MADRID, 6 oct. (EUROPA PRESS) -
El suplicatori que el Tribunal Suprem ha acordat demanar al Congrés per poder obrir un procediment al portaveu parlamentari de Convergència (CDC), Francesc Homs, haurà de ser votat pel ple de la Cambra Baixa després d'escoltar les al·legacions del diputat independentista, però tot el procés pot quedar paralitzat si finalment hi ha terceres eleccions.
El Suprem haurà de remetre l'escrit al Congrés informant de la seva intenció d'investigar Homs pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació per haver participat en la preparació de la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014.
Una vegada que el president del Suprem i del Consell del Poder Judicial, Carlos Lesmes, faci arribar l'escrit al Congrés, el seu òrgan de govern, la Mesa que presideix Ana Pastor, haurà de posar en marxa la seva tramitació en la seva pròxima reunió.
El primer pas serà enviar el suplicatori a la Comissió de l'Estatut dels Diputats, que presideix el popular Leopoldo Barreda i que encara no té programada cap reunió des de la seva constitució. Els articles 13 i 14 del Reglament del Congrés, que recullen els tràmits per a l'aprovació dels suplicatoris, fixen un màxim de 30 dies hàbils perquè aquesta comissió parlamentària decideixi si avala o no la petició.
PODRÀ PRESENTAR AL·LEGACIONS EN PERSONA O PER ESCRIT
I en aquest termini la comissió haurà de donar audiència al diputat de l'ara anomenat Partit Demòcrata Català (PDC), que té l'opció de declarar per escrit o bé comparèixer a porta tancada davant dels seus companys de la comissió.
Una vegada conclogui la seva tasca, la comissió haurà de remetre la seva conclusió al Ple de la Cambra, que al final haurà de votar. Tenint en compte els terminis, aquesta votació no es calcula abans de mitjan novembre.
Tot això tindrà lloc sempre que l'1 de novembre no es dissolguin les Corts Generals amb motiu d'una nova convocatòria electoral. En aquest cas, el suplicatori d'Homs quedaria bloquejat fins a la constitució del nou Parlament.
Amb les Corts dissoltes i fins que es constitueixin les noves cambres, només mantenen la seva capacitat els diputats que formen part de la Diputació Permanent, i entre els quals hi ha Homs en representació del Grup Mixt.
El dirigent independentista només perdria el seu aforament en el cas que no resultés reelegit diputat o que no es presentés als comicis, però mai abans de gener, que és quan es calcula la sessió constitutiva si es repeteixen les eleccions.
JA SUMEN 30 SUPLICATORIS
En total, la Cambra té seixanta dies hàbils per completar la tramitació d'un suplicatori que es computen "durant el període de sessions" a partir del dia que l'escrit del president del Tribunal Suprem arriba al Congrés, tot i que habitualment triga entre tres i quatre setmanes. Una vegada que el ple emet el seu vot, el president del Congrés té vuit dies per informar al del Tribunal Suprem sobre el resultat.
Fins ara el Congrés ha aprovat 30 suplicatoris i n'ha rebutjat 13. Els tres últims que van tirar endavant van permetre jutjar tres diputats del PP --Vicente Ferrer, Arsenio Pacheco i Nacho Uriarte-- que havien donat positiu al volant i l'anterior va ser el que va donar via lliure a investigar el també popular Jesús Merino pel 'cas Gürtel'.
A més, entre els concedits destaquen els de l'exministre socialista José Barrionuevo pel 'cas GAL' o els dels diputats d'Herri Batasuna Jon Idígoras, Francisco Letamendía i Antxón Ibarguren pels incidents produïts l'any 1981 a la Casa de Juntes de Guernica, on diversos membres d'aquesta coalició van protagonitzar protestes en un acte que presidien els Reis.
L'últim suplicatori que va arribar al Congrés va ser el de José Antonio Viera, diputat del PSOE investigat pel Suprem en el cas dels ERO al costat de Manuel Chaves i José Antonio Griñán. En el seu cas, el ple no va arribar a pronunciar-se perquè, després d'abandonar el grup socialista i passar-se al Grup Mixt, va renunciar a l'escó un mes abans de perdre la seva capacitat amb la convocatòria de les eleccions del desembre del 2015.
