Raona que la Constitució el considera un "verdader òrgan jurisdiccional" amb potestat d'executar les seves resolucions
MADRID, 3 nov. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat per majoria de vuit vots davant tres el recurs presentat pel Govern basc contra l'última reforma de la Llei Orgànica que regeix el mateix òrgan (LOTC), dirigida a reforçar les facultats per fer complir les seves resolucions. Entre les noves atribucions es troba la de poder suspendre càrrecs públics que desobeeixin les seves sentències i actes.
La declaració de constitucionalitat d'aquesta norma podria aplicar-se en un futur pròxim a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, a qui ja s'investiga per incórrer en una presumpta desobediència en permetre que es debatessin i votessin en la Cambra catalana les conclusions per fixar el full de ruta de la ruptura amb Espanya.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Pedro González-Trevijano, afirma que el Tribunal Constitucional ha estat configurat per la Constitució com un "verdader òrgan jurisdiccional" i, com a tal, té potestat per executar les seves resolucions. Afegeix que la possibilitat de suspendre temporalment un treballador o càrrec públic a l'exercici de les seves funcions no té caràcter punitiu i no suposa cap inhabilitació, doncs la seva única finalitat és garantir el compliment de les resolucions.
La Generalitat va recórrer també la reforma, i la resolució d'aquesta iniciativa es coneixerà previsiblement en les pròximes setmanes i tindrà el mateix destí que la promoguda pel Govern basc en les parts que els dos recursos coincideixin, han apuntat a Europa Press fonts del tribunal de garanties. Si no hi ha hagut acumulació dels dos recursos és perquè en ells es plantejaven qüestions d'inconstitucionalitat diferents.
La conclusió del TC sobre la seva pròpia reforma aquest dijous ha precisat d'un canvi de la ponent inicialment designada per a aquest recurs, que era la vicepresidenta del TC Adela Asúa, ja que la seva proposta favorable als recurrents no va obtenir el suport majoritari dels seus companys.
El nou ponent ha estat el magistrat Pedro González Trevijano, pertanyent al sector conservador de la institució, i Asua ha anunciat vot particular juntament amb els també discrepants Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol.
LES FACULTATS NO DESNATURALITZEN EL TRIBUNAL
Així, el TC rebutja en la seva sentència que les noves mesures incloses en la reforma desnaturalitzin la jurisdicció constitucional, modifiquin el sistema de controls de les comunitats autònomes per l'Estat i vulnerin els principis de separació de poders i de legalitat penal.
El recurs d'inconstitucionalitat del Govern Basc es dirigia sobretot contra els nous apartats b) i c) de l'article 92.4 de la LOTC. El primer d'ells preveu la suspensió temporal en les seves funcions de les autoritats, treballadors públics o particulars que incompleixin les resolucions del Tribunal; el segon, l'execució substitutòria de les resolucions dictades pel Tribunal, que pot requerir per a això la col·laboració del Govern de la Nació.
Abans d'analitzar aquestes al·legacions al detall, el TC explica que el fet que la Constitució no prevegi un mecanisme per a l'execució de les sentències del Tribunal no implica "un desapoderament del Tribunal Constitucional de la potestat d'executar i vetllar pel compliment de les seves resolucions".
La Constitució configura al Tribunal Constitucional "com un verdader òrgan jurisdiccional", per la qual cosa també té atribuïda la potestat d'"obligar al compliment de les seves resolucions". "Si això no fos així, el Tribunal, únic en el seu ordre, mancaria d'una de les notes essencials de l'exercici de la funció jurisdiccional i amb això de la potestat necessària per garantir la supremacia de la Constitució".
Fetes les anteriors consideracions, el TC descarta que la reforma desnaturalitzi el model de jurisdicció constitucional dissenyat per la Constitució i alteri la posició i funcions del Tribunal. El constituent del 1978, explica, no va voler un model de jurisdicció constitucional "tancat, petrificat i congelat en el temps" i per això va conferir al legislador una àmplia capacitat per regular el funcionament del Tribunal Constitucional mitjançant llei orgànica (article 165 CE).
MESURES LEGÍTIMES
Alhora, la sentència considera constitucionalment legítima la finalitat les mesures incloses en la LOTC, doncs no és una altra que "garantir la defensa de la posició institucional del Tribunal Constitucional i l'efectivitat de les seves sentències i resolucions, protegint el seu àmbit jurisdiccional davant qualsevol intromissió ulterior d'un poder públic que pogués menyscabar-la, per tal de preservar la primacia de la Constitució, a la qual tots els poders públics estan subordinats i el suprem intèrpret del qual i garant últim és aquest Tribunal a l'exercici de la seva funció jurisdiccional".
Tot això fa concloure que les mesures impugnades no alteren per si mateixes, tal com se sostenia pel Govern basc, les funcions ni la posició institucional del Tribunal Constitucional, que segueix exercint en exclusiva la funció jurisdiccional que demanda la Constitució i al qual no només li correspon resoldre els processos constitucionals, sinó també executar les seves resolucions.
La sentència tampoc aprecia cap vulneració del principi de legalitat penal pel caràcter punitiu, i no merament coercitiu, que, segons l'opinió del recurrent, té la mesura de suspensió temporal en les seves funcions d'autoritats o treballadors públics (article 92.4.b de la LOTC).
En definitiva, el fet que es tracti d'una mesura "costosa" per a les autoritats o treballadors públics "no la converteix sense més en una mesura punitiva".
Afegeix que la seva finalitat "no és la d'infligir un càstig davant d'un comportament antijurídic o il·lícit, com podria ser la desatenció de l'obligació de tots els poders públics i els ciutadans de complir les resolucions del Tribunal Constitucional"; de fet, per exigir eventuals responsabilitats penals, el legislador ha previst un altre tipus de mesura, com és la deducció de testimoni.
Finalment, el TC descarta que l'execució substitutòria, prevista a l'article 92.4 c) de la LOTC, impliqui una alteració del sistema de controls de l'Estat sobre les comunitats autònomes després de ser coincident, segons el demandant, amb el mecanisme previst a l'article 155 de la Constitució. Es tracta d'instruments diferents, doncs diferents són també els principis que legitimen el seu ús.
NO DECIDEIX EL GOVERN ESPANYOL
Així, especifica el Govern espanyol no podrà intervenir discrecionalment en l'execució substitutòria ni és "qui decideix quines mesures concretes implica l'execució". Per tant, no pot afermar-se que la reforma alteri en aquest punt el sistema de controls de l'Estat sobre les comunitats autònomes.
Els magistrats discrepants consideren inconstitucionals dues de les mesures impugnades, concretament la suspensió de funcions d'autoritats i treballadors públics i l'execució substitutòria de les resolucions del Tribunal Constitucional. El seu vot es donarà a conèixer els pròxims dies.
