La defensa de Rigau demanarà en pocs dies arxivar la causa pel 9N
BARCELONA, 13 oct. (EUROPA PRESS) -
La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, ha justificat aquest dimarts, en la seva declaració com a imputada davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que no van parar la consulta sobre la independència del 9N perquè no sabien exactament quins preparatius ordenava suspendre el Tribunal Constitucional (TC).
Segons han explicat fonts judicials, en una declaració de poc més d'una hora la consellera ha explicat que ella no va rebre la comunicació del TC, sinó el president de la Generalitat el 6 de setembre de 2014, però no l'han considerat una ordre taxativa, de manera que van seguir endavant, i a més van presentar un recurs de súplica preguntant què s'havia de suspendre en concret.
Rigau, que s'ha negat a respondre les preguntes de la Fiscalia i de les acusacions, també ha constatat diferències que hi ha hagut entre la consulta prevista inicialment --amb l'ordre del TC van decidir "parar màquines"-- i el que ha qualificat de procés participatiu posterior, l'organització va recaure essencialment en els voluntaris i que van decidir no parar, segons ha dit.
També ha negat que la Conselleria donés ordres als directors dels centres educatius on es van posar les urnes sobre com actuar el 9N, sinó que es van limitar a comunicar-los --en dues reunions l'octubre entre personal de la Conselleria i els responsables dels centres-- l'existència d'una pàgina web amb una guia sobre què fer si volguessin ser voluntaris.
Sí ha reconegut que es van utilitzar ordinadors nous per a la consulta, però ha negat que es compressin expressament per al 9N, sinó que eren per a ús docent dels centres educatius i que només es van usar "puntualment".
S'ha negat a respondre les preguntes dels fiscals, segons fonts de la defensa, perquè no entén el canvi de criteri de la Fiscalia Superior de Catalunya, que en un primer moment va presentar un escrit a la Fiscalia General de l'Estat sobre per què creien que el 9N no era delicte, però finalment sí van interposar la querella contra Rigau, Mas i la llavors vicepresidenta Joana Ortega.
Segons les mateixes fonts, està previst que ni el president de la Generalitat ni Ortega contestin tampoc als fiscals, entre els quals --en la declaració aquest dimarts-- hi havia el fiscal superior de Catalunya, Jose María Romero de Tejada --que no ha intervingut--, i també estarà en els interrogatoris a Mas i Ortega.
Preguntats pel magistrat del TSJC Joan Manuel Abril, els fiscals han rebutjat --davant de la negativa de la consellera a contestar les seves qüestions-- deixar constància d'aquestes preguntes, i han dit que ja les formularan si la causa arriba a judici; l'acusació sí presentarà per escrit les seves preguntes en els pròxims tres dies.
INTERVENCIÓ INICIAL
Abans de començar l'interrogatori, la consellera ha demanat al tribunal intervenir i ha manifestat que no entenia estar imputada per uns fets tan greus al·legant que només va accedir que la gent pogués votar, i ha dit no ser conscient d'haver comès un delicte de desobediència --pel qual està imputada--, i molt menys de prevaricació i malversació --delictes que podrien estar lligats--.
Fonts de la defenses han explicat que preveuen presentar davant del TSJC un escrit demanant l'arxiu del cas, tot i que no ho faran fins a la setmana que ve ja que esperaran que se celebrin els interrogatoris a Mas, Rigau i Ortega i a diversos testimonis que estan pendents.
L'advocat Miquel Roca --un dels lletrats de la Infanta Cristina en el cas Nóos-- ha estat present en la declaració de Rigau tot i que no ha intervingut, i ho ha fet per la seva amistat amb la consellera i perquè el seu despatx treballa conjuntament amb el de Molins & Silva, que porta el cas, han explicat fonts de la defensa.
