MADRID, 17 gen. (EUROPA PRESS) -
El primer conseller d'Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, té l'obligació d'"informar" el Govern espanyol dels viatges que faci a l'estranger, però només en el cas dels desplaçaments que es facin fora "de l'àmbit de la UE".
Així ho estableix la Llei de l'Acció i del Servei Exterior de l'Estat, en vigor des del març del 2014 i que es va aprovar exclusivament amb el suport del PP, que va arribar a fer alguna concessió a les crítiques de socialistes i els nacionalistes de CiU i PNB.
Les Comunitats Autònomes (CA) "mantindran informat" el Ministeri d'Exteriors de les "propostes sobre viatges, visites, intercanvis i actuacions amb projecció exterior, perquè aquest departament pugui informar i, en el seu cas, emetre recomanacions motivades sobre l'adequació de la proposta d'actuació a les directrius, fins i objectius de la Política Exterior fixats pel Govern", diu l'article 5.2 de la llei.
El text necessita que aquesta "obligació" de les CA afecta "els viatges, visites, intercanvis i actuacions dels seus presidents i dels membres dels seus Consells de Govern i no serà d'aplicació quan es tracti d'actuacions en l'àmbit de la Unió Europea i de viatges o visites a les seves institucions".
Durant la tramitació de la llei, el PP va accedir a relaxar la seva posició respecte d'aquesta exigència, ja que en esborranys inicials del projecte pretenia obligar les autonomies a avisar de tots els desplaçaments a l'estranger dels alts càrrecs dels seus consells de govern, però també dels desplaçaments que fessin membres dels parlaments regionals.
A aquesta exigència s'hi van oposar frontalment el PSOE i els nacionalistes de CiU i PNB, els representants dels quals van arribar a reunir-se diverses vegades amb el cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García-Margallo, per acostar posicions.
Al final, el PP va cedir en aquest punt i va accedir a relaxar el requisit, de manera que l'obligació d'informar dels viatges es limités als presidents i consellers autonòmics, i sempre que aquests desplaçaments es fessin fora de l'àmbit de la UE.
PROHIBIT PERJUDICAR LA POLÍTICA EXTERIOR D'ESPANYA
La llei també especifica fins on pot arribar la competència de les autonomies en matèria d'acció exterior. Així, el seu article 11 els obliga a "respectar els principis" d'aquesta llei i a adequar-se "a les directrius, fins i objectius de la política exterior fixats pel Govern".
La norma impedeix a més les CA de signar tractats internacionals amb altres estats o organitzacions internacionals o generar "directament o indirectament" obligacions o responsabilitats internacionalment exigibles a l'Estat. També tenen expressament prohibit "incidir o perjudicar la política exterior que dirigeix el Govern".
En realitat, les CA tenen prohibit extralimitar-se en les seves competències en matèria d'acció exterior perquè així ho ha establert la jurisprudència del Tribunal Constitucional.
Aquesta jurisprudència limita des dels anys 90 la projecció exterior de les autonomies a aquelles actuacions que "sent necessàries, o com a mínim convenients per a l'exercici de les seves competències, no impliquin l'exercici d'un 'ius contrahendi' (dret de negociació), no originin obligacions immediates i actuals enfront de poders públics estrangers, no incideixin en la política exterior de l'Estat, i no generin responsabilitat d'aquest enfront d'estats estrangers o organitzacions inter o supranacionals".
La Llei de l'Acció i del Servei Exterior de l'Estat ja va servir al Govern per recórrer l'any passat l'obertura de noves delegacions de la Generalitat a Roma i Viena, per incomplir l'obligació d'informar prèviament el Govern de la creació d'aquestes noves estructures.
El Govern de Mariano Rajoy està a més convençut que aquestes noves delegacions no s'obren per defensar els interessos catalans o promoure la seva llengua i la seva cultura, sinó "per encoratjar el procés secessionista".
