L'Estat va demanar que s'advertís Forcadell i els seus integrants de les conseqüències, fins i tot penals, de continuar endavant
MADRID, 17 febr. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat donar trasllat a la Fiscalia i al Parlament perquè formulin al·legacions en relació amb l'incident d'execució plantejat pel Govern espanyol el passat 1 de febrer per impedir l'activitat de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent. Els dóna deu dies per presentar els escrits.
Es tracta de conèixer l'opinió dels dos òrgans en relació amb l'aplicació per primera vegada de l'article 92 de la 'reforma exprés' de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC), dirigida a assegurar el compliment de les sentències. Es tracta de fer complir la sentència que va anul·lar la declaració independentista i qualsevol dels seus efectes.
L'esmentat article, vigent des del mes d'octubre passat, preveu que el Tribunal Constitucional "vetllarà pel compliment efectiu de les seves resolucions" i que per aquesta raó "podrà disposar a la sentència, o a la resolució, o en actes posteriors, qui ha d'executar-la, les mesures d'execució necessàries".
L'escrit presentat pels Serveis Jurídics de l'Estat sol·licita al TC que declari que la creació de l'esmentada Comissió d'Estudi es declari "nul·la i sense cap efecte jurídic", ja que contravé l'ordenat per aquest òrgan el passat 2 de desembre, quan va declarar inconstitucional la resolució independentista.
L'Advocacia També demanava que es requereixi a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell i als membres de l'esmentada Comissió parlamentària perquè "s'abstinguin de la realització de qualssevol actuacions tendents a posar en funcionament o donar continuïtat als treballs de la Comissió".
PETICIÓ D'ADVERTÈNCIA
La Fiscalia haurà de pronunciar-se igualment sobre una altra de les peticions del Govern central, la que s'adverteixi tant Forcadell com la resta de membres de la Comissió d'Estudi "del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir" la sentència i de les responsabilitats, inclosa la penal, en les quals poguessin incórrer si no ho fan.
En el seu escrit, l'Advocacia també al·ludeix a un altre punt de l'article 92 reformat en què s'assenyala que el TC podria també declarar la nul·litat de qualssevol resolucions que contravinguin les que ha dictat amb anterioritat, com és el cas, "prèvia audiència del Ministeri Fiscal i de l'òrgan que les va dictar".
La impugnació es fonamenta que la resolució aprovada pel Parlament té un "objecte coincident" amb la resolució independentista que va sortir endavant el novembre "sobre el començament del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre del 2015", que és la que va ser ja anul·lada per aquest òrgan.
Així, el Govern central considera que aquest nou pas "té per objecte la mateixa voluntat decidida de posar en marxa, en el si del Parlament de Catalunya, un procés constituent, que, com a tal, no té cabuda en la Constitució".
De fet, el Govern espanyol recorda que la mateixa resolució impugnada escriu que l'objectiu de la Comissió d'Estudi és establir "els caràcters i principis marc d'un procés constituent a Catalunya"; la "identificació de les reformes de canvi social, polític i nacional que han de configurar un Procés Constituent a Catalunya" i l'"anàlisi de les diverses modalitats d'estructura d'estat i la seva expressió constitucional: drets i deures, principis i garanties constitucionals, formes de participació ciutadana, model socioeconòmic i ambiental i formes d'Estat".
"SUBTERFUGI O FRAU"
El caràcter no legislatiu de la Comissió parlamentària, creada per a l'estudi del procés constituent, només és per a l'advocacia de l'Estat un "subterfugi o frau per intentar encobrir la inconstitucionalitat dels seus fins".
Així, considera el Govern espanyol que en realitat s'atribueix un "clar efecte jurídic" als treballs de la Comissió, ja que l'informe i conclusions poden donar lloc a una nova declaració política o al començament de decisions concretes a fi de la consecució d'un procés constituent de secessió d'Espanya.
Aquest informe o aquestes eventuals conclusions serviran en realitat de fonament per a una subsegüent elaboració d'un text normatiu, o per al començament d'una tramitació legislativa, o bé per a la fixació de pautes jurídiques d'actuació per a l'Executiu de la Generalitat, segons asseveren els Serveis Jurídics de l'Estat.
A més, del context polític i jurídic en què s'adopta, es dedueix amb claredat que la creació d'aquesta Comissió no és sinó una "excusa artificiosa" per continuar avançant en l'anomenat procés constituent dirigit a la secessió d'Espanya que figurava en la resolució que va ser declarada inconstitucional el mes de desembre passat.
"És evident que l'estudi i anàlisi proposats no té una finalitat abstracta, sinó que va ordenat a una clara finalitat i objectius polítics amb conseqüències jurídiques", afegeix l'escrit d'impugnació, per incidir que "el veritable propòsit" de la Comissió és dotar el procés constituent de les bases i fonaments suficients i les bases de la futura constitució catalana.
Per tot això, el Govern central demana al Tribunal de garanties que impedeixi la persistència en l'esmentat incompliment, tenint en compte que l'acord pel qual es va crear la Comissió d'Estudi dijous passat "constitueix un acte de frontal desacatament i de manifest incompliment" del disposat en la sentència del passat 2 de desembre.
