Actualitzat 30/03/2017 19:45

Tres magistrats del TC veuen inconstitucional suspendre càrrecs públics que no compleixin les seves sentències

Argumenten que pel seu caràcter sancionador la mesura no concorda amb les funcions del tribunal

MADRID, 11 nov. (EUROPA PRESS) -

La vicepresidenta del Tribunal Constitucional (TC) Adela Asúa i els magistrats Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol consideren inconstitucionals la suspensió de funcions d'autoritats i l'execució substitutòria de les resolucions d'aquest òrgan incloses a l'última reforma de la Llei Orgànica que regula el seu funcionament (LOTC), dirigida a reforçar les facultats per fer complir les seves resolucions. La nova norma va obtenir l'aval dels vuit magistrats restants, per la qual cosa el recurs presentat contra ella pel Govern Basc ha estat rebutjat.

Els arguments de la sentència es van conèixer el 3 de novembre pel tribunal de garanties, que aquest divendres ha fet pública la sentència juntament amb els tres vots particulars discrepants. Aquests magistrats s'oposen a la nova atribució de suspensió de càrrecs públics perquè considera que pel seu caràcter sancionador i de càstig no concorda amb les funcions del TC.

La declaració de constitucionalitat d'aquesta norma podria aplicar-se en un futur pròxim a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a qui s'investiga per incórrer en una presumpta desobediència en permetre que es debatessin i votessin en la Cambra catalana les conclusions per fixar el full de ruta de la ruptura amb Espanya.

En el seu vot particular, la vicepresidenta del Tribunal Adela Asúa considera, d'una banda, que la sentència no entra a analitzar qüestions constitucionals de pes plantejades pel demandant, entre d'altres, si les noves mesures incloses en la LOTC són compatibles amb el model de jurisdicció constitucional dissenyat pel constituent.

D'altra banda, sosté que la mesura de suspensió en les seves funcions a treballadors o càrrecs públics havia de declarar-se inconstitucional per la naturalesa sancionadora. Segons la seva opinió, no es pot considerar una mesura d'execució de les sentències, doncs, després de ser suspès, l'empleat o càrrec públic perd la capacitat de fer complir la resolució en qüestió.

La seva finalitat, conclou, és "de càstig" per la negativa a complir les resolucions del Tribunal, i per aquesta raó, no d'acord amb les seves funcions constitucionals, més quan poden afectar autoritats la legitimitat de les quals prové de "directament o indirectament de les urnes".

Per la seva banda, el magistrat Valdés Dal-Ré sosté que la sentència eludeix analitzar l'encaix dels preceptes impugnats en nostre "model democràtic d'Estat". El debat, afirma, no havia de centrar-se en l'assumpció pel Tribunal de la potestat en abstracte d'acordar una mesura de suspensió, sinó en la concreta suspensió d'autoritats a les quals s'imputa l'incompliment d'una resolució.

NO ÉS COMPATIBLE AMB LA SEPARACIÓ DE PODERS

Aquest enfocament hauria hagut de conduir a l'examen de la compatibilitat de l'esmentada mesura amb principis constitucionals com la "separació de poders, la inviolabilitat i autonomia parlamentàries, l'autonomia política de les comunitats o, en final, la posició institucional del TC a l'entramat del model democràtic d'Estat", segons Valdés.

Segons la seva opinió, la sentència va haver de declarar la inconstitucionalitat i nul·litat tant de la mesura de suspensió en les seves funcions de treballadors o càrrecs públics (en aquest punt, s'adhereix als arguments exposats en el seu vot per Asúa), com de la mesura d'execució substitutòria. Respecte d'aquesta última, assenyala que se solapa amb "el poder de coerció estatal que el constituent va recollir a l'article 155 CE" i va atribuir al Govern i al Senat, descartant la intervenció del Tribunal Constitucional.

Finalment, en el seu vot particular, el magistrat Xiol assenyala en primer lloc que el caràcter abstracte de l'anàlisi feta pel Tribunal no va haver d'impedir que la sentència examinés la concreta i eventual aplicació de les mesures a l'actual context soci-polític --el procés sobiranista de Catalunya--, més quan la impossibilitat de revisió de les sentències del TC i la seva aparença de "decisió definitiva" tanquen la porta a nous controls de constitucionalitat.

Xiol s'adhereix a les consideracions realitzades per Asúa i Valdés respecte de les mesures impugnades i, com ells, entén que van haver de ser declarades inconstitucionals i nul·les.

Sobre la suspensió en funcions, afirma que la naturalesa sancionadora d'aquesta mesura es desprèn de la pròpia sentència que, en preveure l'aixecament de la suspensió quan "cessi la voluntat incomplidora", està admetent que la seva finalitat no és l'execució de la resolució incomplerta sinó "doblegar la voluntat incomplidora".

Pel que fa a l'execució substitutòria, considera que el constituent va deixar deliberadament en un segon pla al Tribunal Constitucional en l'aplicació de l'article 155 CE competència del Govern amb l'aprovació del Senat), una posició que la reforma de la LOTC ha alterat "de manera substancial" en atribuir-li la potestat de decidir com haurà de realitzar-se l'execució substitutòria i de quina manera haurà d'intervenir el Govern espanyol.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés