Creu que la Junta de Portaveus s'hauria d'haver escoltat abans que la Mesa resolgués
MADRID, 7 juny (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment l'empara que van sol·licitar el mes de novembre passat C's, el PSC i el PP a Catalunya contra la tramitació al Parlament de la proposta de resolució independentista de Junts pel Sí i la CUP, han assenyalat fonts d'aquest òrgan.
Es consideren vulnerats els drets dels diputats perquè la Cambra autonòmica va actuar de manera "irregular per prematura" sense escoltar la Junta de Portaveus.
El recurs es va interposar el passat 4 de novembre pels líders de C's, el PSC i el PP a Catalunya, Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol, respectivament, que van acudir per presentar els recursos d'empara contra la tramitació al Parlament de la proposta de resolució abans que alguns grups, com el Popular, s'haguessin constituït formalment.
Segons ha informat el tribunal de garanties, el ple ha aprovat per unanimitat les tres sentències que estimen de manera parcial cadascun dels tres recursos presentats contra l'acord de la Mesa del Parlament de Catalunya, que va rebutjar els escrits de reconsideració contra l'admissió a tràmit de la proposta independentista, ja que entenia que amb aquesta decisió va vulnerar els drets dels diputats que reclamaven l'esmentada reconsideració.
Malgrat admetre aquest assumpte per estudiar el fons, el tribunal de garanties no va acollir la petició de mesura cautelar instada llavors per Ciutadans i el PP de deixar en suspens el tràmit amb la finalitat d'evitar que arribés a produir-se el debat de la proposta independentista.
Després de l'anàlisi dels fets, el Tribunal ha conclòs que la proposta de resolució no va lesionar l'article 23.2 de la Constitució al qual van al·ludir els demandants, que creien que s'hauria d'haver no admès per ser contrària a la Carta Magna "de manera palmària i evident".
El PSC no va sol·licitar la suspensió perquè no hi havia cap precedent de mesura cautelar en un recurs contra decisions de Parlaments, i va creure, com finalment ha passat, que tal petició estava abocada al fracàs.
A les tres sentències, en què han estat ponents el president del Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, i els magistrats Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol, es fa esment a l'extensa jurisprudència que regula la funció de les meses dels governs autònoms en pro de "controlar la regulació jurídica i viabilitat formal o processal".
RESPECTE A LA PLURALITAT
"Amb caràcter general", argumenta el tribunal de garanties, "no han d'inadmetre propostes per la suposada inconstitucionalitat del seu contingut, ja que d'aquesta forma estarien infringint el dret de representació dels parlamentaris autors de la iniciativa que es tracti".
El Constitucional creu que "només de manera excepcional" s'ha admès la possibilitat que les Meses no donin curs a propostes clarament contràries a la Constitució, sense incloure aquí l'admesa el 27 d'octubre del 2015 al Parlament.
"Entre els continguts del dret de participació en els assumptes públics no hi ha un dret fonamental a la constitucionalitat de les iniciatives parlamentàries", adverteix sobre aquest cas concret.
En aquest sentit, afegeix que la vulneració del dret enunciat en la Constitució "es va produir com a conseqüència de l'incompliment, per part de la Mesa, del procediment establert al Reglament de la Cambra per a la resolució de les peticions de reconsideració".
És a dir, recorda que la Junta de Portaveus hauria d'haver estat escoltada abans que la Mesa resolgués sobre les peticions de reconsideració formulades contra les seves pròpies decisions.
L'esmentada audiència prèvia, explica el Tribunal, és un element "central" del procediment parlamentari de reconsideració i està connectat amb el nucli del dret protegit per l'article 23.2.
"És a dir, amb la facultat dels representants de constituir-se en grup parlamentari, de designar portaveus i de participar "en un òrgan col·legiat integrat per les diferents forces polítiques amb representació parlamentària", explica abans d'insistir que es tracta d'un procediment que "garanteix el pluralisme inherent al Parlament".
