Actualitzat 12/12/2016 16:00

TC avala la Llei de Seguretat Nacional i diu que no envaeix competències de la Generalitat

La bandera de España ondea en el Tribunal Constitucional
EUROPA PRESS

Conclou que el fet que el grau de participació en qüestions estatals no sigui el desitjable, no la converteix en inconstitucional

MADRID, 12 des. (EUROPA PRESS) -

El Ple del Tribunal Constitucional ha desestimat aquest dilluns per unanimitat el recurs presentat per la Generalitat contra la Llei de Seguretat Nacional, ja que entén que la norma no envaeix competències del Govern català, que va denunciar que amb aquesta nova normativa es quedaven fora del disseny de l'Estratègia de Seguretat Nacional aquells governs amb competències en matèria de seguretat pública.

Tot i això, el TC avala la constitucionalitat dels articles recorreguts per la Generalitat el desembre de l'any passat quan va exposar que l'esmentada llei vulnerava les garanties constitucionals i alterava l'equilibri dels poders de l'Estat mentre que Catalunya té un cos propi de Policia i exerceix funcions en matèria de seguretat.

L'òrgan jurisdiccional respon que la normativa "preveu mecanismes" que asseguren la participació autonòmica "en la política de seguretat nacional" i, en concret, en l'"elaboració de l'ESN quan afecti les seves competències" i al·lega que el fet que el grau de participació en qüestions estatals no sigui el desitjable, no converteix els preceptes en inconstitucionals.

La llei recorreguda va ser aprovada el juliol del 2015 amb el suport del PP i el PSOE i serveix per cobrir el buit existent davant de situacions en les quals no es considera necessari decretar l'estat d'alarma, d'excepció o de lloc i introdueix la denominació "situacions d'interès per a la seguretat nacional", segons ha defensat l'Executiu de Mariano Rajoy durant la seva tramitació.

D'altra banda, l'òrgan considera conforme a la Constitució l'article 24.2 de la llei sempre que s'interpreti que l'obligació de les comunitats autònomes d'aportar mitjans humans i materials en situacions de crisi es refereix estrictament a aquells recursos que calguin per afrontar la concreta emergència, i no altres.

Segons la resolució, les comunitats autònomes estaran presents en el Consell de Seguretat Nacional, que aprova les directrius en matèria de planificació i estratègia, i formaran part també de la Conferència Sectorial.

La sentència assenyala que la Situació d'Interès per a la Seguretat Nacional (SISN) és un mecanisme per fer front a situacions de crisi que requereixen la intervenció de les diferents Administracions Públiques i que es caracteritza per "una coordinació reforçada de les autoritats competents" la direcció del qual és assumida pel Govern espanyol.

ACCIÓ CONJUNTA

Afegeix que l'obligació d'aportar recursos no impedeix, d'una banda l'exercici de les competències autonòmiques en la matèria, com són en aquest cas les funcions dels Mossos d'Esquadra o l'organització per la Generalitat dels serveis policials propis, si bé tampoc suposa una "assignació orgànica i permanent" dels esmentats mitjans a l'Estat.

Es tracta més aviat d'un mecanisme que es caracteritza per implicar "la coordinació reforçada entre administracions", fet que "pressuposa, lògicament, l'existència de competències autonòmiques que han de ser coordinades, competències que l'Estat ha de respectar (...)".

Conclou que es tracta d'un mecanisme de coordinació que "implica la fixació de mitjans i de sistemes que facin possible la informació recíproca, l'homogeneïtat tècnica en determinats aspectes i l'acció conjunta de les autoritats en l'exercici de les seves respectives competències.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés