PALMA DE MALLORCA, 7 Gen. (EUROPA PRESS)
L'exsoci d'Iñaki Urdangarin, Diego Torres, ha presentat un escrit davant del jutge José Castro en què apunta a la "necessitat imperiosa" que li desbloquegin part dels 900.000 euros que li van ser embargats a un compte de Luxemburg, davant de la "impossibilitat" de costejar els desplaçaments, estada i alimentació pel judici pel cas Nóos.
Mitjançant un escrit a què ha tingut accés Europa Press, Torres, per a qui la Fiscalia Anticorrupció reclama fins a 16 anys i mig de presó per haver-se apoderat, al costat d'Urdangarin, de fins a 6,2 milions d'euros públics mitjançant un entramat d'empreses fictícies, assegura que la seva situació és "insostenible i urgent", i més "tenint en compte" que la vista oral comença dilluns que ve.
La defensa de l'acusat assenyala la seva "falta de liquiditat des de qualsevol punt de vista" i reclama que se li lliurin els diners tal com va quedar pendent fa diversos mesos --va sol·licitar el desbloqueig d'un total de 87.328 euros per poder cobrir "com a mínim les necessitats bàsiques d'alimentació, higiene i altres"-- ja que "si no no podrà afrontar la situació, amb el perjudici gravíssim i irreparable que això pot comportar".
El lletrat del matrimoni va aportar en el seu moment un llistat de les despeses que Torres i la seva dona, Ana María Tejeiro, han d'afrontar, com el pagament d'hipoteques, impostos, taxes, escolarització i comunitats de propietaris. L'advocat torna a incidir en la "falta absoluta de liquiditat" dels seus patrocinats.
En concret, pesen sobre Torres un delicte continuat de malversació en concurs amb un altre de prevaricació, falsedat en document oficial i falsedat en document mercantil, estafa, frau a l'administració, un delicte fiscal i un últim de blanqueig de capitals. Per part seva, Tejeiro s'enfronta a una petició de dos anys de presó per blanqueig.
A l'escrit d'acusació, el fiscal Pedro Horrach desgrana els mecanismes amb els quals Torres i el seu exsoci van posar en marxa una estructura "buida de contingut real" i van ordir "un embolic de facturació fictícia" per apoderar-se dels diners públics de les Balears, el País Valencià i Madrid.
I per a això, afegeix, van utilitzar l'Institut Nóos, que van gestionar "seguint la seva voluntat" al costat d'altres mercantils de la seva propietat perquè "operessin al servei dels seus interessos comercials".
El fiscal subratlla com per defraudar les institucions públiques tant Urdangarin com Torres fixaven preus totalment desproporcionats pels serveis que prestaven a l'Administració i després simulaven tasques fictícies a mercantils de l'entramat. Fons que acabaven així a mans d'empreses controlades pels dos imputats.
De fet, l'Agència Tributària (Aeat) va elevar a més de 3,9 milions d'euros la quantitat que finalment els dos exsocis no van invertir a l'objecte per al qual van obtenir aquests fons --l'impuls de diversos fòrums de turisme i esport--, tot i que per a això van obtenir més de sis milions públics.
BLOQUEIG DE COMPTES
Cal recordar que els diners de Torres i Tejeiro van ser intervinguts en els escorcolls efectuats a la seu de l'Institut Nóos i d'altres empreses de l'entramat el 7 de novembre del 2011, i que es troben al compte de consignacions judicials del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma. Uns 900.000 euros van ser localitzats pels investigadors al Credit Suisse de Luxemburg.
En una resolució anterior, el jutge Castro recordava a l'advocat de Torres que el bloqueig dels diners té com a objectiu garantir les responsabilitats econòmiques que poguessin derivar-se d'aquestes investigacions, "no que aquest Jutjat acabés convertint-se en el seu administrador o filtre".
