Arguments de la sentència que anul·la les estructures de l'Estat
MADRID, 7 jul. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) considera que l'intent de la Generalitat de crear una Agència Tributària pròpia --un dels organismes inclosos a la Llei per la qual va projectar la creació de les seves pròpies estructures de l'Estat-- "posa en dubte l'articulació de la distribució del poder públic entre l'Estat i les Comunitats Autònomes i menyscaba la posició constitucional de l'Estat".
Aquest és un dels arguments que obren a la sentència de 90 pàgines feta pública aquest dijous en la qual el tribunal de garanties suspèn de manera unànime alguns articles i disposicions de la Llei 3/2015 de mesures fiscals, financeres i administratives del Parlament per la qual la Generalitat va establir la creació de les seves pròpies estructures de l'Estat.
Les estructures que han estat declarades nul·les per ser inconstitucionals són, a més de l'Administració Tributària de Catalunya --que la norma preveia posar en marxa en el termini d'un any des que es va aprovar--, el pla director relatiu als sectors de l'energia, les telecomunicacions i els sistemes d'informació i del transport ferroviari; la creació d'un Servei Meteorològic de Catalunya i la limitació per a l'establiment de grans establiments comercials a ports públics.
D'altra banda, el ple del TC ha declarat constitucionals, sempre que s'interpretin com determina la sentència, les disposicions que preveuen l'elaboració d'un inventari del patrimoni de les administracions públiques de Catalunya i la creació d'una Agència catalana de Protecció social. Així ho assenyala la sentència de la resolució, si bé el text complet no es coneixerà fins a d'aquí a diverses setmanes.
La creació de l'Agència Tributària de la Generalitat apareix a la disposició addicional número 22 de la Llei, que és, juntament amb la disposició numero 23 --relativa a l'elaboració d'un inventari de patrimoni de les administracions públiques de Catalunya--, aquella a la qual concentra el gruix del recurs que va ser presentat per l'Estat.
L'esmentada disposició encomana a la Generalitat l'aprovació d'un "pla director de l'Administració tributària de Catalunya" que, segons s'indica a la Llei, "constituirà l'instrument de planificació estratègica d'una administració tributària preparada per a una eventual assumpció de noves funcions i competències tributàries".
El Constitucional considera que aquest incís és "manifestament contrari" a la Constitució i, atesa la "inescindible unitat de sentit" de la disposició en la seva integritat, la seva inconstitucionalitat ha de fer-se extensiva a tota la disposició addicional.
Respecte a l'Agència Tributària Catalana també diu que el mandat que dirigeix el Govern de Catalunya a crear-la en 5 mesos i estigui operativa en un any, excedeix de la seva competència exclusiva per "organitzar, en el respecte a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la seva pròpia Administració i la seva Administració tributària".
L'esmentat mandat, aprofundeix el Constitucional en la seva sentència, es fa en relació amb unes funcions i competències tributàries "alienes, avui, a l'elenc competencial de la Comunitat Autònoma" i, per tant, "de responsabilitat de l'Estat".
En aquest punt subratlla que una Comunitat Autònoma no pot assumir més potestats que les ja recollides al seu Estatut ni tampoc no pot "anticipar en les seves normes, com aquí s'ha fet, els resultats d'una tal hipotètica modificació competencial".
INVENTARI, AMB CONDICIONS
Sobre l'inventari del patrimoni de les administracions públiques catalanes el TC fa una interpretació conforme.
Considera que l'esmentat mandat és constitucional sempre que s'interpreti que la menció a "administracions públiques de Catalunya" no es refereix a òrgans, entitats o serveis de l'Administració General de l'Estat i no atribueix a la Generalitat l'elaboració de l'esmentat inventari, ja que això seria contrari al principi constitucional d'autonomia local.
A més, s'interpreta que, quan la norma impugnada esmenta "els actius i passius" es refereix al conjunt de "béns i drets" de les administracions sense incloure "els diners, els valors, els crèdits i els altres recursos financers de la seva hisenda".
També s'anul·la la disposició addicional número 24 de la Llei catalana dirigeix el Govern de la Generalitat un mandat per a l'elaboració d'un catàleg d'infraestructures estratègiques de Catalunya.
El Constitucional assenyala sobre aquest catàleg que afectaria la competència sobre "seguretat pública", àmbit en el qual les comunitats autònomes "no poden assumir estatutàriament més competències que les previstes per a la creació de cossos propis de Policia a l'article 149.1.29 de la Constitució.
Així, la disposició addicional qüestionada ha de ser declarada inconstitucional perquè "mostra un abast que va més enllà del que correspon a l'activitat policial"; i també perquè només l'Estat pot dictar una normativa "específica per a la protecció de les infraestructures estratègiques en què se'n prevegi un registre o catàleg".
En la mateixa inconstitucionalitat incorre la comenda a la Generalitat per posar en funcionament una "comissió interdepartamental" que garanteixi el servei i el funcionament de les infraestructures estratègiques.
El problema de constitucionalitat rau en les funcions que s'atribueixen a aquest nou òrgan, que no podrien desenvolupar-se sota pena de conculcació de l'article 149.1.29 de la Constitució.
La disposició addicional número 25 de la Llei impugnada, per la qual el Parlament de Catalunya dirigeix a la Generalitat un mandat per a la creació de l'Agència Catalana de Protecció Social, és declarada constitucional sempre que els seus apartats 2 es refereixi a una eventual assumpció de funcions que la Comunitat Autònoma "encara no exerciria en plenitud".
Respecte a l'apartat 3 de la mateixa disposició addicional, que preveu la presentació per la Generalitat d'un pla director de la protecció social, diu el TC que pot fer-se una interpretació respectuosa amb la Constitució sempre que el genèric enunciat "prestacions socials" pot referir-se "tant a les d'assistència social com a les que són pròpies del sistema de la Seguretat Social", la gestió de les quals són competència exclusiva de l'Estat.
La disposició addicional numero 26 de la Llei, que també ha estat impugnada per l'Executiu de Mariano Rajoy, encomana a la Generalitat la presentació d'un pla director relatiu als sectors de l'energia, les telecomunicacions i els sistemes d'informació i del transport ferroviari.
Es tracta, explica el Tribunal, d'un àmbit reservat a l'Estat" a fi de la regulació general que garanteixi i disciplini per igual, a tot el territori de l'Estat, la llibertat de competència entre operadors econòmics".
SERVEI METEOROLÒGIC INCONSTITUCIONAL
D'altra banda, el TC declara inconstitucional la creació d'un Servei Meteorològic de Catalunya perquè vulnera la competència que la Constitució atribueix en exclusiva a l'Estat per al control de l'espai aeri, trànsit i transport aeri.
Els magistrats expliquen que la norma impugnada no afecta només la matèria "servei meteorològic", sobre la qual pot donar-se una competència compartida entre Estat i comunitat autònoma, sinó que incideix en altres àmbits, com el de la navegació aèria, la regulació i control del qual correspon de manera exclusiva al primer. Així passa, per exemple, quan la meteorologia es posa al servei de la Defensa i de les Forces Armades.
Finalment, es declara inconstitucional la prohibició que la norma impugnada estableix per a la implantació de grans establiments comercials als ports públics.
