Afirma que hi ha empreses que estan a l'"expectativa" per la falta d'un Govern central, però demana "calma"
MADRID, 8 març (EUROPA PRESS) -
El president de CEOE, Joan Rosell, ha afirmat aquest dimarts que la reforma de les administracions públiques podria ser "més fàcil" amb l'actual "aritmètica" política, ja que la falta de majories parlamentàries "fa que tothom sigui més responsable", i ha indicat que a l'Estat "no hi ha hagut la reducció (d'ocupació) que havia d'haver-hi hagut i que podria haver estat més elevada", després del traspàs de competències a les comunitats.
En una roda de premsa de presentació de l'informe 'El traspàs de competències al sector públic', fet pel Servei d'Estudis del Departament d'Assumptes Econòmics i Europeus de la patronal, Rosell ha signat que "seria bo" que hi hagués "com més funcionaris, millor que treballadors públics".
L'Estat comptava el juliol del 2015 amb 531.324 treballadors, que suposen el 20,9% del total de les administracions. Al seu torn, les administracions locals suposen el 22,7% de l'ocupació pública total, tot i que el percentatge més elevat és el de les comunitats autònomes (50,5%), però amb la Sanitat i Educació transferides.
En concret, l'estudi apunta que després del començament del procés de transferències a finals de la dècada dels setanta i començaments dels vuitanta, el nombre d'ocupats en l'Administració estatal i la Seguretat Social era d'unes 800.000 persones, mentre que en les comunitats autònomes la xifra era la meitat. Ara, l'ocupació a les comunitats s'ha multiplicat per més de quatre, i ha superat els 1,6 milions de treballadors públics.
Així, el nombre de treballadors a l'Administració estatal i a l'autonòmica s'ha incrementat en més d'un milió de persones des del 1987, especialment fins a l'any 2011, tot i que Rosell ha recordat que la població també ha augmentat els últims anys.
En qualsevol cas, ha advocat per emprendre la reforma de les administracions "surti qui surti", i ha desitjat "que surti bé", tot i que "sabem que els recursos no són infinits i no es poden fer molts invents", si bé l'actual context polític d'absència de majories parlamentàries "fa que tothom sigui més responsable i que vegi què és el que cal fer amb un plantejament i perspectiva de 10, 15 o 20 anys".
REFORMAR FORMACIÓ PROFESSIONAL I INEM
Segons la seva opinió, hi ha "bona voluntat" per reformar les administracions, però "moltes vegades queda paralitzat per les mateixes dificultats que es posen internament a les administracions", i ha citat com a "coses a començar de nou" la formació professional i l'Inem.
En concret, sobre la formació professional ha explicat que "no ha funcionat" i que els resultats dels últims anys "són zero", per la qual cosa ha apostat per partir "de zero", i ha destacat que les empreses "són les que saben, les que estan pagant i han de decidir". D'igual forma, sobre l'Inem també ha advertit que "no funciona", de manera que ha demanat fer una "reflexió" anàloga a la que realitzen altres països i veure quins plantejaments es poden fer.
Tot i això, ha destacat que hi ha altres organismes de l'Administració que tenen una informàtica "de primera divisió", com el cas de l'Agència Tributària. "Hi ha moltíssimes coses en l'Administració que no cal tocar, cal reformar, però altres que cal ser valents i dir que això no funciona i ho canviarem", ha afegit.
El president de la patronal ha considerat "exageradament complex" determinar si l'Administració pública està sobredimensionada, tot i que ha avançat que CEOE elaborarà dos "voluminosos" informes sobre Educació i Sanitat en els pròxims mesos.
Alhora, sobre la col·laboració públicoprivada ha postil·lat que es tracta d'una cosa que els empresaris "hem defensat i defensarem sempre", perquè "creiem que els resultats són millors" i "normalment surten més positius", tot i que hi ha vegades que succeeix el contrari.
INCERTESA POLÍTICA
Pel que fa a la incertesa política, Rosell ha explicat que "hi ha hagut un resultat molt complex, molt difícil", ja que "abans estàvem acostumats a tenir dos grans partits i que ja sigui en majoria o fent un petit moviment tenien majoria parlamentària", si bé ara "hem de deixar que els partits siguin capaços d'arreglar-ho o no arreglar-ho".
Respecte a la possibilitat que el retard en la formació de l'executiu endarrereixi les inversions, ha indicat que "per descomptat que hi ha gent que està a l'expectativa, gent que està en situació d'esperar i veure", però també "molts altres que no han de prendre decisions dràstiques en les pròximes setmanes".
Per aquesta raó, ha cridat a la "calma", i ha recordat que "no estem sols al món", sinó que fora d'Espanya hi ha conflictes "de tota mena i manera" que afecten les inversions, com les fluctuacions del preu del petroli i la crisi de refugiats, que a Europa és "un dels elements importants de preocupació".
Segons Rosell, altres elements de preocupació són el creixement més baix d'Europa respecte als Estats Units i l'evolució de l'economia mundial, de manera que l'assumpte d'Espanya "és un tema que ens preocupa, però fora no és el tema estrella". "Com més aviat tinguem Govern central jo crec que molt millor per a tots", ha afegit.
PACTE PSOE-C'S
Preguntat sobre el pacte assolit entre el PSOE i C's, Rosell ha assenyalat que es tracta d'un programa "de sumes i restes" entre les dues formacions amb el qual "en algunes coses podem estar més d'acord i amb altres menys".
"Volem un Govern central com més aviat millor", ha postil·lat Rosell, que ha puntualitzat que en el pacte entre els partits de Pedro Sánchez i Albert Rivera "posen titulars i després no expliquen la lletra menuda", però que, en qualsevol cas, la reforma laboral "no es pot derogar perquè sí demà al matí perquè cauríem al buit".
"No es poden derogar les reformes que es van introduir ni el 10, ni en l'11 ni el 12 perquè tot és molt més complex, hi ha milers de lleis en l'àmbit autonòmic, estatal i europeu que van interrelacionades", ha reiterat.
TRASPÀS DE COMPETÈNCIES I OCUPACIÓ PÚBLICA
L'informe presentat per Rosell mostra que des del 1978 s'han produït a Espanya 1.994 acords de traspàs de competències, amb una tendència creixent des del 1997 fins al 2011, però amb una notable moderació des de l'any 2000.
Així, l'evolució del procés de transferències es concentra sobretot a mitjans de la dècada dels anys vuitanta i mitjans dels noranta, i Catalunya (189) és la comunitat amb més acords de transferència, seguida d'Andalusia (155) i Galícia (154).
Rosell ha explicat que, tot i que es transfereixi una competència a les comunitats, l'Estat conserva la responsabilitat exclusiva en determinades funcions, fet que fa "que es mantingui una plantilla de personal ocupat, i és important que aquesta plantilla no estigui sobredimensionada i que s'evitin duplicitats entre l'Estat i les comunitats autònomes".
