Publicat 19/04/2016 20:49

Tapias (PSOE) defensa un "referèndum consultiu" a Catalunya emparat en la Constitució

José Antonio Pérez Tapias (PSOE)
EUROPA PRESS

"Cal procedir a aquest reconeixement de la condició de nació de certes realitats polítiques", diu

BARCELONA, 19 abr. (EUROPA PRESS) -

L'excandidat a liderar el PSOE, José Antonio Pérez Tapias, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Granada, ha defensat un "referèndum consultiu" a Catalunya emparat en l'actual Constitució perquè els catalans decideixin el seu futur polític.

En la comissió d'estudi del Procés Constituent, Tapias ha aclarit que aquesta consulta no té per què ser binària ni ha de respondre a la dicotomia 'independència sí 'o 'independència no', sinó que "es pot preguntar si es va a un Estat federal plurinacional o prefereixen una situació d'independència".

Ha advertit que el referèndum consultiu no ha d'identificar-se amb el d'autodeterminació: "Un es fa al principi del procés i l'altre al final", ha concretat, i ha defensat el primer aclarint que el seu objectiu és descobrir les possibles sortides que el poble de Catalunya preveu per a si mateix.

"Un referèndum consultiu seria necessari i pertinent per saber cap a on es canalitza la nova Constitució", ha explicat en el cas que l'opció que s'esculli sigui la de la independència, i ha recordat que, una vegada redactada, caldria un nou referèndum per ratificar-la.

Ha defensat que sí es pot fer un referèndum atenent els articles de la Constitució que preveuen la cessió de la competència per convocar-lo a les autonomies, i ha recriminat al Govern espanyol que hagi defugit la situació política catalana: "No és saludable que l'Estat espanyol segueixi endavant sense resoldre-ho".

El socialista s'ha mostrat crític amb la Constitució i amb el model autonòmic que, si bé reconeix que ha donat molts fruits, "en el moment actual, presenta moltes dificultats per prolongar-lo".

Per això proposa una reforma a fons de la Constitució, perquè "no es pot corregir amb retocs superficials".

"Cal anar més a fons perquè, si és veritat que en la transició de la dictadura a la democràcia es van resoldre importants situacions, la qüestió de les nacions a l'Estat espanyol no va quedar resolta", ha advertit.

CONCEPTE DE NACIÓ

Ha incidit en la necessitat de "reconeixement" de les nacions de l'Estat central a través del concepte de plurinacionalitat; ha advocat per un estat federal en el qual quedin reconegudes, i ha recordat que en aquest eventual estat federal es poden donar asimetries mantenint la igualtat entre ciutadans, cosa que ha recordat que ja succeeix amb la Constitució actual en els casos de Navarra i el País Basc amb els seus furs.

"Cal procedir a aquest reconeixement de la condició de nació de certes realitats polítiques i una d'aquestes és la de Catalunya. Com que no s'ha reconegut, hi ha hagut un col·lisió de desreconeixements mutus. A vegades, s'han cavat més trinxeres que estès ponts", ha lamentat Tapias.

"PRÀCTIQUES DESCONSTITUENTS"

Un altre dels compareixents, el professor de dret constitucional de la Universitat de Girona, Marc Aparicio, ha explicat com el cas d'Espanya el 1978, un poder constituent --el poble-- crea els poders constituïts --mecanisme i espais per funcionar--, però ha advertit que si es donen pràctiques "descontituents", és a dir, es buida de contingut aquests espais, competències o articles que regeixen la societat hi ha d'haver una resposta política i social.

"Si es donen pràctiques desconstituents, es donen les condicions perquè l'àmbit polític o social responsable no defugi la seva responsabilitat, i faci la seva proposta", ha dit, i ha incidit que no pot defugir aquesta responsabilitat pel fet que un marc jurídic li ho impedeixi.

Per això ha subratllat que "on hi hagi bloqueig d'interpretació o lectura en l'àmbit del procés constituent, podem obrir un altre per demostrar que l'argument jurídic no pot ser impediment per posar en marxa un procés constituent".

PARTICIPACIÓ

El catedràtic de ciència política de la UAB, Joan Subirats, ha abordat el tema de la participació en els processos constituents i incidit en la necessitat d'equilibri entre una constitució que inclogui massa assumptes i una altra que sigui massa ambigua.

En aquest sentit, ha recordat la importància de la participació que també ha d'equilibrar-se amb la funció de les institucions que han de regular fins a quin punt els ciutadans decideixen què s'inclou dins de la Carta Magna, el que ha anomenat "democràcia vigilant".

"El primer referèndum de la història va ser l'elecció entre Barrabàs

i Jesucrist. Cal tenir en compte no confondre democràcia directa amb democràcia instantània", ha il·lustrat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés