Publicat 03/05/2016 09:54

El Rei signarà aquest dimarts el decret de convocatòria d'eleccions

Patxi López se reúne con el Rey en Zarzuela
POOL

El decret posarà data a la constitució dels nous Congrés i Senat, que es calcula entorn del 20 de juliol

MADRID, 3 maig (EUROPA PRESS) -

El Reial decret de convocatòria d'eleccions generals, que aquest dimarts signaran el Rei i el president del Congrés, no només posarà data a la jornada electoral, prevista per al 26 de juny, sinó que també revelarà la data en què es constituiran les noves Corts Generals, que ha d'enquadrar-se en els 25 dies posteriors als comicis i que es calcula per prop del 20 de juliol.

Després de constatar-se que no hi ha cap candidat amb opcions a recollir la confiança del Congrés elegit al desembre i una vegada complert el termini de dos mesos des del primer intent fallit, el protagonitzat pel socialista Pedro Sánchez, les Corts han quedat dissoltes a les 00 hores del 3 de maig.

Aquest dimarts al matí, el president del Congrés, Patxi López, es desplaçarà al palau de la Zarzuela per a la firma del decret de convocatòria d'eleccions, que ha de publicar-se i entrar en vigor el mateix dia. El fet habitual és que el decret de convocatòria el signi el president del Govern espanyol, però com que està en funcions, la tasca recaurà per primera vegada en el cap de l'Estat, amb la ratificació del president de les Corts.

DIMARTS, DIA 1 DEL PERÍODE ELECTORAL

Aquest Reial decret de convocatòria d'eleccions generals ha de deixar clar, en primer lloc, la data d'entrada en vigor, que és el mateix dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Aquesta data, el dimarts 3 de maig, determina tot el calendari electoral.

També es determina la data de celebració de les eleccions, que serà 54 dies naturals després de la publicació, per tant, el 26 de juny, un altre cop en diumenge (la llei no impedeix que les eleccions se celebrin qualsevol altre dia de la setmana).

El decret ha de precisar alhora el nombre de parlamentaris que s'elegeixen en cada circumscripció, ja que és una xifra que pot variar en cada convocatòria en funció de la població. Tot i això, se sap que cada circumscripció elegeix com a mínim dos diputats amb l'excepció de Ceuta-Melilla, que n'elegeixen un cadascuna. El nombre de senadors és fix: quatre per circumscripció provincial, dos a Ceuta-Melilla i un en les illes o agrupacions d'illes següents: Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierrp, Lanzarote i La Palma.

350 DIPUTATS I 208 SENADORS

En total s'elegeixen 350 diputats i 208 senadors, com és habitual des del 1977, les eleccions generals afectaran les dues cambres. Teòricament, la llei electoral permet elegir un dia el Congrés i un altre diferent el Senat, però mai no s'ha aplicat aquesta opció.

S'indicarà igualment la data de començament i de conclusió de la campanya electoral, que tindrà una durada de quinze dies. En aquest cas començarà a les 00 hores del divendres 10 de juny i acabarà a les 24 hores del divendres 24 de juny.

Finalment, el decret fixa el dia i l'hora en què han de reunir-se les cambres per fer la seva corresponent sessió constitutiva després de les eleccions, en què diputats i senadors prenen possessió del seu escó i s'elegeix el president i resta de membres de les meses de les dues cambres.

Aquesta data ha d'enquadrar-se dins dels 25 dies posteriors a la convocatòria, de manera que es calcula al voltant del 20 de juliol. Les sessions constitutives solen arrencar al Congrés i al Senat a les 12 hores del migdia.

En publicar-se el Reial decret, arrencarà l'anomenat període electoral i a partir d'aquí es posaran en marxa les juntes electorals i entraran en vigor una sèrie de prohibicions, com la de fer actes d'inauguració o campanyes de propaganda institucional per difondre èxits de legislatura.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés