BARCELONA, 22 nov. (EUROPA PRESS) -
El sector serveis ha impulsat a l'economia catalana "a la casella de sortida" després de la crisi, amb un creixement del PIB del 3,4% el 2015 que suposa el mateix percentatge de creixement que el 2007, tot i que la variació acumulada és encara inferior, ha explicat el catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Josep Oliver, autor de l'Anuari econòmic comarcal 2016 de BBVA CX.
En roda de premsa, ha afirmat: "Tornem a estar en la casella de sortida, amb molt sacrifici de molta gent durant els anys de crisi, i una lenta sortida que encara molta gent no ha percebut. Estem creixent, però encara falta bastanta feina per recuperar allò perdut".
Oliver ha definit el 2015 com "el primer any de recuperació sòlida", amb avenços tant de la demanda interna com de l'externa, consolidant el creixement del PIB iniciat el 2014 (2%) i seguit per una bona evolució dels nou primers mesos del 2016, i ha augurat que, si no hi ha un xoc exterior, l'economia catalana és molt sòlida i pot afrontar el futur amb una certa tranquil·litat.
Ha celebrat que hi ha més renda i més confiança, i ha identificat dos canvis estructurals que s'han produït els últims anys: la terciarització de l'economia catalana --que ha passat d'un pes del 65% abans de la crisi al 75% actual, el que afegeix riquesa però també dependència del sector serveis-- i les exportacions --que han crescut a un ritme elevat que en el passat sol es donava si es produïa devaluació de la moneda--.
TAXA TURÍSTICA
Després de preguntar-li pels canvis que prepara la Generalitat en la taxa turística catalana per al 2017 --augmentant l'impost als pisos turístics i tot aplicant-lo també als creueristes que passen menys de 12 hores a Barcelona--, ha vist "difícil" que aquest tribut desplaci demanda a altres llocs perquè va en línia de manera que estan fent altres països europeus com França i Alemanya.
"Té sentit si no es fan excessos --a l'import de la taxa--; si es vol racionalitzar l'oferta no em sembla una opció que no es pugui plantejar", ha afegit.
També ha constatat la recuperació de la construcció, però ha matisat que el sector està molt lluny encara dels valors mitjans històrics, als quals ha pronosticat que tardarà diversos anys a tornar.
MAPA COMARCAL
L'anuari analitza el creixement de l'economia catalana per comarques, en aquesta edició 42 després de la creació del Moianès, i recull que en 2015 sol l'Alta Ribagorça va contraure la seva economia (-0,1%, per l'impacte negatiu de l'energia i debilitat de l'agricultura), mentre que 20 comarques es van situar per sobre de la mitja catalana del 3,4%, sobretot les de l'eix mediterrani i Catalunya central.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona té un pes del 75% de l'economia catalana, per la qual cosa és la que determina les dades generals, si bé les comarques centrals també estan impulsant el creixement, seguides de l'eix de Girona, mentre que la província de Lleida és la que presenta un creixement més feble per la influència de l'evolució de la producció elèctrica, l'agricultura i la construcció, segons les dades del 2015.
En la comparativa de l'evolució 2010-2015, el millor comportament dels serveis privats i les manufactures situa les comarques metropolitanes de Barcelona, les centrals i les de Girona com els territoris amb un valor afegit brut (VAB) més elevat que el 2010, mentre que els pitjors resultats en el període s'han situat les comarques de Lleida i del sud de Catalunya.
