials, l'organisme que presideix Ramón Álvarez de Miranda havia presentat un informe de fiscalització de les principals contractacions relacionades amb la construcció de la línia fèrria entre el 2002 i el 2008, que cobria, per tant, dos anys de Govern de José María Aznar i quatre d'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero.
En l'esmentat document, el Tribunal advertia que els 8.966,71 milions d'euros que va costar la construcció de l'AVE entre Madrid i Barcelona van suposar un 31,4% més del preu d'adjudicació de les feines (6.822,83 milions) i un 18,8% més del preu fixat en els concursos (7.550,42 milions).
Un desviament de 1.732 milions d'euros que va provocar que cadascun dels 621 quilòmetres que uneixen les dues ciutats va costar de mitjana 14,44 milions d'euros, a causa sobretot de les modificacions de contracte, obres complementàries i d'emergència, revisions de preus, liquidacions addicionals, pròrrogues i ampliacions de termini.
En concret, els contractes d'obres van rebre 5.406 milions d'euros, amb un estalvi del 10% respecte d'allò licitat inicialment que, tot i això, ha acabat convertit en un sobrepreu del 35,5%, ja que va ascendir la minuta final als 7.326 milions d'euros.
El mateix va passar amb els contractes d'assistència tècnica, que entre el 1993 i el 2008 es van encarir un 27,4% fins als 474 milions.
FINS AL 229% DE SOBRECOST EN ALGUNS CASOS
Si es té en compte únicament els sis anys fiscalitzats en l'informe, el desviament pressupostari és fins i tot superior a la mitjana del conjunt d'execució de les obres, ja que els 2.851,45 milions d'euros licitats en aquest període finalment es van adjudicar per 2.599,98 milions, ja que es preveia un estalvi del 8,8%, però van acabar executant-se per 3.721,97 milions d'euros, un 30,5% més que la previsió inicialment i un 43,2% per sobre del que s'havia adjudicat.
En concret, els contractes de subministraments es van encarir un 7,5% fins als 229,8 milions; els de consultoria i assistència tècnica van superar un 25,4% el preu inicial fins a arribar als 194 milions; i els contractes d'obres van passar de 2.029 milions als 3.036 milions (+49,6%), amb alguns casos concrets com el de la construcció de la plataforma del tram Hospitalet-la Torrassa, que va veure incrementat el preu en un 229,6% fins als 247 milions d'euros.
De fet, Adif va rebutjar els canvis que van motivar aquest increment i va acabar declarant l'adjudicatària responsable de danys i perjudicis per valor de 34,25 milions d'euros.
Davant d'aquestes irregularitats, la Secció d'Enjudiciament del Tribunal de Comptes va obrir quatre expedients per presumptes irregularitats per incidències en l'execució dels trams Hospitalet-la Torrassa, la Torrassa-Sants, Castellbisbal-Papiol i Hospitalet-Can Tunis, que van sumar un sobrecost de més de 400 milions que també investiga la Fiscalia Anticorrupció.
Alhora, va obrir diligències per altres quatre casos en els quals Adif no va imposar cap penalització a les adjudicatàries dels contractes malgrat haver incomplert els seus compromisos contractuals de subministrament i transport de travesses, subministrament de plataformes per al canvi d'ample de trens de viatgers de tecnologia Talgo, d'instal·lació de descongelació de rodals, i de mesuradors de paràmetres, que es van veure incrementats un 134,7% de mitjana.
LES CORTS DEMANEN MÉS INFORMACIÓ
Després de sortir a la llum aquestes dades, Compromís i l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) van reclamar al Congrés la creació d'una comissió d'investigació sobre els fets, possibilitat que ha estat rebutjada per la majoria absoluta del PP, que sí ha donat suport a tot i això una petició al Tribunal de Comptes perquè estudiés possibles sobrecostos en altres línies d'alta velocitat i perquè analitzés la contractació feta per Adif entre el 2011 i el 2013.
El mateix Ramón Álvarez de Miranda es va oferir, el juny del 2014, a elaborar també un informe específic sobre els projectes de l'AVE a Madrid-Barcelona després del 2008, quan es van executar les obres fins a la frontera francesa, i fins al 2013, quan es va completar la línia.
Per la seva banda, la ministra de Foment, Ana Pastor, va anunciar quan es van conèixer les primeres detencions que es realitzaria una auditoria interna de totes les obres sota sospita.
