BARCELONA, 30 juny (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat aquest dijous posicionar-se sobre la titularitat i ubicació definitiva dels béns procedents del Monestir de Sixena, en litigi entre el Govern aragonès i el català, i ha traslladat aquesta responsabilitat a la "legalitat ordinària" a l'àmbit de la jurisdicció civil.
En la sentència, consultada per Europa Press i declarada per unanimitat, rebutja l'incident d'execució presentat per la Generalitat perquè considera que dues resolucions dictades per un jutjat de primera instància i instrucció d'Osca contravenien una sentència del TC del 2012.
"Els esmentats béns han estat adquirits en el seu moment per Catalunya i actualment es conserven en l'esmentat territori", segons afirma el TC en un comunicat, que diu que la resolució del 2012 no té res a veure amb el litigi.
La citada resolució va declarar la nul·litat de dos ordres del conseller d'Educació i Cultura de la Diputació General d'Aragó sobre el dret d'adquisició preferent respecte de determinats béns procedents de Sixena, que havien estat adquirits per la Generalitat i que Aragó volia recuperar.
El que es va plantejar llavors davant del TC va ser un conflicte que va donar lloc a reconèixer la competència de Catalunya "en matèria de protecció de patrimoni històric per conservar els béns procedents del Monestir de Sixena per trobar-se en territori de Catalunya".
CONSERVACIÓ, AL MARGE DE L'ORIGEN
"En el present cas --assenyalava el text del TC-- el recurs al dret de retracte com a instrument de la política de recuperació del patrimoni cultural ubicat fora del territori d'Aragó (...) xoca amb la competència autonòmica catalana en matèria de preservació del patrimoni, que ha d'entendre's que s'estén a aquell que està en el seu territori, independentment del seu origen".
El TC ha remarcat que en aquell moment també ha assenyalat que "la titularitat d'aquests béns, la seva qualificació, la legalitat de les alienacions dels mateixos", així com altres qüestions de la legalitat ordinària correspondria resoldre-les a través de la jurisdicció civil.
