Un total de 21 magistrats han rebutjat el seu recurs, mentre que 11 més han votat a favor d'aixecar la mesura disciplinària
MADRID/BARCELONA, 21 nov. (EUROPA PRESS) -
El Ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem ha confirmat per 21 vots contra 11 la sanció de tres anys de suspensió que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va imposar el mes febrer del 2015 al que fos magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona i actual senador Santiago Vidal per participar en l'elaboració d'una Constitució per a Catalunya.
La majoria de magistrats han acordat desestimar el recurs presentat pel jutge contra la mesura disciplinària adoptada en contra seva el febrer del 2015, i en els pròxims dies es coneixerà la sentència. Els magistrats que han votat en contra redactaran per part un vot particular, han informat fonts de l'alt tribunal.
La sanció va ser imposada per un òrgan de govern de jutges també molt fracturat --12 vots contra 9-- que entenia que l'actual senador d'ERC va incórrer en una falta disciplinària molt greu, concretament per incomplir el deure bàsic de fidelitat a la Constitució i a l'ordenament jurídic per col·laborar per al document independentista. La sanció va suposar la pèrdua de destinació del magistrat a l'Audiència de la ciutat Comtal.
Aquesta decisió va ser, tot i això, més moderada que la proposta d'expulsió de la carrera que defensava tant la Fiscalia com el promotor de l'Acció Disciplinària, Antonio Jesús Fonseca-Herrero.
PRESCRIPCIÓ DE L'EXPEDIENT
El gruix de la discussió en el Suprem s'ha centrat en la possible prescripció de l'expedient disciplinari obert a Vidal, tot i que en el seu recurs el magistrat també va al·legar indefensió.
La proposta del promotor que justificava l'expulsió de Vidal deia que aquest havia "participat activament, i al marge de qualsevol cobertura, en un grup de treball de composició heterogènia que tenia per objecte elaborar i redactar una 'Constitució catalana'" i que a més va admetre de manera pública que la seva intenció era posar-la a disposició o que servís de model per als qui promoguessin la celebració d'una consulta sobre la independència de Catalunya.
A això s'afegia, segons el promotor, que el magistrat havia efectuat "de manera reiterada declaracions públiques en defensa de la independència de Catalunya i, alhora, va donar suport i participar activa i públicament en iniciatives polítiques que adoptaven institucions públiques catalanes i entitats privades sobre un procés per a la independència de Catalunya".
