Publicat 15/03/2016 18:27

Testaferro d'Urdangarin: "Si rebia cinc ordres, quatre eren de Torres i una d'Urdangarin"

Mario Sorribas, en el juicio del caso Nóos
EUROPA PRESS

PALMA DE MALLORCA, 15 març (EUROPA PRESS) -

L'apoderat i presumpte testaferro d'Iñaki Urdangarin, Mario Sorribas, ha subratllat davant del tribunal encarregat de jutjar el cas Nóos que, quan va estar vinculat als negocis de l'exduc i del seu exsoci, Diego Torres, "si rebia cinc ordres, quatre eren de Torres i una d'Urdangarin".

Sorribas, que va estar imputat durant la instrucció de la causa, ha estat inquirit pel seu paper al capdavant de la Fundació Esport, Cultura i Integració Social (FDCIS), considerada successora de l'Institut Nóos, i en aquest sentit ha recordat que va ser Torres qui li va demanar figurar a l'entitat en lloc de Urdangarin, ja que aquest "arrossegava una reputació negativa que no podia contaminar la imatge de la Fundació, per la qual cosa va considerar que més valia que no hi tingués una presència destacada".

Tal com ha explicat per respondre les preguntes del fiscal anticorrupció Pedro Horrach, Torres li va comentar que també estava "preocupat perquè quan Urdangarin li va explicar el projecte de la FDCIS es va atribuir un protagonisme que no era recomanable".

Durant aquesta etapa, ha manifestat que de qui sobretot rebia ordres era de Torres. De fet, ha apuntat que formaven part de l'entitat "quatre o cinc contractats convocats regularment" per l'exsoci d'Urdangarin a diverses reunions; en una d'aquestes, en què l'exduc estava present, va posar sobre la taula la possibilitat de tenir la fundació Madrid 16 "com a donant" a favor de la FDCIS.

Va ser així com es va negociar el conveni perquè l'entitat ajudés la fundació madrilenya a preparar la candidatura de Madrid amb vista als Jocs Olímpics del 2016, per la qual cosa la FDCIS va percebre 114.000 euros tot i que, segons els investigadors, els serveis mai no es van portar a terme.

Sobre aquesta qüestió, Sorribas, després de ser preguntat sobre si es van desenvolupar treballs per a Madrid 16, ha apuntat que, abans que el gener del 2009 abandonés la fundació, "fins a l'últim moment hi havia feina en marxa".

RUPTURA DE RELACIONS ENTRE URDANGARIN I TORRES

Prèviament, entre juny i juliol del 2008, ha recordat com Torres va acudir al despatx i va anunciar que "havia trencat relacions" amb Urdangarin. En inquirir-li Horrach si va ser "sorprenent", Sorribas ha reconegut que "d'alguna manera sospitava que això passaria, ja que des de feia mesos Torres ja mostrava un empipament o certa acritud cap a Urdangarin perquè estava més dedicat a Telefónica, cada vegada venia menys i estava menys present a la vida de la fundació".

Segons ha assenyalat, se'n va anar el 2009 de l'entitat perquè el projecte que Torres li va oferir llavors "no em despertava cap interès professional, no perquè em fes mala impressió".

Segons la Fiscalia, la FDCIS és una "prolongació" de l'Institut Nóos, que es va constituir davant de notari el 13 de desembre del 2006, quan havien passat vuit mesos de la teòrica desvinculació del Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, dels negocis. L'entitat va ser impulsada després de cedir-se a favor seu tots els actius i passius resultants de la Fundació Areté, creada el 2 de maig d'aquell any.

La Fundació apareix vinculada a una suposada estructura fiduciària creada per Urdangarin i Torres per desviar diners a l'estranger, concretament a Belize i el Regne Unit, i on jugava un paper fonamental la societat De Goes Center for Stakeholder Management.

Es dóna la circumstància que Sorribas, en un correu que va remetre a Torres el 29 de novembre del 2007, va proposar que una altra persona signés al seu lloc en representació de la FDCIS, amb l'objectiu que fos "més difícil encara relacionar el nom de Diego amb el d'Iñaki a les hemeroteques...".

SORRIBAS: "ÉS FONAMENTAL QUE PRENGUEM ALGUNES PRECAUCIONS"

Al correu electrònic, Sorribas comentava a l'exsoci d'Urdangarin: "Potser és molt bèstia el que dic, però creus que podria ser interessant que una altra persona, potser Javier Nieto, fos qui signés per la Fundació en lloc de tu?". L'encausat elucubrava sobre aquestes possibilitats en el marc de l'"escenari" que es plantejava amb motiu de la signatura d'un conveni amb una companyia elèctrica. "És fonamental que prenguem algunes precaucions", asseverava.

En concret, la FDCIS va ser fundada per l'empresari català Joaquim Boixareu, amb una aportació de 30.000 euros. Tal com va afirmar Boixareu davant del jutge, va impulsar aquesta societat com a favor a Urdangarin, si bé va negar haver actuat com a testaferro i va assegurar que mai no va tenir res a veure amb l'Institut Nóos ni amb cap de les societats vinculades al Duc i a Torres.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés