VALÈNCIA, 23 nov. (EUROPA PRESS) -
La històrica alcaldessa de València durant 24 anys i senadora territorial per la Comunitat Valenciana des del juliol del 2015, Rita Barberá, ha mort aquest dimecres en un hotel de Madrid, dos dies després de la seva última aparició pública, quan va haver d'anar a declarar davant el Tribunal Suprem en qualitat d'investigada per un presumpte delicte de blanqueig de capitals en el grup municipal del PP a l'Ajuntament de València en el marc de l'Operació Taula, derivada del cas Imelsa.
L'alcaldessa, a la qui li agradava vestir de vermell, no travessava el seu millor moment després de la pèrdua de l'alcaldia en les eleccions del 25 de maig del 2015 i alguns processos en els quals es va veure immersa: L'Operació Taula o el conegut com a cas Ritaleaks, que han acabat entelant la part final d'una trajectòria que va arrencar el 1976, quan es va afiliar al PP, partit on va arribar a tenir el carnet número 3 de la província i que va deixar el passat 14 de setembre després d'obrir-se una causa contra ella al Suprem.
Barberá ho va ser tot en el PP: Candidata amb el número 6 al Congrés dels Diputats en les eleccions generals del 1977 i el 1986. A partir de llavors va exercir diversos càrrecs orgànics en els Comitès Executius i Juntes Directives Provincials i Regionals. Al XI Congrés Nacional del PP de febrer del 1993 va ser escollida membre del Comitè Executiu Nacional.
Al gener del 2002 va resultar reelegida membre del Comitè Executiu Nacional al XIV Congrés nacional del PP, que va repetir el 2004, el 2008 i el 2012. Com a parlamentària, va exercir de portaveu adjunta del grup parlamentari del PP en la primera legislatura (de juny del 1983 a maig del 1987); va pertànyer a les Comissions de Governació i d'Indústria, Comerç i Turisme de les Corts. Així mateix, va ser vicepresidenta del Consell Assessor de RTVE a la Comunitat i candidata a la Generalitat en les eleccions de juny del 1987 per a la província de València.
Des de la constitució de les Corts Valencianes en la segona legislatura, va ser presidenta del grup parlamentari del PP i escollida diputada en les autonòmiques del 1991, el 1995, el 1999, el 2003, el 2007 i el 2011. En l'activitat municipal, en la campanya del 1991 va encapçalar la llista del PP de l'Ajuntament.
DES DEL 1991
El 5 de juliol del 1991 va ser proclamada per primera vegada alcaldessa de València, càrrec que va mantenir durant 24 anys fins al 25 de maig del 2015, ja que va guanyar consecutivament les eleccions del 1995, el 1999, el 2003, el 2007 i el 2011.
Altres càrrecs que va ostentat van ser a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies; cònsol d'honor de la Llotja de València o presidenta del Consorci València 2007 per a la celebració de la 32a America's Cup. Va rebre nombrosos premis i reconeixements com la distinció de Testimoni per la Pau; el Premi Together Woman; la Medalla al Mèrit Categoria d'Or de la Cambra de Comerç de València o el Premi del Comitè Olímpic Espanyol 2009 als Valors Olímpics.
Llicenciada en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials per la Universitat de València el 1971, va realitzar també estudis de Periodisme a la Complutense de Madrid, i va exercir com a tal. De fet, el 1964 va iniciar la seva trajectòria laboral al món de la informació a la redacció de Radio València Ser i en el diari vespertí 'Jornada'.
Com a redactora, el seu primer contacte amb la vida municipal va ser al mateix Ajuntament, la Diputació Provincial i Govern Civil, fins que va ser destinada al Gabinet de Premsa d'aquesta última institució el 1978. També va cobrir informació de tribunals per al diari 'Levante' del 1975 al 1978. El 1975 va guanyar per oposició la plaça al Cos Especial d'Economistes Sindicals. Al 1978 se la va nomenar encarregada del gabinet de premsa de la CEV, càrrec que va exercir fins a ser escollida diputada. Actualment, romania com a funcionària en situació de Serveis Especials al Govern Civil de València.
