Exposa que la querella no pot prosperar perquè les gravacions, obtingudes de manera il·legal, van poder ser manipulades
MADRID, 15 des. (EUROPA PRESS) -
La Sala Penal del Tribunal Suprem ha arxivat la querella interposada pel PDECAT contra l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz, i l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso, pel contingut de la gravació de les converses mantingudes en el despatx ministerial sobre investigar polítics independentistes.
L'alt tribunal no ha admès a tràmit la querella criminal presentada el passat 1 de setembre pel partit que lidera Artur Mas i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, per no existir indicis que haguessin comès delictes de violació de secrets, prevaricació i malversació de fons públics.
Els fets recollits a la querella es referien a dues trobades entre l'exministre de l'Interior i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya.
En una d'ells, Daniel de Alfonso hauria lliurat a Fernández Díaz un expedient amb dades d'una investigació sobre els nomenaments que Francesc Homs hauria realitzat de dos familiars de l'exconseller d'Interior català Felip Puig.
Segons els querellants, que van denunciar que es van portar a terme "totes les tèrboles maniobres" per les converses mantingudes, l'exdirector de l'Oficina Antifrau estaria cometent un delicte de revelació de secrets per revelar informació confidencial, instigat per l'aleshores ministre en funcions.
Tot i això el Suprem determina que "donat el caràcter subreptici de la seva obtenció no és possible determinar si van ser editades, alterades o manipulades, de manera que tampoc no es pot saber si la gravació correspon al contingut íntegre de l'entrevista o si se n'ha suprimit algun apartat".
A més, recorda que perquè hi hagi comissió d'un delicte de revelació de secrets cal la difusió d'una informació que no hagi de ser divulgada i de la qual s'hagi tingut coneixement per raó del càrrec.
COL·LABORACIÓ ENTRE INSTITUCIONS
Segons els tribunals, "els fets relatats a la querella no posen de manifest que s'hagi revelat informació que el querellat disposés per raó del seu càrrec i que, com a tal, no hagi de ser coneguda", sinó que s'ha d'entendre com una col·laboració entre institucions.
"L'intercanvi d'informació ha d'enquadrar-se en el deure general de cooperació institucional que correspon als dos organismes i no s'adverteix en quina mesura podria danyar la causa pública o tercers, tal com exigeix el citat precepte, ja que l'Oficina Antifrau de Catalunya ha de cooperar amb l'Administració general de l'Estat, a la qual pot sol·licitar les dades i antecedents quan els necessiti per complir les funcions", resa la sentència.
DOCUMENTACIÓ SOBRE TRIAS
Una altra de les imputacions se centrava en la documentació relativa a Xavier Trias, relacionada amb una investigació de delicte de blanqueig de capitals per un presumpte compte bancari a Suïssa que, segons els querellants, Daniel de Alfonso Laso hauria lliurat a Jorge Fernández Díaz i que va ser filtrada a un mitjà de comunicació.
Tot i això els magistrats reiteren a la sentència la doctrina de la Sala que és contrària a admetre com a base de la querella fets la base probatòria dels quals apareix només en mitjans de comunicació, com en aquest cas i afegeixen que les informacions filtrades només aporten judicis de valor o interpretacions subjectives, mancats de la solidesa mínima necessària per obrir un procediment penal per un delicte de revelació de secrets.
Alhora, assegura que la filtració sobre la conversa en la qual es va parlar d'investigar polítics independentistes va poder tenir el seu origen en altres fonts diferent de l'exministre de l'Interior a causa que la informació va estar en mans de diverses persones.
Respecte al delicte de conspiració per delinquir que també van atribuir els querellants, la Sala el descarta i recorda que aquest delicte no estava en vigor quan es van produir les converses l'octubre del 2014.
DISTINGIR OPINIÓ DE DELICTE
Els magistrats destaquen la "clara diferència" entre la valoració personal del contingut de les escoltes "per discutibles que poguessin semblar en el terreny de la crítica estrictament política", incloses algunes al·lusions poc grates, amb el desenvolupament de les investigacions i la comissió de delictes reals.
L'octubre d'aquest any la Fiscalia General de l'Estat va demanar l'arxiu de la querella sobre les converses que van veure la llum en plena campanya electoral per les eleccions del 26 de juny i en les quals també es va fer referència al líder d'ERC, Oriol Junqueras; el dirigent de CDC Felip Puig i el líder d'aquest partit al Congrés dels Diputats, Francesc Homs.
