BARCELONA, 28 abr. (EUROPA PRESS) -
El secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Josep Ginesta, ha explicat que la renda mínima d'inserció (RMI) es modificarà quan estiguin enllestits els pressupostos per reforçar el caràcter d'inserció social --cap a una nova renda garantida de ciutadania (RGC)--, i ha apostat per recuperar el xec d'emergència.
Ho ha dit aquest dijous davant la Comissió de Treball del Parlament, en la qual ha comparegut per informar sobre les noves obligacions bàsiques per accedir a aquesta prestació, i ha assegurat que la modificació no serà tant amb nous criteris, sinó amb "noves prestacions".
La reforma es farà "quan estigui clar l'escenari pressupostari", i ha assegurat que serà abans de l'any que ve, quan espera que ja estigui aprovada la ILP de la renda garantida de ciutadania, que es debatrà aquest dijous en la Comissió.
La RMI "ha evolucionant poc favorablement i s'ha acabat convertint, per molts condicionants, en una renda d'inserció marcadament laboral", ha dit, i ha advocat per recuperar l'esperit de garantia social amb el qual va néixer, repensant-la, en espera de la RGC.
Per a això, es recuperarà el seu caràcter de dret subjectiu i de subsidi per a qui no tingui feina, i es rescataran criteris anteriors al 2011, i s'ampliaran els programes d'assistència social primària i els d'activació laboral, com ja havia anunciat la titular de la Conselleria, Dolors Bassa.
Sobre la subordinació de la reforma als pressupostos, criticada pels grups parlamentaris, Ginesta ha afirmat: "Concedirem els drets que puguem pagar, per evitar situacions com les del passat".
DIFERENTS BENEFICIARIS
La crisi ha creat una dualitat entre els beneficiaris de la RMI, que no existia quan va ser creada en els anys 90: d'una banda, persones en exclusió o en risc d'estar-ho, que utilitzen aquesta prestació com a garantia --i única font-- d'ingressos; i, d'altra banda, les persones que s'han vist expulsades del mercat laboral, una pobresa "construïda en aquests anys de crisi", ha observat.
Ginesta ha assenyalat que es reforçaran les prestacions o serveis relacionats amb prestacions d'urgència i suport social --com a acompanyament i ajuda en aprenentatge de llengües, escolarització bàsica i acompanyament social, entre d'altres--, davant el fet que en els últims anys s'ha aprofundit més en les de formació d'adults i suport laboral.
Aquest reforç implicarà, a més del suport als serveis d'assistència primària, recuperar el xec d'emergència dels anys 90, amb el suport dels serveis municipals, que permeti "que el temps d'espera abans de rebre la prestació no enfonsi les persones".
El temps d'espera de percepció d'aquesta prestació ha estat al mes de març de quatre mesos, i a pesar que està dins del límit que marca la llei, Ginesta ho ha considerat com a "excessiu", per la qual cosa ha apostat per aquest xec --per assegurar ingressos immediats-- i per una reestructuració interna administrativa que asseguri que els expedients es resolguin dins del termini.
Actualment hi ha 71.942 beneficiaris de la RMI --unitats familiars-- i la majoria de casos en els quals s'ha denegat és per vinculació a ingressos.
Segons Ginesta, en els casos en els quals 60 mesos després se segueix percebent aquesta prestació, s'ha "fracassat, ja que no s'ha activat laboralment aquesta persona", i ho ha atribuït en una fase prèvia a la de la inserció laboral que en aquests últims anys ha estat més oblidada, i que passa per afavorir la inserció social.
El secretari de Treball ha estimat que, en els últims cinc anys, han deixat de rebre la prestació per esgotar el 60 mesos que dura prop de 2.000 persones, i ha aclarit que en l'últim mes, només va respondre aquest criteri el 9% de les persones que van deixar de percebre-la, i que en els casos en els quals no s'allarga el període és perquè no hi ha un informe favorable dels serveis socials.
GRUPS PARLAMENTARIS
La diputada de C's Noemí de la Calle ha criticat en la comissió que el cessament d'activitat dels autònoms és considerada una baixa laboral voluntària i no permet percebre la RMI, a pesar que en molts casos és perquè el negoci ha fracassat, fet pel qual Ginesta ha admès que es podria solucionar separant, en la reforma, aquests conceptes tècnics.
El diputat del PSC Raúl Moreno i el de SíQueEsPot Marc Vidal han criticat el concepte de "xec", per resultar estigmatizador, i han apostat per utilitzar formes com la transferència bancària, en la qual ha coincidit la diputada de la CUP, Mireia Vehí.
El diputat de JxSí Chakir el Homrani i el del PP Fernando Sánchez Costa han celebrat que es retorni a una concepció global d'aquesta prestació, a pesar que el diputat popular ha afegit que la responsabilitat de la societat cap a les persones que necessiten aquestes prestacions és bidireccional, i els perceptors han de tornar a la inserció.
