Veu "especial transcendència constitucional" per una col·lisió de drets
BARCELONA, 1 des. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit dos recursos d'empara presentats per cinc condemnats en el Tribunal Suprem (TS) pel setge al Parlament que hi va haver el juny del 2011, segons consta en una sentència a què ha pogut accedir Europa Press.
El TC veu "especial transcendència constitucional" en el cas perquè afecta una faceta d'un dret fonamental pel qual no hi ha doctrina del TC: la col·lisió del dret a manifestació amb el dret dels parlamentaris com a càrrecs electes.
El 15 de juny del 2011, una concentració del 15M davant del Parlament va derivar en el bloqueig a més de deu parlamentaris, inclòs el llavors president del Govern, Artur Mas, a qui es va impedir el pas quan viatjava en el seu vehicle oficial, que va ser copejat i sacsejat, de manera que va decidir accedir en helicòpter a la Cambra al costat d'altres diputats.
En la seva sentència de 28 de novembre del 2016, el TC demana al Suprem i a l'Audiència Nacional que li enviïn en 10 dies totes les actuacions vinculades al cas: al Suprem, perquè va condemnar vuit persones a tres anys de presó per delicte contra les institucions de l'Estat (article 498 del CP); i a l'Audiència Nacional, perquè els havia jutjat i absolt abans.
Els cinc condemnats pel TS --que havien estat absolts per l'Audiència Nacional, òrgan que els va jutjar-- demanen empara al TC perquè anul·li la sentència del Suprem de 17 de març del 2015 en el recurs de cassació 1828/2014 que va cassar i va anul·lar la sentència 31/2014, de data 7 de març del 2014, dictada per la Secció Primera de l'Audiència Nacional, segons el recurs a què ha pogut accedir Europa Press.
Demanen empara al·legant diverses raons: vulneració de drets fonamentals, com el dret a un procediment degut i equitatiu en relació amb el dret fonamental a la defensa, a un procés amb totes les garanties i a la presumpció d'innocència; al dret fonamental a la llibertat d'expressió i de reunió; i per vulneració de l'article 25.1 del TC, del dret fonamental a la legalitat penal i a la proporcionalitat, i de l'article 24.1 del dret fonamental a la tutela judicial efectiva.
EL TC VEU COL·LISIÓ DE DRETS
Sobre la col·lisió que el TC veu entre el dret a manifestació i l'afectació al dret de representants electes a fer la seva feina, "suposa una qüestió constitucional nova, que no ha estat tractada en la jurisprudència fins a dia d'avui, per la qual cosa es justifica per aquest motiu la transcendència constitucional".
A més, considera que "els assumptes tractats en la present demanda han tingut i tenen una especial transcendència general i social tenint en compte que suposen un nou marc per a l'exercici d'un dret fonamental d'especial transcendència com és el dret de manifestació i de reunió".
LA DEFENSA
Les defenses demanen que s'estudiï si caldria escoltar un altre cop els acusats abans de modificar la sentència; per això demanen analitzar els principis d'indemnització i contradicció --amb la presència del condemnat-- per modificar una sentència condemnatòria a segona instància.
En declaracions a Europa Press, l'advocat Eduardo Cáliz ha valorat que estan "molt satisfets que el TC entri a valorar sobre el fons del recurs i la vulneració del dret a la llibertat de reunió, d'expressió i de manifestació que va suposar la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem".
"No podem esperar una altra cosa que una sentència que revoqui la vulneració de drets fonamentals que suposa aquesta condemna i restitueixi els mateixos en forma de lliure absolució", ha afegit.
