Tres magistrats del sector progressista emeten vot particular discrepant
MADRID, 8 abr. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment el recurs del Govern espanyol contra el decret de juliol del 2010 que va aprovar el Codi de Consum de Catalunya perquè, entre altres raons, impedeix que les companyies subministradores tallin per impagament de les factures l'electricitat i el gas a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica, el que envaeix la competència estatal en matèria de règim energètic.
La sentència del tribunal de garanties diu a més a la Generalitat que la seva norma contravé també la legislació de l'Estat pel que fa a la protecció dels consumidors vulnerables, que consisteix al finançament de part del preu del subministrament.
La vicepresidenta del Tribunal, Adela Asúa, ha redactat un vot particular discrepant al qual s'ha adherit el Magistrat Fernando Valdés i també ha redactat vot particular el Magistrat Juan Antonio Xiol.
El conflicte constitucional, de caràcter competencial, es refereix al sistema d'obligacions i drets de les empreses comercialitzadores d'electricitat i gas, segons ha explicat el TC en una nota.
Després de ser reformat el seu contingut anterior, el Codi de Consum de Catalunya estableix que, si es produeix l'impagament de factures, les companyies no podran interrompre el subministrament a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica i a determinades unitats familiars; alhora, hauran d'ajornar o fraccionar el deute pendent.
La qüestió que es plantejava en el recurs és si l'esmentada previsió legal és compatible amb "la regulació bàsica estatal relativa a la suspensió del subministrament prevista a les lleis del sector elèctric i d'hidrocarburs", cosa que rebutja el tribunal de garanties.
Segons l'Advocacia de l'Estat, la norma impugnada ha envaït una competència de l'Estat; segons l'opinió de la Generalitat, es tracta d'una competència compartida en virtut de l'article 133.1 de l'Estatut d'Autonomia.
La sentència donada a conèixer aquest divendres estableix que la regulació d'aquesta matèria ve marcada per la normativa europea --Directives 2009/72/CE i 2009/73/CE--, que exigeix als Estats membre l'adopció de mesures per protegir els consumidors vulnerables i que, per complir aquest objectiu, fixa també obligacions als comercialitzadors d'electricitat i gas.
Per aquesta raó, els magistrats de constitucional consideren que en incorporar les dues directives a l'ordenament jurídic --en concret a la Llei del Sector Elèctric (LSE) i a la Llei del Sector dels Hidrocarburs (LSH)--, l'Estat ha optat "per la protecció del consumidor vulnerable mitjançant un sistema de bonificació a través del finançament de part del preu del subministrament de l'electricitat i del gas i no mitjançant l'establiment de prohibicions de desconnexió del subministrament respecte als esmentats clients en períodes crítics, o en altres".
Aquesta regulació es projecta sobre tot el territori nacional i suposa una "clara opció" per un model de protecció del consumidor vulnerable diferent d'altres models que, "tot i ser igualment legítims, com la prohibició de desconnexió, també poguessin garantir el subministrament a l'esmentat col·lectiu".
El TC explica també que la finalitat que justifica "la consideració del bo social com una obligació de servei públic (article 45 LSE)" és, precisament, la de "garantir el subministrament".
Aquesta solució, a més, és d'acord amb la normativa europea, segons la qual "els estats membre podran imposar a les empreses elèctriques, en ares de l'interès econòmic general, obligacions de servei públic que podran referir-se al preu del subministrament".
La legislació estatal, per tant, segons fixa el TC en la seva sentència, estableix un règim "d'obligacions i càrregues als subjectes que intervenen en el sistema elèctric" en el marc de la competència que la Constitució reserva a l'Estat en el seu article 149.1.25.
A l'esmentada conclusió s'arriba també en la mesura que es tracta d'una regulació normativa que afecta uns sectors determinants "per al conjunt de l'economia i per a la totalitat dels altres sectors econòmics i la vida quotidiana".
Una vegada determinat que la competència correspon a l'Estat, la sentència assenyala que la reforma recorreguda incompleix les normes estatals en "imposar a les empreses comercialitzadores el subministrament d'electricitat i gas malgrat l'impagament", fet que suposa l'establiment d'una prohibició que és "incompatible amb les previsions bàsiques, que opten per un disseny de protecció del consumidor vulnerable a través de la
VOTS PARTICULARS
En el seu vot particular, els magistrats Asua i Valdés afirmen que el TC va haver de desestimar en la seva integritat el recurs perquè, segons la seva opinió, les normes impugnades no contradiuen la regulació estatal.
D'una banda, sostenen que les esmentades normes estatals no contenen una regulació específica dirigida a protegir els clients vulnerables davant de la pobresa energètica en els termes exigits per la UE, per la qual cosa deixen la porta oberta a la regulació per les comunitats autònomes.
D'altra banda, consideren que en regular un sistema de bonificació del preu de la electricitat, la llei estatal no expressa cap pronunciament sobre la voluntat d'excloure qualsevol mecanisme de suspensió de la desconnexió del subministrament a consumidors vulnerables en períodes crítics.
Per la seva banda, el Magistrat Xiol considera que la matèria regulada pel decret Llei impugnat no és el règim energètic sinó la protecció als consumidors més vulnerables, pel que estem davant d'una norma de contingut social.
Entén també Xiol que la norma impugnada no contravé la legislació estatal perquè les lleis a aplicar no contenen la regulació exigida per les directives de la UE per a la protecció dels consumidors vulnerables; és a dir, "hi ha una renúncia expressa a establir aquest desenvolupament normatiu per part de l'Estat".
