Actualitzat 20/01/2017 14:52

El Suprem seu Francesc Homs al banc dels acusats per la consulta del 9-N

Francesc Homs, portavoz del PDECat
EUROPA PRESS

MADRID, 20 Gen. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Suprem ha obert judici oral a l'exconseller de Presidència de la Generalitat Francesc Homs en relació amb la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014 i el jutjarà pels delictes de prevaricació administrativa i desobediència greu comès per autoritat pública en entendre que va propulsar la consulta malgrat ser "plenament conscient" de la suspensió que pesava sobre la mateixa.

El magistrat de la sala penal Andrés Palomo del Arco, ha dictat sentència d'obertura de judici oral després que el passat 29 de desembre posés final a la instrucció de la causa. La sentència recull els fets inclosos a l'informe del fiscal que demana per a l'actual diputat 9 anys d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius per desobeir el Tribunal Constitucional i organitzar la consulta.

El magistrat instructor exposa que Homs "va potenciar" el desenvolupament de l'anomenat procés participatiu després d'haver conegut la suspensió de la consulta adoptada per unanimitat al ple del TC el setembre del 2014 i precisa que ho va fer "amb la convenient discreció per intentar generar l'aparença que les actuacions administratives es paralitzaven i el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris".

La sentència recull els fets inclosos a l'escrit de conclusions provisionals del fiscal i els admet com a susceptibles d'enjudiciament a causa de la seva rellevància jurídica i penal. El Ministeri Públic, que exerceix l'única acusació en el procés, ha demanat seure al banc dels acusats el portaveu del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) en entendre que la seva participació ha resultat "crucial" i que va posar els serveis jurídics del seu departament a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI)

"ESTRATÈGIA DE DESAFIAMENT COMPLET"

Fonaments que recull el magistrat de l'alt tribunal i que diu que el llavors president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau --que seran jutjats pels mateixos fets pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)-- "van articular de comú acord una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió acordada" pel TC.

En concret l'acusa de "legitimar i impulsar" la continuació dels treballs al comunicar per carta al CTTI que aquests no eren afectats per la providència del TC i tot malgrat que el centre li va sol·licitar informació a iniciativa pròpia sobre la resolució de l'alt tribunal i com procedir en cas de suspensió. Uns treballs "essencials" segons el magistrat de la Sala ja que va ser el CTTI el que va encomanar a l'empresa T-SYSTEMS construir els programes informàtics necessaris per al desenvolupament de la votació.

"En definitiva, la concatenació d'omissions i accions de l'acusat i la seqüència d'actes que de les mateixes van derivar, formalitzats o no per part de funcionaris del seu Departament, van determinar la total ineficàcia de l'ordre de suspensió cautelar continguda en la Providència dictada pel TC", resa la sentència.

Homs serà jutjat en el Suprem per aquest assumpte amb independència que renunciï a la seva acta de diputat i té un termini de deu dies per presentar el seu escrit de defensa si bé contra la sentència, on no es van acordar mesures cautelars, no hi ha recurs.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés