MADRID, 1 Des. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) han interromput després d'unes tres hores de debat les seves deliberacions sobre el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern espanyol contra la resolució independentista del Parlament aprovada per JxSí i la CUP per donar començament a la ruptura amb Espanya.
Continuarà dimecres al matí el seu estudi sobre el fons d'aquest assumpte, després que els onze magistrats que ho integren admetessin a tràmit l'11 de novembre la impugnació dels Serveis Jurídics de l'Estat i suspenguessin de manera cautelar la vigència de la resolució.
L'assumpte ha estat introduït en el primer ple ordinari que celebra el tribunal després de rebre divendres passat les al·legacions del propi Parlament, que defensa que la resolució impugnada és un "acte parlamentari de naturalesa estrictament política", per la qual cosa no té els elements necessaris per ser valorada pel TC.
En la seva sentència, el TC va donar un termini per a la presentació d'al·legacions i va advertir a més la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el president en funcions, Artur Mas, i 19 alts càrrecs més de Catalunya que poden incórrer en responsabilitats, fins i tot de caràcter penal, si incomplien la seva sentència.
En el moment de suspendre la resolució de Parlament, el TC va aplicar per primera vegada l'article 87.1 de la seva Llei Orgànica, a demanda de l'Advocacia de l'Estat, i va acordar notificar a cadascun dels càrrecs esmentats pel Govern espanyol la resolució advertint-los "del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada", i els advertia de "les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en què poguessin incórrer".
Tot i això, el tribunal de garanties no va acollir en l'esmentat moment totes les peticions del Govern espanyol, ja que en la seva providència no feia esment a l'aplicació de moment de l'article 92.4 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC), inclòs després de la recent reforma d'aquesta norma i que inclou la possibilitat de suspendre en els seus càrrecs als qui incompleixin les seves resolucions.
AL·LEGACIONS DEL PARLAMENT
En la sentència que es dicti, previsiblement aquesta setmana, el Constitucional haurà de contestar als arguments dels serveis jurídics del Parlament, que defensaven que la resolució va ser adoptada "a l'exercici de la funció de l'impuls de l'acció política i de govern" i només pot ser valorada en aquest context.
Esgrimia també que la resolució respon al mandat polític adquirit pels grups parlamentaris que han exercit la iniciativa --JxSí i la CUP--, com a conseqüència de les eleccions catalanes.
Sostenien alhora que aquest mandat està fonamentat en els programes polítics de les formacions que "de manera clara i explícita tenien com a objectiu polític prioritari iniciar el procés de creació d'un estat català independent".
