Afirma que les tres ponències "vulneren" els drets dels diputats que no volien fer-les
BARCELONA, 23 des. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat la "nul·litat" de les tres ponències de llei del Parlament que van impulsar JxSí i la CUP per redactar el que els sobiranistes denominen com les tres lleis de 'desconnexió' per avançar cap a la independència de Catalunya.
Es tracta d'una resolució de l'Alt Tribunal consultada per Europa Press sobre un recurs d'empara presentat per C's quan es van crear les ponències, ja que van al·legar que es tractava d'un "frau de llei" i que es vulneraven els seus drets com diputats perquè s'estava fent una instrumentalització del Parlament amb fins independentistes.
La resolució declara la nul·litat de l'acord de la Mesa del Parlament sobre la creació d'aquestes ponències: dues d'elles, la que promou la llei per a una hisenda catalana i la que promou una llei per a una seguretat social catalana, ja han finalitzat els seus treballs, per la qual cosa només queda una ponència en marxa, la que vol fer una llei de "transitorietat jurídica".
L'Alt Tribunal conclou que les ponències vulneren els articles 23.1 i 23.2 de la Constitució que regula les funcions representatives que tenen els diputats, i demana que es restableixin els seus drets anul·lant les ponències i "tota tramitació parlamentària" que es derivi d'elles.
ARGUMENTS
D'una banda, el TC esgrimeix que les ponències de llei han d'abordar qüestions que suposin un "desenvolupament bàsic" de l'Estatut, quan en aquest cas són tres ponències que sobrepassen aquest límit al voler regular matèries que no aquesta dins d'aquesta norma.
Per un altre, l'Alt Tribunal al·lega que les ponències han de crear-se per la unanimitat de tots els grups --així havia estat fins avui al Parlament--, i en aquest cas JxSí i la CUP les van crear amb la ferma oposició de la resta de grups de la Cambra.
Així, el tribunal conclou que les tres ponències de JxSí i la CUP impulsades sense consens afecten els drets de la resta de grups de la Cambra: "La seva actuació imperativa es tradueix, en expressió de la nostra doctrina ja esmentada abans, en una pertorbació en el lliure i igual exercici del seu càrrec públic".
L'article 126 del Reglament del Parlament estableix que la ponència ha de comptar "amb representació de tots els grups parlamentaris" per elaborar el text de la llei en tres mesos, i en aquest cas no ha estat així, ja que les reunions de la ponència han estat bilaterals entre JxSí i la CUP perquè la resta que grups no van voler anar.
PROPOSICIONS DE LLEI
El Tribunal Constitucional afirma que JxSí i la CUP mantenen la possibilitat d'impulsar aquesta lleis per la "via ordinària" i, això és, presentant les lleis pel seu compte, per la qual cosa el seu principal error ha estat tramitar-les a través de ponències conjuntes.
També torna a avisar la Mesa del Parlament que té el deure de verificar "la regularitat jurídica" de les iniciatives que presentin els grups per analitzar si compleixen amb la Constitució i el bloc de constitucionalitat, i no només en si compleixen en la forma.
AVÍS ALS LLETRATS
L'impuls de les tres ponències legislatives va originar en el seu moment un encreuament de recursos i informes en el mateix Parlament entre els partits que volien tramitar-les, JxSí i la CUP, i els contraris, C's, PP, PSC i SíQueEsPot, i això va obligar els lletrats de les Cambres a emetre les seves valoracions.
El TC reprotxa JxSí i la CUP no haver realitzat "cap esforç dialèctic" per defensar que les tres proposicions de llei havien de fer-se a través d'una ponència, i no a través d'altres mecanisme parlamentaris que no originessin aquesta polèmica.
L'Alt Tribunal també recrimina als lletrats de la cambra no aportar "cap argument de fons" per fonamentar que les tres ponències de llei respectaven el Reglament del Parlament.
El PSC també ha presentat un recurs d'empara en la mateixa línia que C's, però fonts socialistes consultades per Europa Press han assegurat que no han rebut cap notificació del TC.
