BILBAO, 30 des. (EUROPA PRESS) -
El portaveu de Sortu, Arkaiz Rodríguez, ha defensat la necessitat de construir una república social basca "de manera semblant a com ho estan fent a Catalunya", tot i que ha reconegut que, actualment, no es donen les condicions per iniciar un procés semblant. Tot i això, ha afirmat que estan disposats a fer "un últim intent" i acudir, "juntament amb el PNB i Podem, a Madrid per defensar els drets d'aquest país"
En una entrevista a Onda Vasca, recollida per Europa Press, Rodríguez ha parlat del proper Congrés de Sortu i ha destacat que la primera fase ha conclòs amb un "alt grau de suport" tant en la ponència com en l'equip de direcció.
Segons ha apuntat, ara ha començat la segona etapa en la qual s'aborda el debat sobre les esmenes parcials. En total, se n'han presentat més de 800 i també s'està abordant el procés per escollir la resta de membres de la direcció nacional de Sortu mitjançant el procediment de llistes obertes.
"PROCÉS SOBIRANISTA"
Rodríguez ha manifestat que es vol abordar un debat organitzatiu "en profunditat" perquè entenen que, per fer aquest "salt" que es proposen fer "en el procés d'alliberament, que no és cap altre que posar en marxa un procés sobiranista", s'havia de "posar a punt el motor d'aquest procés", que és el que, segons ha destacat, pretén ser Sortu en col·laboració amb més agents. "Calia abordar un procés de democratització interna", ha afegit.
Preguntat per si donen per conclosa la 'fase de resistència', ha assegurat que és el que pretenen, i ha recordat que una de les premisses de la qual han partit és que necessiten construir una cultura política nova. Aquesta nova orientació ha de sostenir-se sobre una "màxima" que és la que, si volen optar a construir una majoria social independentista, han de ser capaços, "en primer lloc" de convèncer "una àmplia majoria d'aquest aquest poble de la necessitat de tenir un estat propi".
"Es tracta de passar d'una lògica fonamentalment resistent a una lògica en què el que ha de primar és la construcció. Amb això no volem dir que fins ara en el cicle polític anterior l'esquerra abertzale no hagués construït, però és innegable que fonamentalment vam estar resistint. A partir d'ara, això no vol dir que no calgui resistir, que no cal protestar, que no calgui confrontar però sempre en termes democràtics i pacifistes", ha apuntat.
Arkaitz Rodríguez ha defensat que cal posar en marxa un procés que "ens condueixi a tenir estructures d'estat, que ens condueixi en definitiva a ser capaços de construir la república social basca, de manera semblant a com ho estan fent a Catalunya".
Tot i això, ha reconegut que, actualment no es donen les condicions per iniciar un procés semblant, però "és possible crear-les". "No creiem que l'Estat espanyol sigui democratitzable, no creiem que, ni ara ni en un futur, ens diguin mirin vostès tenen raó, vostès són una nació i han de tenir dret a decidir ser el que vulguin", ha afegit.
Segons la seva opinió, la prova d'això és el que està passant a Catalunya, on l'Estat "amenaça amb la presó els representants legítims de la societat catalana simplement per facilitar que pugui expressar-se en llibertat".
Arkaitz Rodríguez s'ha referit a gran part dels votants del PNB i de Podem que, "d'una o una altra manera, sí que consideren que aquesta democratització de l'Estat és possible i que és possible arribar a un acord de bilateralitat amb l'Estat. "Nosaltres no creiem que això sigui possible, però estem disposats a fer un últim intent, estem disposats a acudir juntament amb el PNB i Podem a Madrid a defensar els drets d'aquest país", ha afegit.
El representant de Sortu ha indicat que, "per justa reciprocitat", si es demostra que "no hi haurà cap marge per a aquesta bilateralitat", haurien d'abordar "junts la posada en marxa d'un procés sobiranista en aquest poble".
El responsable de Sortu ha assenyalat que el poble basc ve "de tot un cicle de mobilització que parteix gairebé del franquisme" però, segons la seva opinió, tot aquest cicle "va tocar fi" i es va esgotar "cap a l'any 2008 o 2009 coincidint amb el canvi d'estratègia que va realitzar la mateixa esquerra abertzale".
Rodríguez ha assegurat que s'ha posat "sobre la taula la necessitat d'un nou marc d'un canvi polític i social en profunditat". "Finalitzat aquest cicle, el que toca és obrir un nou basat fonamentalment en la necessitat de construir ja un marc alternatiu, un marc que reconegui Euskal Herria com una nació i que, pel que fa nació, té dret a decidir el seu futur".
Rodríguez ha destacat que, a l'actual Parlament basc 57 de 75 parlamentaris diuen estar a favor del dret a decidir, cosa que, segons la seva opinió, suposa "una base molt important sobre la qual partir".
"Si això és així, nosaltres pensamem que en un termini de temps relativament curt hauríem de ser capaços d'arribar a un acord entre les forces que plantegin precisament això, que això és una nació que té dret a decidir, i com a tal se li ha de reconèixer aquest dret i ha de tenir els instruments de sobirania necessaris per poder adoptar totes aquelles decisions que consideri oportunes", ha manifestat.
En relació amb la violència, ha assegurat que la nova Sortu parteix dels "compromisos de la vella Sortu" i "no hi ha una ruptura, hi ha una continuïtat". "A la Sortu que neixi d'aquest procés de refundació es reafirma, es ratifica a tots i cadascun dels compromisos que ja constaven en els estatuts de Sortu en la seva fundació", ha afegit.
Preguntat per si es podria concretar més i reconèixer que matar va estar malament, ha destacat que, en aquests estatuts, Sortu "posa negre sobre blanc que renúncia justificar l'ús de la violència per a l'obtenció de finalitats polítiques".
Respecte a si aquesta renúncia és ètica a més d'estratègica, ha respost que "indubtablement", i ha recordat que el mateix Arnaldo Otegi ha manifestat que en la reflexió que realitza l'esquerra abertzale "no li manca un component ètic". Ha afegit que la mateixa esquerra abertzale ha afirmat "ser profundament conscient del mal que també ha contribuït a generar en aquest país".
"Millor anirien les coses i més avançaríem en el necessari procés de resolució i de pau si altres agents realitzessin el mateix exercici", ha apuntat.
D'altra banda, sobre la reflexió del col·lectiu de presos d'EPPK, ha indicat que Sortu entén que és un "pas molt positiu" i aplaudeix el "compromís, alçada de mires i generositat dels presos".
"Mentre alguns, em refereixo a l'Estat espanyol i el francès, fan tot el possible per obstaculitzar el procés de solucions, de pau, el col·lectiu de presos, un cop més torna a fer un exercici de responsabilitat i fa un pas endavant que pot facilitar el desbloqueig del procés de solucions", ha conclòs.
